Me parece de vergüenza lo que esta pasando, yo personalmente estoy en contra de la huelga, hacen la huelga por varios motivos, lo puedo entender pero no entiendo porque la hacen por la Til, vale que ha sido demasiado pronto y tal vez se hubieran tenido que esperar al curso 11-15, pero sobre todo porque ? Porqué van a bajar el porcentaje de las clases en catalán, yo como madre prefiero que mi hija tenga más conocimientos en inglés que no en catalán ya que a donde va con el catalán? A Cataluña y si decide irse a otro país? De qué le va a servir el catalán? Y si decide irse a Madrid o a otra provincia española de que le va a servir el catalán? Yo soy mallorquina , y estoy orgullosa pero ante todo soy española, mi primer idioma es el español y luego el catalán , además ya no sólo eso , si no que en el colegio además nos mentes costumbres catalanas, de quien es el día de san jordi? No es mallorquín, con la tontería nos meten catalan, al menos podían a enseñar a los niños la historia de Mallorca y sus costumbres no la de Cataluña , y para colmo a los padres no nos dejan decidir sobre la educación de nuestros hijos, lo más triste es que en vez de una democracia parece un dictadura, en el colegio de mi hija tengo que hablar con los demás padres que están en contra de la huelga de los profesores por lo vagini para que no se enteren profesores por miedo a que tengan represalias con mi hija o que la miren mal! A qué hemos llegado!

Cap dels opinadors del PP em pot dir la tarifa que cobra per cada boutade? I per cada insult? Els insults a professors, vos compten el doble?

Pobres opinadors a sou del PP, obligats a enviar cada dia uns quants de missatges que els esfonsen dins la seva misèria d'enxufats del PP. Tranquils, Opinadors, ja hi queda menos per a que vos enviem a purgar fum. Mentrestant, te ben assegur , que diguin el que diguin na Juanita Banana i el seu Mamporrero, noltros seguirem donant les classes en català.

El PP imposa el seu model educatiu sense convèncer ni negociar amb ningú. Ni pares (CAP associació hi està d'acord), ni empresaris del sector (CAP associació hi està d'acord), ni treballadors (CAP sindicat hi està d'acord), ni alumnes (CAP associació o sindicat hi està d'acord), ni partit polític (CAP partit li dóna suport), ni experts (CAP expert el hi dóna suport) tampoc li donen suport alguns dels seus representants als Consells escolars, ni alguns dels seus batles, etc. etc. Tot això durarà el que durin en Bauza, na Camps i n'Estarellas, els quals seran una simple anècdota històrica, ja que els hi queda molt poc temps. Mentres, noltros, els professionals, diguin el que diguin, seguirem defensant la nostra llengua i la nostra cultura. No tindran prou inspectors, ni prou força per fer tòrcer el braç a tot un poble. Ells, iels seus miserables opinadors quedaran com un apunt a la història de la infàmia. Si el franquisme no fou capaç de destruirnos, moltíssim menos ho faran aquesta colla de pirreumes.

"1923: Es nostro xerra Es nostro xerra era dins una societat presidida pel maonès Joan Mir i Bennassar, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que es nostro xerra no té res a veure amb sa llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que no som catalans, idò ja tots sabem sa manipulació que fan de sa nostra història es catalans, Aqui ha pixat tothom, moros, fenicis, romans .. gent de sa Corona d'Aragon .. i abans que arribessin aquests últims, noltros no ens enteníem amb senyals de fum, teniem una llengo .. que per descomptat no era es català i més amb es moros també la xerraben i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans NO som i en bon mallorquí acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven es català. Però Joan Mir i Bennassar tenia ses coses ben clares." La "impertinència" quan fa honor a la veritat només pot ofendre a qui tracta d'enganyar. (Miquel Vidal i Aguiló, dBalears, 8-2-2012)

Jo crec que s'ha de retirar els expedients. També s'han de retirar les eleccions, i posar-vos a voltros de polítics perpetus, dictant lo que hem de parlar i pensar. Per alguna cosa aquest diari va ser l'òrgan des Moviment, i ho segueix sent. Sempre amb es règim, sempre amb ses dictadures. No sou fidels a Mallorca, però sí a la vostra genètica pancatalaniste i antidemocràtica. Gràcies per ser tan transparents.

"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Joan Fuster, Josep Guia, Joan Guasp, Bartomeu Mestre i Sureda (Balutxo), etc.

possats a fer renou , perque no obrin una pagina d´internet , i ens explica aquesta gent perqué volen fer vaga , això fa pudor , molt de renou pels diaris , pero encara no entenc el motiu de la vaga , el català se seguirá donant i l´anglès i el castellà estará present a les aules , perque que jo sàpiga Balears és Espanya i l´anglès e´s l´idioma internacional . a veure si tenguen l ínformació més a mà amb donen només un motiu que no sigui la defensa de la llengua , quan jo entenc que la llengua no és atacada pel govern , es mantén al curriculum de les escoles . salutacions , goog bye , hasta luego .

Ara si que val la pena que tots intentem acabar amb es merdé catalanufo que durant trente anys m’os ha conteminad i robat es nostro idioma i sa nostra identidat. La "impertinència" quan fa honor a la veritat només pot ofendre a qui tracta d'enganyar.

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)