No servirà de res. Per què pensau que l'administració fa campanyes de desprestigi dels docents i ens castiga tant com pot? Per què tenim consciència, sentit de la moral i no ens deixam intimidar. Que pressionin tant com vulguin que no en trauran res.

"La perversión pedagógica de la inmersión lingüística," Aquest és el títol d'alguna de les seves publicacions. Te va bé extern ?

Si no sou de dins l'educació, no té cap sentit que et diguem qui és. Buscau a les hemeroteques. Perquè vegeu la por a parlar de segons quins assumptes i persones.

Es berro, com que no tothom és de dins Educació, de quin inspector parlam?

Que qualcú m´expliqui com així hi ha gent que diu sentir-se mallorquí i a la mateixa vegada xerri en forester, no ho entendré mai,

Berenguer ya puedes reclamar lo que quieras . Si me vienes a mi pregúntame como quieras, te contestare como yo quiera. Y aver quien me impone sanción alguna por contestarte en español en España. Estas mal o que?

No es pot ficar a tothom en el mateix sac! Que hi hagi algun personatge estrambòtic no vol dir que ho siguin tots! Això sí, si hi ha algun funcionari que ha de fer complir la llei i és ell mateix el que l'ha vulnerada, hauria de poder ser sancionat (per molt que sigui inspector).

"...Primeramente, la administración se hace más penosa con las grandes distancias, como un peso aumenta colocado al extremo de una palanca mayor. Es también más onerosa a medida que los grados se multiplican: porque cada ciudad tiene, primero, la suya, que el pueblo paga; cada distrito, la suya, también pagada por el pueblo; después, cada provincia: luego, los grandes gobiernos, las satrapías, los virreinatos, y es preciso pagar más caro a medida que se sube, y siempre a expensas del desgraciado pueblo. Por fin viene la administración suprema, que todo lo tritura. Con tantos recargos como agotan continuamente a los súbditos, lejos de estar mejor gobernados 'por todos estos diferentes órdenes, lo están mucho menos que si no hubiese más que uno solo por encima de ellos. Sin embargo, apenas quedan recursos para los casos extraordinarios, y cuando es preciso recurrir a ellos, el Estado está siempre en vísperas de su ruina..." (JEAN JACQUES ROUSSEAU; EL CONTRACTE SOCIAL, 1776) Continuarà...

Si varen fer que una part d'ells tornassin a la docència, ja sabien per què ho feien. I entre els que quedaren hi deu haver de tot. Quant a aquest inspector al qual Es berro es refereix, no fent-li p cas ja està. Els inspectors no són Déu i si estan equivocats bé hauran de rectificar, com tothom.

Els inspectors són i han estat intocables des de sempre. Ni sindicats ni els polítics, ni ningú ha pogut fer res mai... si ho fan bé (que n'hi ha) ja està bé, quan no fan res també, però quan han fet desastres ningú ha pogut fer res! Són de mel i sucre, intocables (o al menys una part d'ells)!