Pere: clar,els que no son catalanistes no van per la pela,al contrari la rebutgen .hahaha
Rosalia canviar-se la jaqueta no és perillós el que si ho és, és baixar-se els calçons...
Xameneta ets una giracasaques!!
La SGT de la Conselleria de Presidència és una catalanista de pro, no ho tenc que fa en el Govern de J.R. Clar la pela és la pela...
Només tics???????????????
Ni ha molts pels pobles que pensament així, som de dretes però mallorquins de soca- rel. Baussà, no podràs anar per enlloc i si no al temps...
A veure si quan arribin les votacions de la llei de funció pública la cosa ha canviat per be, hi tenim mes gent que reflexiona al que de veritat ha de fer. Acabar amb aquest mal somni al que ens han portat.
A mi em pareix molt bé que la gent que veu que no s'estàn fent les coses bé, ho denuncii públicament. Tengui o no tengui càrrec. Precisament, el fet de tenir càrrec i oposarse al teu propi partit em sembla molt be, ja que significa que hi ha gent que té el que fa falta i que encara té una mica de dignitat. I que realment creu en el que està fent i sap que el seu càrrec no es més important que les seves creences. I no pens que defensar la teva llengua i la teva cultura vagi junt amb demanar l'independència de la nació. Es pot estar orgullós de ser mallorquí i també de ser Espanyol.
gràcies
aina digué "Es pot estar orgullós de ser mallorquí i també de ser Espanyol." I clar que es pot, tothom pot estar orgullós del que sigui. De vegades, però, els sentiments, que no se sap d'on emanen (sovint de la tele i de pressions passades i presents, o per evitar qualsevol altra opció), ens duen a veritables culs de sac. Quan, des de Mallorca (o Menorca...) ens sentim espanyols, no sabem què és aquest "espanyols" que ens sentim. Per als "espanyols nacionales", Espanya és Ñ. Aquest fet no és banal, ni es pot considerar com un punt de vista més que no té perquè compartir-se, etc. El fet és que aquest gruix és qui legisla, qui impulsa seleccions esportives, qui maneja mitjans de comunicació, qui exerceix de forces de "seguretat" de l'estat, qui maneja i conforma l'exèrcit... Hom és lliure de sentir-se espanyol com aquell qui se sent part d'un conglomerat de pobles units en un estat plural, però mentrestant, en realitat, l'espanyolisme significa entre els "espanyols nacionales" catalanofòbia, car la seua Espanya és de matriu nacional castellana, i tot allò que faci ombra a aquest projecte d'estat-nació ha de ser destruït. Quantes generacions de catalanistes (el nexe: la defensa del català) han dedicat els seus esforços vitals a canviar aquesta Espanya? Quants han vist, passats els anys, que l'Espanya dels veritables espanyols (els que fan Espanya, els que diuen com ha de ser...) es divideix entre els que odien i persegueixen tot allò català i els que miren cap a una altra banda? Als que no puguin estar-se'n de sentir-se del grup dominant, de sentir-se espanyols, que tenguin impediments de sentir-se d'un poble ocupat (no tothom té fetge per assumir-ho) els deman només una cosa: memòria històrica. Sense açò, un poble no té altre futur que anar repetint sempre els mateixos errors, amb tota la catàstrofe humana que açò suposa, fins a la desaparició cultural o fins i tot física.