M'han contat, diverses persones, que a Ciutat, a la primeria dels anys quaranta, la gent que anaven pel centre (posem el carrer del Sindicat o el Born), en sentir que qualcú parlava castellà es giraven per veure què era aquella raresa. El castellà era autènticament foraster, una estranyesa a la capital de Mallorca. El nét d'un immigrat de la mateixa època, de la zona de Múrcia, em diu que, quan el seu padrí va arribar a la Part Forana (nosaltres sempre hem dit "la pagesia"), no era que la gent no sabessin parlar castellà: és que no l'entenien. Explic això perquè qualcú, de mala fe i interessat, vol escampar que "sempre" s'ha parlat espanyol a Mallorca. És una mentida. La meva padrina no en sabia, igual com molta gent de la seva generació. A més a més, el fet que, sempre, aqueixa llengua s'hagi anomenat "foraster" diu molt. Els primers immigrats dorasters, dins els anys quaranta i cinquanta, es varen integrar de cop, i els seus descendents, avui dia, són tan mallorquins com els mallorquins descendents dels pobladors catalans de l'Edat Mitjana. Només l'allau immigratòria espanyola dels anys seixanta-noranta ha format, a certes bandes, nuclis compactes que no s'han integrat i que es mostren hostils a tot quant faci olor de mallorquí. Veuen tots els trets d'identitat del nostre país com a cosa a exterminar. En tenim una bona mostra en el Círculo i semblants. El mal és que hi ha mallorquins de soca-rel que els fan costat. Un fenomen molt ben estudiat que rep el nom "d'autoodi". Per a mi, tan compatriota és un mallorquí descendent dels primers pobladors del segle XIII com de forasters (atenció, per a mi aquest qualificatiu no té res de pejoratiu) dels anys cinquanta i seixanta... o dels noranta, que n'hi ha molts, com els alemanys, marroquins, senegalesos, romanesos, etc. que s'han volgut integrar dins el país que els ha acollits i els ha oferit una vida millor. Tenc, a ca meva, un recull d'entremesios mallorquins de la darreria del segle XVIII i de la primeria del XIX. Dins un d'aquest, "S'entremès des lladre", han robat doblers d'una casa i els guàrdies cerquen el lladre. Un mallorquí assenyala un castellà als guàrdies, que són espanyols (cómo no!) i, en la mica de castellà que sap (l'acció és a Palma), els assenyala un element i els diu "seguro serà el ladrón, pues que parla forastero". El "foraster", entre nosaltres, sempre ha tengut connotacions no gaire afalagadores.

2000, no em pareixeria cap barbaritat que s'imposàs l'obligació de saber el català. El que em pareix absurd és que hi hagi subjectes que es plantegin que no ha de ser obligatori parlar el castellà. No sé a quin món es creuen que viven. Sigueu realistes: el castellà ho parlen milions de persones i el català quatre moixos. Que sí, que s'ha de protegir al català i als quatre moixos, però voler fer-ho desplaçant el castellà no té sentit.

Elisa. MAI s´ha xerrat exclusivament en català a Ses Illes. Això no t´ho creus ni tu, guapa.Ni els darrers 800 anys (??), i molt menys abans. No sé a quina escola ho has aprés, Mare de Deu. Això és el que ens voleu fer creure. Això és el que més em fot; que vos pensuau que sa gent és curta. Xerra català ón i quan et doni la gana (això de roti és massa catalanot per a mi, ja em perdonaràs). Això no et farà més mallorquina que jo. Saps de què estic fins els nassos jo? De que quatre matats que volen canviar Madrid per Barcelona em venguin a dir que soc menys mallorquí que ells o que no estim ca meva. Domés me faltava aquesta. Tan sols una llengüa no fa una nació. Això no vos entra en es capet. I saps què? ja m´avorreix tota aquesta comèdia. El grau de pàtetisme d´uns i altres és massa elevat com per a considerar-ho, ara mateix, ni interessant.

Cabrit: ets lliure de parlar el que vulguis, castellà o swahili, si te rota. Però la llengua d'aquesta terra ha estat el català durant 800 anys i ara qui no tenim llibertat de triar som precisament nosaltres: puc triar jo que m'atenguin en català a tots els comerços, als hospitals públics, a l'administració?; puc triar de rebre en català la meva classe del gimnàs o el meu curset de formació? (basta que hi hagi un sol castellanoparlant renegat, encara que l'entengui, perquè automàticament es margini la llengua pròpia de Mallorca); puc triar de veure qualsevol estrena de cinema en català?; puc triar de comprar al meu fill un joc educatiu, de taula o un vídeojoc en la meva llengua materna a ca meva? I les novetats editorials, puc trobar-les en català a totes les llibreries i centres comercials? Saps perfectament que la resposta és NO. I te diré per què: perquè el bilingüisme social no existeix. Les persones poden ser bilingües però no les societats: no hi ha espai per a dues llengües en el mateix àmbit i el més natural seria que tots els espais els ocupàs la pròpia de Mallorca, que l'altra ja es parla de forma exclusiva a una bona part d'Espanya i això no sembla xocar-te. Per què negues al català el dret que té el castellà al seu territori?. L''escola és l'únic espai per a ensenyar als infants de fora la llengua d'aquí, perquè a la resta d'àmbits està totalment marginada. És impossible viure a la nostra illa sense aprendre l'espanyol, en canvi és perfectament possible de viure sense la llengua dels mallorquins. I una llengua prescindible (no per llei natural, sinó per polítiques de prohibició i d'imposició d'una forastera) està condemnada a desaparèixer. Que tu te'n fotis, és una altra història, però la realitat no la manipulis. Jo tenc molt clara que la meva lleialtat és amb Mallorca: amb els seus espais naturals, la seva cultura i la seva llengua.

Livia: el català també és oficial a Balears,per tan tothom hauria de tenir l´obligació de saber-lo.El sr, Bauzà,ja que es va gastar els nostres diners,anant a Suïssa,al menys hauria d´haver tingut l´encert de copiar el model d´ells.Prioritat a la llengüa del cantó a on vius.

QUE ABARROTAMIENTO DE GENTE PARA COMPRAR LIBROS CATALINOS JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA..... QUE EXITAZOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

Interessant reflexió, Elisa. Jo també pens que els idiomes enriqueixen, mai estan de més. Què més guapo doncs, que xerrar castellà i mallorquí lliurement allà on anem de les nostres illes, no? Sigui administració, vida privada, comerços, amics....qué millor que poder triar un idioma o un altre pels meus fills, o, encara millor, triar els dos, no? Personalment xerr indistintament castellà o mallorquí, en funció la situació, del dia, o del que me surt de allà. Tenc la llibertat de triar. Mai ningú m´ha fet girar d´idioma i quan ho he fet, ho he fet aposta per fer la contra. Aquesta llibertat de triar és sa que vos falta als pancas i als espanyolistes......em feis tanta pena uns i altres.....o català o castellà, doncs no, català, castellà, anglès, alemany, xinès i patuès si fa falta, quants més millor. Potser ens aniria millor a tots i no seriem el cul d´Europa.

Ara resulta que els criteris estètics subjectius decideixen la supervivència d'una llengua? Vaja un disbarat. I això dels estrangers és absurd. Tenc molts d'amics de fora i n'hi ha que troben agressiu el castellà (per la "j" i la "z") I què? Jo pensaré que és trist perquè es perden meravelles com la poesia de Lorca o de Neruda. I si parlam del català, igual. Que trist és, Livia, que no coneguis la poesia d'Alcover o Costa i Llobera o Espriu o Rosselló-Pòrcel, o la narrativa de Mercè Rodoreda, traduïda fins i tot al xinès. El problema no és de la llengua, reina, sinó de l'orella de qui escolta, dels seus prejudicis i de la seva ignorància. La projecció internacional i el prestigi d'una llengua no té a veure amb les seves qualitats intrínseques (perquè no hi ha llengües millors o pitjors) sinó de les circumstàncies polítiques. Les nostres són adverses fa massa segles, depèn de la lleialtat dels parlants que la llengua sobrevisqui i no es perdi amb ella una cultura mil·lenària,car una llengua és molt més que paraules, és la forma d'entendre i expressar la realitat d'un poble. Sense el català, el món seria menys divers i més pobre.

Xareca "la col.laboracionista", en un altre exemple de la seva saviesa i habilitat mental, ha resumit la lluita per la llengüa amb una màxima contundent: l´Espanyol sona lleig i el català (com que té més sons, es clar) sona millor. I no diguem el mallorquí, que és més dolç que un quilo de sucre moreno. El que s´ha de llegir.

Xareca, he conegut molts estrangers als quals els agradava el castellà, i a cap a qui l'agradàs el mallorquí, català o com el vulguis dir. I em dic LIVIA, entens? L-I-V-I-A.