Si Mallorca fos bilingüe, no diríem "mallorquí" per referir-nos només a una llengua, sinó que "mallorquí" podria voler dir tant "català" com "castellà". Ara bé, com que "mallorquí" sempre vol dir "català" això indica ben clarament quina és la llengua pròpia nostra. Queda clar?
Per cert, mentre la gent parla de collonades, no parla de la patètica gestió econòmica del PP (tant aquí com a Madrid) ni dels escandalosos casos de corrupció que els fan protagonistes de l'actualitat dia sí, dia no. Atacar el català els serveix per exercir l'espanyolisme d'herència franquista i alhora com a cortina de fum en inventar problemes on no n'hi havia.
Es veu que el PP té (cobrant o no) un grup de gent publicant textos de ficció per tal d'inundar internet de suposats gonelles amb la intenció de fer creure que són més de una desena i de passada justificar la seva impopular política lingüística. Deixant de banda el contingut dels arguments (només els falta jurar que el Bon Jesús parlava Baléà per arribar al nivell absurd "Monty Python style"), resulta bastant patètic si es pensa en la manifestació multitudinària per la defensa del català i el ridícul que varen fer el mateix día els del "Sírculo"; o enla quantitat de pares que varen triar l'ensenyament en espanyol. En fi, aquesta campanya mediàtica és, com la resta de polítiques espanyolistes, un insult a la intel·ligència dels illencs i un ridícul absolut digne d'un estat tercermundista com el nostre.
Yo macabb di'nbentar una lleng^o que ce diu santamarier, quę ēs es meü pôblë. Es un catålä ezcrit al.lo paleto, peró com que som un paleto com la gent a la qūe confondrē i liaré ja me ba vé. Lo bo que té ės que com ningü la coneix se pot ezcriure com sevol. Dona igual lo que digui sa uib i els filòlegs titulats.
Es nostre dret a dir alt i clar d'una punyetera vegada que Mallorca, Balears no són Catalunya i ni ho seran mai dels inventats i interessats països catalans .. es PPCC enfonsarien sa nostra economia, sa nostra llengua i cultura. Ja està bé de tocar es collons això no és ca vostra catalans i catalanistes traïdors mallorquins..renegats,
Aquests del vhalheà són com a poc concisos i molt espessos...
1.- Considerand que desd’es punt de vista de sa Filología, sa nostra llengo baléà té més similituts desinensials y lètsicas emb so Llatí, es Béarnês, es Gascó, es Provensal y s’Occità, qu’emb so sintètic Català. Qu’emb sos primés idiomas mos unêx es fet històric de que, a n’el 799 d.B.J. hey va havê a Baléàs una notabble colonisassió de personas d’aquexos llogs (Vitae Carolus Magnus, Eginhardo, 833; Historia General del reino de Mallorca por sus Cronistas, 1840) que venguéren debud a sa solissitut d’ajuda que féren es governans baléàrics a n’En Carlo Magno (dos añs antes de qu’aquex conquistàs Barcelona a n’ets àrabés) perque lis ajudàs a refuà un mólt possibble desembarc àrabé. Que naturalment emb élls vengué sa séua fórma de xerrà, sa que, essênd també un’evolusió d’es “sermo vulgaris”, se va integrà perfèttament emb so néollatí baléà, sortid llògicament també de s’evolusió d’es “sermo vulgaris” etsistent aquí desde s’añ 123 a.B.J. Qu’es temud desembarc se va produí definitivament a n’el 912 d.B.J., 113 añs después de s’assentament de gascóns, béarnesos y occitans. 2.- Considerand qu’ês indudabble que s’Italià, es Gallèg, es Português, es Castellà, es Valencià, es Baléà, s’Aragonês, es Bable, es Lleonês, es Càntabro y es Català, tenim un matex sistema llingüístic hereuad d’es Llatí, ês d’una incultura superlativa o de mólta mala fe, assegurà que Baléà y Català ês lo matex, y que, lo que mos separa d’es català son únicament sas séuas fonèticas. Tots aquéys idiomas estàn estrutturads pe’sas séuas respettivas gramàticas, emb sos séus caràttes morfològics y sintattics qu’elza diferencían. Per consiguient, ês igualment d’una incultura superlativa o de mólta mala fe, escampà o avalà qu’es Baléà ês a n’es Català lo que s’andalús o mejicà son a s’Español. Cuand resulta que s’esctruttura llingüística d’es Baléà (artículs, preposissións, pronoms, conjugacións verbals, etc.) ês diferenta a sa d’es Català. Mentras que s’andalús, es mejicà, es venessolà, etc., y s’Español tenen tots sa matéxa estruttura y lo únic qu’elza diferensía un poquêt ês sa fonètica y un vocabulari particulà. 3.- Considerand un idioma desd’es punt de vista humà, tota considerassió colettiva d’es llenguatje, ja siga d’un idioma mólt estês, ja siga d’un idioma de mínima estensió, té es drêt a n’es màtsim respète. Respète reconegud a sa Declarassió Universal d’es Drêts Llingüístics. Sênd un atentat contr’aquéxos Drêts, imposà a una comunidat, una llengo que no’s sa que secularment xèrra, ni ês sa de sa nassió a sa que pertenêx políticament. 4.- Considerand que sas llengos naturals no las créan es llingüístes ni es Dottós de sas Universidats, ni mólt ménos es polítics. Que sas llengos las fan es pobbles emb s’us que d’éllas fan cada día, créànd paraulas nòvas, afagindn’hí colcunas d’altres idiomas, y déxànd d’empleyarnê d’altras debud a sa pròpi evolusió de sa sossiedat. Es pobble baléà ha créàd sa séua pròpi llengo a lo llarg de sa séua llarga y accidentada històri, y aquéxa llengo ês sa baléà. Que domés sas llengos sintèticas son créàdas per Acadèmis, Universidats o Instituts d’Estudis Llingüístics. Llengos sintèticas, com s’Euskéra attual, que per nessessidats sossiològicas de comunicassió se va créà una llengo nòva a partí d’una mêscla de sas sis o sèt formas d’espresarsê qu’etsistexen dins Bascònia. O com s’Italià, que també surt d’una mêscla d’es Toscà, Florentí y Romà. 5.- Considerand que, desde 1983 fins a día d’avuy tots es dirigens de tots es partits polítics de Baléàs sensa cap estsepsió, han governad durant aquéxos 29 añs totalment d’esquena a n’es Pobble, imposandlí per Lley sa llengo catalana còma pròpi. Qu’es resultads de totas sas encuestas que s’han fet a n’es pobble baléà, demanadlí quina llengo consideravan còma pròpi, sempre han donad còma resultat, que sa séua llengo ês sa mallorquina o baléà: Día 02 de Febré de 1991 (después de vuyt añs d’inmersió llingüística catalana) es “Diario de Mallorca”, pubblicà es resultats d’una encuesta ofissial féta p’es Consêy Insulà de Mallorca, hon es 80% d’ets encuestads refuaren sa llengo catalana còma pròpi. Día 06 de Jané de 2005 (después de 22 añs d’inmersió llingüística catalana) se pubblicà un’encuesta en es diari “El Mundo / El Día de Baleares” féta per élls matéxos, hon a sa pregunta: “¿ténen que potencià sas Institucións s’us d’es Mallorquí en ves d’es Català?”: es 70% va di que sí. Per totas aquéxas consideracións, y d’acord emb so patrimòni llingüístic d’es pobble baléà, y emb sa Declaració Universal d’es Drêts Llingüístics, es membres de s’Acadèmi de sa llengoooooooooooooooo Baléàaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa DITTAMINAM: Que sa llengo pròpi y històrica de Sas Baléàs, ês sa Baléà. Qu’aquesta llengo ês sa vernàcula que se xèrra a sas islas de Formentéra, Eivissa, Menorca y Mallorca. Qu’aquesta va sê coneguda emb sa denominació de “Balearicum eloquium” desde s’època romana fins a n’es sigle XII, y que posterioment va sê enomenada mallorquina fins a n’es sigle XIX, perque sas Baléàs conformavan durant tot’aquéx’època es Réyne de Mallorca. Qu’a s’attualidat, denominadsê aquest antig réyne Comunidat Autònoma de sas Islas Baléàs, ês per lo que recuperam s’històric nom de Baléà per sa llengo de sa comunidad llingüística baléà. Qu’aquesta llengo es única y diferenciada de sas demés llengos néollatinas y romànicas. Que té sa séua espessífica gramàtica y diccionaris desde fa més de sinc sigles. Y PER AXÒ, ADEMÉS, RECOMENAM: Qu’en aquets tems de globalisassió que mos ha tocad viure, devêm de conseguí d’es nòus polítics qu’han sortid, qu’es Pobble déxi d’essê analfabèt de sa séua pròpi llengo, y d’essê innorant de sa séua vertadéra històri. Per axò hêm de conseguí qu’es nostros pròpis polítics comunitaris y nassionals, reconeguin s’etsistènsi de sa llengo baléà, y de sa comunidat llingüística baléàrica, qu’attualment la conforman de moment, es 47% de sa pobblació; d’un total de prop d’un milló d’habitans. Cuand tansols fa 100 años es 90% de sa pobblassió xerrava esclusivament baléà. Que per consiguient déxin d’imposarmós còma llengo pròpi, sa catalana; que no’s més qu’una llengo política dins Sas Baléàs y que mos resulta totalment forastéra, ademés que, emb s’obbligassió d’haverlâ d’estodià es nostros fiys y nets a sas escòlas y instituts, y d’haverlâ d’empleyà obbligatòriment emb sas relassións institussionals, sa nostra forma ansestral d’ordenà el món que mos enrevolta, de comunicarmós emb sos nostros veynads y amigs, de cada día va desaparesquend un poquêt més, essênd sustituída pe’sa fórma catalana apresa durant s’època d’estodiant. De tal fórma que, calculam que d’aquí a 30 añs més, probabblement es mallorquí o baléà heurà desaparescud.
Quin cinisme, tots aquests que parlen de llibertat a favor de la llengua castellana. A on queda la llibertat a favor de la llengua catalana? Queda clar que el problema vé de tot aquest forasterum que no es vol integrar i a sobre es volen justificar amb allò de "estamos en España..." Però lo més trist es veure com tants de mallorquins giren i reneguen de la llengua pròpia davant el primer que els hi parla en castellà. Quina falta d'amor propi i de dignitat! semblen xotets.
Bonjesusetdéumeu, com hem pogut acabar amb aquest poll entrat en costura de president?
CINIC!!!