@ De Salses a Guardamar feixisme imperialista, no gràcies!

psan.cat/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf www.tot-catalunya.cat "La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"

I ara que han triat, què? Es pensen que això es pot dur a terme dins les nostres aules? Han enganat als pares i als eus votants encara més!!!

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat el 1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

He pensat en Bernat Vidal i Tomàs (Santanyí, 1918 – Palma, 1971), novel•lista, historiador i poeta mallorquí. Apotecari de professió, com en José Ramón, que es dedicà a la investigació històrica, especialment sobre el segle XIX, i a la literatura. I també he pensat en Pere Oliver Domenge, l'apotecari Barceló, qui just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “S'ha olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials i seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, i dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Quin abisme!!!!

SÍ: "El Círculo Balear també es mostra satisfet que una tercera part dels alumnes triï castellà" NO: "El Círculo Balear també es mostra satisfet amb què una tercera part dels alumnes triï castellà"

Em pensava que el circulo balear defensava la "Lengo Balear" I ara resulta que estan satisfets amb que els alumnes triïn castellà. Jo crec que el circo balear fan cric i els importa un rave es balear i tota la cultura d'aquí.

"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

@Aina, disculpi, em decant per la informació científica. Gràcies.

Volem observadors independents que controlin les xifres, aquesta gent no és de fiar.