Moltes gràcies http://www.youtube.com/watch?v=gXgCvvvgrbc&feature=share

Per tots es traïdors venuts en es Principat que tal dia farà un any Bauza els va tancar es pany Es catalanufos quan estan amargats i no tenen res a què aferrarse solen treure es seu verí i manipulació com sempre. Bye Bye dBalears

Tots aquesta fatxendes que escriuen per aquí abaix encara no se n'ahn adonat que tenim un diari en paper en la nostra llengua, l'Ara, i també dos digitals, el de l'Ara i el dBaleares, a més d'altres webs en català disponibles en qualsevol moment, d'aquí o del Principat. La nostra llengua està reforçada més que mai. La ingnorància d'alguns indocumentats no té límits.

Tots aquesta fatxendes que escriuen per aquí abaix encara no se n'ahn adonat que tenim un diari en paper en la nostra llengua, l'Ara, i també dos digitals, el de l'Ara i el dBaleares, a més d'altres webs en català disponibles en qualsevol moment, d'aquí o del Principat. La nostra llengua està reforçada més que mai. La ingnorància d'alguns indocumentats no té límits.

Bueno bueno, que no se engañe nadie. Esto se cierra por dos motivos: Uno, ya no hay subvenciones, hasta ahora y durante tantos años de UM habían subvencionado el diario un poco, el resto la Generalitat, el grupo Serra poco ponía, simplemente lo mantenía con vida. Dos, esto no lo compraban ni 600 personas o bares al día. La tirada era de 1500. Esta es la cruda realidad de lo que representa el catalanismo en las islas. No lo quiere apenas nadie. Lo mismo ha pasado durante tantos años con el govern y el catalán, aceptando subvenciones a cambio de lo que ahora han conseguido. Es por lo único que votamos al pp, y mira que lo hace mal. En fin, adeu. Esto ha sido todo MENTIRA.

Balears ha guanyat mollt enviant en aquests catalanistes a fer punyetes. Hem guanyat una batalla però no la guerra, a veure si tanca en aquesta terra es diari subvencionat per la Generalitat Catalana ARA. Que no el llegesqui ni sa mara com ha passat amb el BALEARES jeje. ARA ¡fora dáquí! ¡Visca Balears!

Aquí, en mallorquí, en català CATALONIA Cap Amunt Mallorca i Balears.. a ca una puta tot es pancatalanisme BARCO !! a fer punyetes... sa mentira des pastissos catanufos Es catalanisme es mentider, manipulador i calumniador

Estatut d'Autonomia Article 4 La llengua pròpia 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, [...]

Es nostros germans valencians fà molts d’anys que jà lluiten contra “sa catalanufada”, mós duen molta ventatje, han conseguid que google tengui es cercador en sa seva llengo, ò sigui que els hi hà regonescud que es valençià es una llengo distinta d'es catalá, llògic ¿ Perque no noltros?. - Es catalanufos fan aigo per tot, es balears tenim sufiçients raons per defenssar una llengo propia i una identidat propia.

DITTAMEN 1.- Considerand que desd’es punt de vista de sa Filología, sa nostra llengo baléà té més similituts desinensials y lètsicas emb so Llatí, es Béarnês, es Gascó, es Provensal y s’Occità, qu’emb so sintètic Català. Qu’emb sos primés idiomas mos unêx es fet històric de que, a n’el 799 d.B.J. hey va havê a Baléàs una notabble colonisassió de personas d’aquexos llogs (Vitae Carolus Magnus, Eginhardo, 833; Historia General del reino de Mallorca por sus Cronistas, 1840) que venguéren debud a sa solissitut d’ajuda que féren es governans baléàrics a n’En Carlo Magno (dos añs antes de qu’aquex conquistàs Barcelona a n’ets àrabés) perque lis ajudàs a refuà un mólt possibble desembarc àrabé. Que naturalment emb élls vengué sa séua fórma de xerrà, sa que, essênd també un’evolusió d’es “sermo vulgaris”, se va integrà perfèttament emb so néollatí baléà, sortid llògicament també de s’evolusió d’es “sermo vulgaris” etsistent aquí desde s’añ 123 a.B.J. Qu’es temud desembarc se va produí definitivament a n’el 912 d.B.J., 113 añs después de s’assentament de gascóns, béarnesos y occitans. Qu’a partí de llevonses qui governà Baléàs vàren essê ets àrabés, però que, tal y com sotseía sempre, tant a sa península ibèrica com a n’ets altres llogs a lo llèrg d’es tres estadis de s’Edat Mitja, sa pobblació autòttona continuà emb sas séuas feynas pagesas, continuà emb sas séuas costums y continuà xerrand sa séua llengo romànica ansestral, a sa que, a poc a poc li anaren afagind paraulas de s’àrabé. Evolusió que com se pod veure, ês calcada a s’evolusió llingüística patida a tota sa península ibèrica. Domés qu’es fonémas vocàlics d’ets idiomas que rebéren s’influènsi d’es Provensal primé, y de s’Occità-Gascó-Béarnês después, que varen essê sas llengos de Baléàs y d’es territòris de tota sa Marca Hispànica, ês diferenta a sa d’es resto d’es réynes arabisads. D’aquí qu’es vocabularis d’es conjunt siguin tan parescuds. Y tant més parescuds cuant més mos atrecam a sa decadènsi de s’Impèri Romà. 2.- Considerand qu’ês indudabble que s’Italià, es Gallèg, es Português, es Castellà, es Valencià, es Baléà, s’Aragonês, es Bable, es Lleonês, es Càntabro y es Català, tenim un matex sistema llingüístic hereuad d’es Llatí, ês d’una incultura superlativa o de mólta mala fe, assegurà que Baléà y Català ês lo matex, y que, lo que mos separa d’es català son únicament sas séuas fonèticas. Tots aquéys idiomas estàn estrutturads pe’sas séuas respettivas gramàticas, emb sos séus caràttes morfològics y sintattics qu’elza diferencían. Per consiguient, ês igualment d’una incultura superlativa o de mólta mala fe, escampà o avalà qu’es Baléà ês a n’es Català lo que s’andalús o mejicà son a s’Español. Cuand resulta que s’esctruttura llingüística d’es Baléà (artículs, preposissións, pronoms, conjugacións verbals, etc.) ês diferenta a sa d’es Català. Mentras que s’andalús, es mejicà, es venessolà, etc., y s’Español tenen tots sa matéxa estruttura y lo únic qu’elza diferensía un poquêt ês sa fonètica y un vocabulari particulà. 3.- Considerand un idioma desd’es punt de vista humà, tota considerassió colettiva d’es llenguatje, ja siga d’un idioma mólt estês, ja siga d’un idioma de mínima estensió, té es drêt a n’es màtsim respète. Respète reconegud a sa Declarassió Universal d’es Drêts Llingüístics. Sênd un atentat contr’aquéxos Drêts, imposà a una comunidat, una llengo que no’s sa que secularment xèrra, ni ês sa de sa nassió a sa que pertenêx políticament. 4.- Considerand que sas llengos naturals no las créan es llingüístes ni es Dottós de sas Universidats, ni mólt ménos es polítics. Que sas llengos las fan es pobbles emb s’us que d’éllas fan cada día, créànd paraulas nòvas, afagindn’hí colcunas d’altres idiomas, y déxànd d’empleyarnê d’altras debud a sa pròpi evolusió de sa sossiedat. Es pobble baléà ha créàd sa séua pròpi llengo a lo llarg de sa séua llarga y accidentada històri, y aquéxa llengo ês sa baléà. Que domés sas llengos sintèticas son créàdas per Acadèmis, Universidats o Instituts d’Estudis Llingüístics. Llengos sintèticas, com s’Euskéra attual, que per nessessidats sossiològicas de comunicassió se va créà una llengo nòva a partí d’una mêscla de sas sis o sèt formas d’espresarsê qu’etsistexen dins Bascònia. O com s’Italià, que també surt d’una mêscla d’es Toscà, Florentí y Romà. 5.- Considerand que, desde 1983 fins a día d’avuy tots es dirigens de tots es partits polítics de Baléàs sensa cap estsepsió, han governad durant aquéxos 29 añs totalment d’esquena a n’es Pobble, imposandlí per Lley sa llengo catalana còma pròpi. Qu’es resultads de totas sas encuestas que s’han fet a n’es pobble baléà, demanadlí quina llengo consideravan còma pròpi, sempre han donad còma resultat, que sa séua llengo ês sa mallorquina o baléà: Día 02 de Febré de 1991 (después de vuyt añs d’inmersió llingüística catalana) es “Diario de Mallorca”, pubblicà es resultats d’una encuesta ofissial féta p’es Consêy Insulà de Mallorca, hon es 80% d’ets encuestads refuaren sa llengo catalana còma pròpi. Es días 04, 05 y 06 de Novembre de 1993 (después de dèu añs d’inmersió llingüística catalana) – es diari “Última Hora” va fé un’encuesta donand còma resultat qu’es 100% d’ets encuestads refuava s’enseñansa en Català. P’es Desembre de 1996 (después de 13 añs d’inmersió llingüística catalana) sa pubblicà un’encuesta d’el C.I.S. (“Centro de Investigaciones Sociológicas”) qu’entre altras còsas demanava: “¿cuál es su lengua materna?”. Donand es siguiens resultads: es 47% d’es baléàrics varen di Mallorquí/Baléà, un 11% Català y un 37% Español. Día 06 de Jané de 2005 (después de 22 añs d’inmersió llingüística catalana) se pubblicà un’encuesta en es diari “El Mundo / El Día de Baleares” féta per élls matéxos, hon a sa pregunta: “¿ténen que potencià sas Institucións s’us d’es Mallorquí en ves d’es Català?”: es 70% va di que sí. Per totas aquéxas consideracións, y d’acord emb so patrimòni llingüístic d’es pobble baléà, y emb sa Declaració Universal d’es Drêts Llingüístics, es membres de s’Acadèmi de sa llengo Baléà DITTAMINAM: Que sa llengo pròpi y històrica de Sas Baléàs, ês sa Baléà. Qu’aquesta llengo ês sa vernàcula que se xèrra a sas islas de Formentéra, Eivissa, Menorca y Mallorca. Qu’aquesta va sê coneguda emb sa denominació de “Balearicum eloquium” desde s’època romana fins a n’es sigle XII, y que posterioment va sê enomenada mallorquina fins a n’es sigle XIX, perque sas Baléàs conformavan durant tot’aquéx’època es Réyne de Mallorca. Qu’a s’attualidat, denominadsê aquest antig réyne Comunidat Autònoma de sas Islas Baléàs, ês per lo que recuperam s’històric nom de Baléà per sa llengo de sa comunidad llingüística baléà. Qu’aquesta llengo es única y diferenciada de sas demés llengos néollatinas y romànicas. Que té sa séua espessífica gramàtica y diccionaris desde fa més de sinc sigles. Y PER AXÒ, ADEMÉS, RECOMENAM: Qu’en aquets tems de globalisassió que mos ha tocad viure, devêm de conseguí d’es nòus polítics qu’han sortid, qu’es Pobble déxi d’essê analfabèt de sa séua pròpi llengo, y d’essê innorant de sa séua vertadéra històri. Per axò hêm de conseguí qu’es nostros pròpis polítics comunitaris y nassionals, reconeguin s’etsistènsi de sa llengo baléà, y de sa comunidat llingüística baléàrica, qu’attualment la conforman de moment, es 47% de sa pobblació; d’un total de prop d’un milló d’habitans. Cuand tansols fa 100 años es 90% de sa pobblassió xerrava esclusivament baléà. Que per consiguient déxin d’imposarmós còma llengo pròpi, sa catalana; que no’s més qu’una llengo política dins Sas Baléàs y que mos resulta totalment forastéra, ademés que, emb s’obbligassió d’haverlâ d’estodià es nostros fiys y nets a sas escòlas y instituts, y d’haverlâ d’empleyà obbligatòriment emb sas relassións institussionals, sa nostra forma ansestral d’ordenà el món que mos enrevolta, de comunicarmós emb sos nostros veynads y amigs, de cada día va desaparesquend un poquêt més, essênd sustituída pe’sa fórma catalana apresa durant s’època d’estodiant. De tal fórma que, calculam que d’aquí a 30 añs més, probabblement es mallorquí o baléà heurà desaparescud. Palma de Mallorca 2013.