Rafel, m'agradaria pensar que encara tens cura, que te'n pots salvar d'aquesta menjada de "coco" que no sé qui t'haurà fet, perquè no record que fossis així. De moment, te salvaria una dimissió d'aquest govern nefast, com ja han fet d'altres. Pensa-ho, potser encara hi ets a temps.

tià, que peliculero eres. ..¿No te das cuenta que los que piensan como tú sois minoría absoluta? Anda, baja de la Luna y pisa un poca la tierra con los pies. Flipado.

Rafel Bosch, pagaràs molt cara la traïció al teu país. I seràs tu mateix qui la te faràs pagar, a cop de deshonra i remordiment, coses que no perdonen. En sortir al carrer, temps a venir, veuràs gent que et miren amb horror, amb repugnància, com a una cosa innoble. Sé que la vida que t'espera serà plena de desesperació i amagor. No crec que puguis dormir pus mai tranquil.

Que arribi aviat l'actualització del govern! Això és mal d'aguantar.

Al menos algo están haciendo bien estos peperros...

Vostès están obligats per llei a fomentar l'us social de la llengua pròpia i per tant, sou uns delinqüents.

Ai, Rafel, qué no tens cap lloc més on anar, qué has de suportar fer aquests ridículs?

L'has feta grossa, Bosch. Res no tornarà a ser mai més el que era, per a tu. Has tirat per la borda la teva pròpia carrera. Es necessita ser curt de gambals!

Sr. Bosch, heu Llegit EL SENYOR DE LES MOSQUES, potser us convendria fer-ho: Sublim mostra de la crua naturalesa humana. Destila una crítica a diversos comportaments socials i polítics i en destaca d'altres mitjançant el comportament dels nens protagonistes. La tirania, la democràcia o la barbarie hi apareixen entre línies. Fa patir el pensar com seriem d'humans si no fossim civilitzats.

SR.BOSCH NO PATIU, AQUÍ TENIU UNS BONS CONSELLS QUE US AJUDARAN COM ACONSELLER DE CULTURA QUE SOU DEL MOLT HBLE. GOVERN DE LES ILLES BALEARS. Les coses són com són Quan sentiu que qualcú posa en dubte la unitat de la llengua, els orígens de la llengua, les possibilitats de viure en català o qualsevol altra cosa per l'estil, no entreu mai a la discussió. No se'n treu res mai. Són discussions interessades. Ben segur que vosaltres no en començau mai, de discussions d'aquestes. Per què heu de discutir de coses que ja estan ben establertes? Així, doncs, qui les inicia, aquestes discussions? Ah, és clar, les inicien aquells a qui poden fer profit. Deixau-ho córrer. És possible que qualcú us vulgui provocar directament, amb un argument d'aquests. Reaccionau-hi com si us haguessin contat un acudit. Hi podeu riure un poc, si voleu, però no hi entreu. Un sol intent d'aclariment i ja heu legitimat el paper de l'interlocutor. Fixau-vos que si l'interlocutor ja us coneix com a catalanista? (persona normal, diríem nosaltres), sempre intentarà convidar-vos a discutir aquests temes quan té espectadors. Si entrau a la discussió, ell farà veure als espectadors que la situació és simètrica: que els seus arguments són tan bons com els vostres i que, al cap i a la fi, tot és qüestió d'opinió?. Vosaltres us hi rebel.lareu i passareu per persones que no respecten l'opinió dels altres. Observau que en aquest moment tota la bel.ligerància del vostre oponent dialèctic s'ha convertit en amabilitat envers els espectadors, i que vosaltres estau enfadadíssims i us costa contenir la ràbia. El vostre oponent ha guanyat. NO DISCUTIU MAI SOBRE LA LLENGUA