Sra. Aguiló, no li fa vergonya dir aquestes rucades?Perquè si de veres s´ho creu el que diu la vergonya seria nostre per tenir uns politics tan ases.
El Partit Podrit considera que amb el Decret de tractament integrat de llengües (TIL) “hauríem superat la crisi com Alemanya , tothom parlaria anglès Proficiency i la Mare de Déu hauria nom Joana”
El foc està encès. Ja s'acosta el principi de curs, i de cada dia se’n diuen de més grosses. Això acabarà malament. Mem si aquests polítics prenen un poc de consciència i veuen el mal que fan, no tan sols a l'Educació sinó al nostres ciutadans. Mirau quantes bajanades s’arriben a dir en aquest foro. N’hi ha que es senten molt mallorquins, i escriuen en castellà. N’hi ha d’altres que diuen que no són catalans, d’on s’ho treuen? qui els hi ha dit que ho siguin? N’hi ha d’altres, que no sé molt bé que volen, i publiquen discursos de l’any de la picor, com si pensassin que qualcú s’ho llegirà. I sobretot, el que em fa més greu de tot, és que la gent està molt emprenyada i ens barallam entre noltros. I els polítics, seguint les ordres del seu amo en lloc d’apagar el foc l’encenen més. VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA! Ai! Si el rei en Jaume aixecàs el cap...
I demanar la suspensió del saqueig i expoli de les Balears, no se'ls acut.
Lástima por la generación de jóvenes que han tenido que sufrir la imposición lingüística pancatalanista durante los últimos años. Afortunadamente, esos tiempos han pasado a la historia para no volver jamás.
Ni entrenant-se es pot esser més poma.
EL TIL CURA LA CALVÍCIE I ELS PEUS PLANS!
El que veritablement ens faria afrontar millor la crisi, seria que els treballadors d'aquesta comunitat no haguéssim de treballar gairebé cinc hores diàries per a l'estat espanyol.
no som catalans coions. ni ho serem mai batuadell
Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.