som des mallorques i pitiuses mai espanyols VISCA LA NACIÓ CATALANA

Quina manera d'incitar odi ... que tenen alguns radicals catalanistas.Totes aquestos idees paranoiques sobre ses persecucions de sa nostra llengua no són més que AIXÒ, paranoies ja que sa nostra realitat social vos fa molt de mal per es vostro projecte..a més des radicalisme i pensament únic que teniu .. però és lo que hi ha i tots tenim d'aprendre ha cedir una mica i voltros mes encara què sou una minoria.. mal vista per es vostro catalanisme mal camuflat,,que no respecteu res que no sigui lo vostro .. no tots però si se gran part. Els mallorquins no som catalans ni ho serem mai , per que no ens sentim ni ens sentirem com a tal.Sou una minoria poc democràtica que ha d'acceptar els resultats de ses eleccions .. ¿¿¿no era gairebé una dictadura catalanolinguistica quan hi éreu en es poder ???? ¡¡NO MAS MANIPULACIÓN!! DEMOCRATAS de PACOTILLA..SA NOSTRA LLENGUA DESPRÉS DES SEGLES I DES SEGLES NO ESTÀ EN PERILL .. LO ??QUE ESTÀ SÓN ELS INTERESSOS DE MOLTA GENT.... Salut i Força

Quin retrocés amb fatxes d'esquerres com vosaltres...som mallorquí, estim sa meva llengua i cultura com també em sent orgullós de ser espanyol i europeu...el castellà és una llengu molt rica i tenim la gran sort de coneixer-la i de poder utilitzar-la Per res del mon aniria a la manipuladora manifestació d'ahir...mirau els comptes de la OCB si son 1.756.745 euros...creieu que només son per defensar la llengua catalana o per xupar de les institucions...OCB Stei, PSOE, ER, UGT, CCOO...no vos basta el mal que ens heu fet els passats 4 anys...quina vergonya!

Per a les persones de culura limitada, a les que no m'hauria de molestar en contestar, només diré que la seua ignorància les delata. Victorí Planells forma part del grup eivissenc Uc, que fa 40 anys que està en actiu i que ha rebut nombrosos premis dins i fora dels territoris de parla catalana. Ells han sét els grans recuperadors de romanços i gloses tradicionals de les Pitiüses, a més de musicar, entre d'altres, poemes de Marià Villangómez, que supòs que aquestes persones que escriuen certs missatges per aquí tampoc no coneixeran perquè escrivia en català, com de ben segur que no han llegit tampoc a Cervantes, Lorca, Zambrano... simplement perquè qui va contra una llengua delata la seua incultura. Gràcies per aquest gest a Victorí Planells. No serà l'única veu pitiüsa a la marxa. A totes aquelles persones que estimam la nostra llengua, coratge per seguir endavant!

Una bossanova en catalán bastante ridícula.

Me demano, que si aquest equip de Govern autonòmic prohibeix la senyera a les escoles, també multarà l'Ajuntament de Palma, quan el 31 de desembre tregui la senyera per la festa del 31 de desembre??

"D'una vaga de la fam" JOAN-LLUÍS LLUÍS Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però quan algú, amb el ple domini del seny, arrisca la seva vida per intentar salvar la seva llengua, vol dir que la societat fa tard. Què faran, els responsables polítics de les Illes, si Jaume Bonet mor? Alçaran les espatlles i diran: "Era un eixelebrat, i res no és culpa nostra"? I què farem, nosaltres? D'en Jaume Bonet, ho ignoro tot, excepte el seu coratge tranquil. I amb això n'hi hauria d'haver prou per fer-li costat. El 1963, el general De Gaulle va cedir davant d'un home sol que també arriscava la seva vida. L'home sol es deia Louis Lecoin i, a 74 anys, havia començat una vaga de la fam per tal que l'objecció de consciència fos legalitzada a França. El general, que tenia una idea bastant autoritària del que havia de ser el servei militar, es va declarar vençut perquè sabia que una democràcia ha de portar en si mateixa els mecanismes que evitin que algú mori per les seves idees. Cedint, De Gaulle va guanyar en dignitat allò que havia perdut en combat ideològic. Podria ser que, mig segle més tard, una altra democràcia deixés morir de fam un professor jubilat? Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però ningú, mai, no hauria de veure com mor la seva llengua. O com la trepitgen, la insulten i la menyspreen. Quan una persona com en Jaume Bonet decideix que ha d'arriscar la seva vida per una causa, i que en parla amb serena convicció, el deure mecànic dels responsables polítics hauria de ser d'iniciar negociacions immediates per intentar trobar un punt d'equilibri entre les opcions en presència. És, com a mínim, un deure humà. Aleshores, quan en lloc d'això, es veu indiferència i befa, significa que el nivell moral d'aquests responsables polítics és baixíssim, i que són indignes de liderar un projecte plenament col·lectiu. Espanya vol matar la llengua catalana, perquè és l'única manera que té de posar fi a allò que solen anomenar "el problema català". Els ideòlegs d'aquesta estratègia deuen ser prou autosatisfets per pensar que un mallorquí vaguista de la fam no podrà res contra un tal macroprojecte. Podria ser que tinguessin raó, o potser no, però tots tenim una part de responsabilitat sobre el resultat final. Espanya ha declarat una guerra freda contra la llengua catalana, contra tots els territoris de llengua catalana sota la seva jurisdicció. Les guerres fredes, en principi, no fan morts, o pocs, i cal que en Jaume Bonet no sigui el primer. El seu combat és el nostre combat, o no? El Punt Avui. Edició Nacional 23-03-2012 Pàgina 24

Gràcies senyor Planells, hi ha molta gent per sort que encara estima i defensa la seva llengua, malgrat a alguns els molesti.

Un bodrio insufrible.Los organizadores lo llevan clarinete.

¿Victorí Planells? ¿qui es? ¿un triunfito?. Mare meva, no heu conex ni sa puta mare. Segur que sa canço deu ser un supositori. zzzzzzzzzzzzzzzzzz