Soy totalmente comprensible en entender que la lengua propia de Balears es el català, en su modalidad balear, y que debemos no sólo respetarla, sino además protegerla y aún más promocionarla. Soy peninsular y no me gusta hablar de castellano, ya que te puedo asegurar que en mi pueblo en Cádiz no podemos decir que se hable castellano, si no más bien español en su modalidad andaluza, ya que el castellano llegó hace 500 años y desde entonces hasta ahora ha cambiado mucho, puedes creerlo. En cuanto a la historia, no me gustaría entrar en debates sobre las lenguas en los territorios, porque podríamos remontarnos al Latín, lengua oficial en Hispania hasta los godos; el árabe, lengua oficial en la península y las islas, hasta que unos conquistadores sometieron a la población y fue colonizada por castellanos y catalanes, ..... Lo único cierto es que a fecha de hoy, las lenguas oficiales del territorio balear son el catalán y el español, todo ello ya en una etapa democrática aceptada por todos. No creo en que los territorios tengan derecho, si no que tienen los ciudadanos, pero a pesar de todo el español es hoy día tan vuestro -de todos los mallorquines- como del resto de ciudadanos del estado español. No critico que quieras como única lengua el catalán, pero para ello sería un cambio en el modelo político hacia la independencia y hoy por hoy no es el caso. Por tanto la discriminación por lengua es una forma de fascismo, como lo era a la viceversa en el Franquismo. Si tu te sientes atacado por la invasión, imáginate tú como me siento yo por la necesidad de la emigración que siglos de opresión jornalera, caciquil y de "chulos a caballos" obligó a mis padres a emigrar a Francia y Alemania y a mí a otra Comunidad Autónoma. Pero es la vida. Todos, y sobre todos los más fanáticos de uno y otro bando, debemos aprender a tolerarnos, al menos mientras esto esté montado así. Es lo que tiene la Democracia.

Vilipendiado, i com s'enten que una llengua que no es d'aquí, estigui en canvi legislada com a oficial i ademés obligatòria?, d'aquí emana tota la problemàtica; com s'enten que aquesta llengua estigui legislada per damunt de la pròpia de la terra? (fet que resulta únic en tot el món, llevat de les terres del rosselló, a la catalunya nord, on curiosament es també la llengua catalana, la que es agredida); m'agradaria veure si opinaries el mateix en el suposat cas de que a l'Espanya castellana, es a dir, a Extremadura, Cantabria, Madrid, La Rioja, Andalussia, Castella, i Múrcia, es legislàs una llengua de fora, per damunt de la pròpia, que es la castellana, i hi hagués pares que menyspreassin la llengua de la terra que els ha acollit, que en aquest suposat cas seria la castellana, i no vulguessin per tant que els seus fills estudiassin en llengua castellana, sinó en la seva, en la d'ells, que seria una llengua foranea a la terra (t'he de recordar que fà cosa d'uns dos anys, a Madrid i va haver unes desenes de families que varen demanar que els seus fills puguessin fer l'ensenyament en català, i encara esperen que qualqú els hi faci cas, de fet millor que esperin d'asseguts); aleshores has de tenir en compte que tota la societat d'aquestes terres castellanes, estaria muntada en la llengua foranea, no en la castellana (estic fent el simil a la inversa del que passa a Mallorca), i per tant aquests nins mai aprendrien el castellà, de la mateixa manera que els teus o els del que sigui, mai aprendrien el català, si a Mallorca seguissin una linea d'inmerssió en castellà; dius que vols que els teus fills siguin bilingües català-castellano, idò està demostrat que la inmerssió linguistica en català proporciona aquests resultats, però si això per a tú representa pseudo feixisme, aleshores ens hauriem de replantajar perquè a Mallorca no podem tenir els nostres propis furs, i em de tenir en canvi uns furs castellans, que per molt que duguin el nom de "constitució espanyola", aquesta constitució espanyola la única espanya que defensa, protegeix, i imposa sobre les demés espanyes, es l'espanya castellana, aquesta es la única que es reconeguda, les demés son anulades; per tant o es canvia l'articulat de la constitució espanyola, per a encabir-hi a tots els pobles, de manera tal que cada un pugui tenir els seus propis furs, sense molestar ni invaïr al veinat, o això mai tendrà una solució, perquè a aquesta Espanya sempre hi haurà la discusió identitària, lingüistica,etc.., i per no parlar ja de l'espoli fiscal que patim per part d'aquesta Espanya castellana. Si tú et sents "vilipendiado", imagina't com ens sentim els mallorquins desde fà tres-cents anys.

Per Joan, En ningún momento he dicho que hubiera elegido el castellano como lengua vehícular. Sólo comento que el hostigamiento fue real. En mi caso, mi mujer es mallorquina y yo peninsular. Y nuestro deseo siempre hubiera sido una enseñanza bilingüe, no sólo por nuestra conveniencia, si no también por el convencimiento de que es lo mejor para nuestro hijo. En cualquier caso, aquí lo que denuncio es el posible "pseudo fascismo" que pudiera haberse dado por parte de una comunidad docente que es en su totalidad defensora del catalán, y que además nos quería hacer creer, al igual que tú, que saben qué es lo mejor para nuestros propios hijos, incluso por encima de la opinión de sus padres.

Això tenent en compte que hi ha indrets, com és el cas de Calvià, on ja en temps de la batlia del Pare Obrador l'Ajuntament fregava mínims en emprar el català. Aquest va restar anul·lat amb els governs municipals de la senyora Margarita Nàjera i després amb la batlía del senyor Delgado Truyols. Ara, Onieva sembla que retorna a l'ús del català

Vilipendiado, series capaç d'explicar de quina manera els teus fills apendrien a expressar-se, a escriure, i a llegir correctament en català, si els escolaritzassis en castellà?; quant els nins i nines acaben el cicle escolar, han de ser capaços de conèixer a la perfecció la llengua catalana i la castellana, i tenir una bona base d'anglès, cosa que els pocs que han triat la linia d'ensenyament en castellà, no tendran en acabar el seu cicle escolar, i per tant després es trobaran amb problemes en el mercat laboral (no podran accedir als llocs de feina on es demani entre d'altres requisits el coneixement de la llengua catalana), problemes de relació social, al no coneixer la llengua pròpia de les Illes, i d'altres problemes que no tendran els que trien la linia de català, perquè també apendran el castellà. Salut.

Es casi seguro que los resultados hubieran sido igual de todos modos, pero no es menos seguro que el HOSTIGAMIENTO que hemos sufrido los padres en las presentaciones (he estado en tres colegios) para que apuntemos a nuestros hijos a catalán o bien que no marquemos ninguna casilla para que optemos por “el proyecto lingüístico” del centro ha hecho que muchos como yo hayamos optado por no buscar problemas en un centro donde tiene que cursar nuestros hijos los próximos 14 años. Y eso está muy cerca del fascismo, si no lo es.

Un Guàrdia Civil de Bauzá diu que, «si pogués», obriria el cap dels manifestants a cops de porra....... Entre mols altres comentaris que BOMITA aquest IGNORANT I MOLTS D'ALTRES........ Aquesta és una notícia D'INVESTIGACIÓ i no lo que ens volen vendre....... La trobareu a la plana web contrainfo.cat

Com molt bè ja s´ha exposat un bon problema tendràn a la Conselleria per el curs vinent. S´han complicat la vida de mala manera. Emperò com que tenen la majoria absoluta segur que ho resoldrán de forma admirable. En Jorge Campos els ajudarà.

Es una noticia de Vilaweb. La revista de poesia Reduccions, vinculada a la Universitat de Vic, fundada el 1977 per Miquel Martí i Pol, Antoni Pous, Jordi Sarrate, Segimon Serrallonga, Lluís Solà i Ricard Torrents, en arribar al número 100, ha publicat la següent Declaració sobre la llengua. Cada llengua és una part indispensable de la llengua de la humanitat. Una llengua, qualsevol llengua, no solament conté vocals i consonants, síl·labes i paraules, no solament és un repertori específic de sons, de ritmes i de melodies, no solament és una percepció, una forma i una lògica. Una llengua, qualsevol llengua, conté, manté i transporta la substància humana que cadascuna de les persones que formen una comunitat lingüística, un poble, hi ha dipositat. No hi ha llengües individuals. Només hi ha llengües dels pobles, de les col·lectivitats. La llengua és una substància principal, essencial, en la vida de cada poble. No hi ha raons per imposar una llengua damunt la pròpia d’un país o territori. Una imposició d’aquesta mena comporta la destrucció conscient del passat, del present i del futur d’un poble i l’eliminació del patrimoni intel·lectual i espiritual de les persones que el conformen. Un acte així és un acte de menyspreu de la realitat humana. Només les persones del país tenen el dret de legislar sobre la llengua d’aquest país.

A la Conselleria, el conseller en funcions té un greu problema que haurà de resoldre els mesos d'estiu: què fer amb aquest 7% d'alumnes que han demanat la lectoescriptura en espanyol? Faci el que faci ho farà malament per a tothom, senyor conseller en funcions. Quedarà malament amb mestres i pares, i haurà d'augmentar la plantilla d'alguns centres o bé traslladar alumnes del seu centre a un altre per optimitzar el professorat. Val més que dimiteixi, senyor Bosch, s'evitarà molts digusts i podrà gaudir d'unes vacacions que no es mereix.