Un bon govern responsable no es carrega mai la llengua i la cultura del poble al qual serveix. No hi ha suport democràtic que pugui servir d'excusa per anar contra els drets lingüístics de la gent mallorquina, menorquina, eivissenca i formenterenca.
L'exemple del pare que es vol colar a la coa per al transplantament d'òrgans justament se li gira en contra. A les coes, el principi general és que el qui primer arriba passa davant. Idò pel mateix motiu, perquè el català és aquí des de fa vuit segles, i el castellà acaba d'arribar, el qui té preferència és el català, que per això és la llengua pròpia, la més antiga de les que s'hi han parlat sense interrupció. Així és que queda clar que els qui no respecten l'ordre natural, l'ordre d'arribada, són els qui, com el govern, volen fer passar el castellà per davant del català. No, no, no!
Rafaelo:i el teu problema com es cura? de totes totes no en té de cura.
Això que els escrits en espanyol quedin a zero fa pensar que els escriu tots la mateixa persona. Si no, almenys es posaria negatius per fer veure que els llegim.
És que la vaga de fam va fent el seu efecte en aquells a qui va dirigida.
Pareix que trair la identitat mallorquina no li fa molt de bé, si ens fixam en la cara que treu darrerament. En el fons del seu cor no es deu sentir gaire a plaer amb la seva consciència.
Aquest conseller?? tan sol te sensibilitat per la cadira i el sou, talment l'ase del seu cap...
No hi ha un sol castellanoparlant que s'hagi vist obligat afer vaga de fam per defensar la seva llengua perquè l'Estat ja s'encarrega de defensar-la. En canvi, els mallorquins hem de moure cel i terra si volem que els nostres drets lingüístics siguin una mica respectats, i encara som insultats i tractats de "totalitaris" per aquells que imposen el totalitarisme espanyol.
En conseller no pot imposar condicions, ell no comanda. Tot i això recoman al meu company Jaume Bonet que abandoni la vaga de fam, crec que ja ha aconseguit l'objectiu que volia i pot retirar-se amb tota la dignitat. El seu exemple ha servit per despertar moltes consciències. Gràcies, Jaume.
"D'una vaga de la fam" JOAN-LLUÍS LLUÍS Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però quan algú, amb el ple domini del seny, arrisca la seva vida per intentar salvar la seva llengua, vol dir que la societat fa tard. Què faran, els responsables polítics de les Illes, si Jaume Bonet mor? Alçaran les espatlles i diran: "Era un eixelebrat, i res no és culpa nostra"? I què farem, nosaltres? D'en Jaume Bonet, ho ignoro tot, excepte el seu coratge tranquil. I amb això n'hi hauria d'haver prou per fer-li costat. El 1963, el general De Gaulle va cedir davant d'un home sol que també arriscava la seva vida. L'home sol es deia Louis Lecoin i, a 74 anys, havia començat una vaga de la fam per tal que l'objecció de consciència fos legalitzada a França. El general, que tenia una idea bastant autoritària del que havia de ser el servei militar, es va declarar vençut perquè sabia que una democràcia ha de portar en si mateixa els mecanismes que evitin que algú mori per les seves idees. Cedint, De Gaulle va guanyar en dignitat allò que havia perdut en combat ideològic. Podria ser que, mig segle més tard, una altra democràcia deixés morir de fam un professor jubilat? Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però ningú, mai, no hauria de veure com mor la seva llengua. O com la trepitgen, la insulten i la menyspreen. Quan una persona com en Jaume Bonet decideix que ha d'arriscar la seva vida per una causa, i que en parla amb serena convicció, el deure mecànic dels responsables polítics hauria de ser d'iniciar negociacions immediates per intentar trobar un punt d'equilibri entre les opcions en presència. És, com a mínim, un deure humà. Aleshores, quan en lloc d'això, es veu indiferència i befa, significa que el nivell moral d'aquests responsables polítics és baixíssim, i que són indignes de liderar un projecte plenament col·lectiu. Espanya vol matar la llengua catalana, perquè és l'única manera que té de posar fi a allò que solen anomenar "el problema català". Els ideòlegs d'aquesta estratègia deuen ser prou autosatisfets per pensar que un mallorquí vaguista de la fam no podrà res contra un tal macroprojecte. Podria ser que tinguessin raó, o potser no, però tots tenim una part de responsabilitat sobre el resultat final. Espanya ha declarat una guerra freda contra la llengua catalana, contra tots els territoris de llengua catalana sota la seva jurisdicció. Les guerres fredes, en principi, no fan morts, o pocs, i cal que en Jaume Bonet no sigui el primer. El seu combat és el nostre combat, o no? El Punt Avui. Edició Nacional 23-03-2012 Pàgina 24