pel que signa com a "tribunal de justicia", si segons tú, a un territori de parla catalana, hi ha d'haver equiparació de llengües entre el català i el castellà, no ha de ser aleshores només allà on interessa als castellans que hi sigui aquesta equiparació, que curiosament només volen que sigui als pocs llocs on hi ha present la llengua catalana, sinó que aquesta equiparació ha de ser present en absolutament tots els àmbits de la societat, perquè sinó es així, vol dir que s'enriuen de Catalunya, del Català, i dels catalanoparlants.

La decisió del Tribunal de Justícia de Catalunya no és sinó la forma més clara d’aplicació de la violència simbòlica tal com deia el sociòleg Pierre Bourdieu. És a dir, l’alumne rep atenció individualitzada com si fos un exòtic,un ésser estrany, una mena d’home elefant com a la pel·lícula de David Lynch: l’aplicació més esfereïdora de l’estigma social a través de l’aplicació de mètodes de coacció simbòlica sota l’embolcall d’un discurs paternalista i d’atenció reparadora. Quins pares voldrien això pel seu fill? Una sentència, d’altra banda, que col·lisiona amb la resolució del Tribunal Suprem que declarava castellà i català con a llengües vehiculars a l’ensenyament a Catalunya. No dos sistemes escolars escindits per llengua -com volen fer creure els sectaris locals- sinó un mateix sistema escolar amb paritat d’ambdues llengües.

Català, única llengua oficial.

I ho és, de prioritària, Elisa. Per què, sinó, aquests esforços dels espanyols a fer-la recular fins a l'extinció? Per què, aquests immigrats, sempre espanyols, que ens les tenen jurades, als mallorquins, llengua inclosa, però no únicament llengua. La llengua és el factor més evident que no som espanyols. Ells ens veuen com un cos estrany a anorrear. Deveu haver vist molts d'exemples de forasters, que potser fa trenta anys que estan a Mallorca i no s'han volgut integrar, que esclaten de ràbia quan veuen i senten com gent, també d'altres nacionalitats, s'adapten i esdevenen mallorquins. Treuen foc pels queixals, fan bromera per la boca. De fet, s'adonen que aquests darrers els han passat davant en consideració social i, molt sovint, en situació econòmica. No creguem la fal·làcia segons la qual aquí conviuen harmoniosament dues llengües. El que hi ha és una guerra a mort de dues llengües... i no serà la nostra, la qui desaparegui. És fonamental (i previsible) que sigui la forastera, la qui vaja reculant. Així ho mostren les estatístiques. I hem de fer tots els possibles perquè aquesta tendència s'acceleri. Mal enemic tenim ficat dins ca nostra. Una forastera em va dir, fa temps: "Donde esté el español que se quiten todas las demàs". Això és Espanya. Amb gent així ens les tenim. Per tant, que el tribulan tal o tal faci (aparentment) una passa a favor de la nostra llengua no ens ha d'ocultar que, si volem sobreviure, l'únic camí és la independència. I, per exmeriència, deveu sebre que, en el fons, i molt sovint sense esser-ne conscient, el mallorquí no se sent espanyol. Quantes vegades he sentit gent que diuen "El mes qui ve farem un viatge a Espanya".

Persecució política de 300 anys no és evolució natural, no us deixeu enganyar. És genocidi lingüístic. No ens hem de resignar. Hem de redreçar el mal que s'ha fet i per això no hem de tenir manies. La llengua pròpia ha de ser prioritària.

Com ja he assenyalat, i com ja és del domini públic, la "reemigració" d'estrangers (tant espanyols com sud-americans pri8ncipalment) ha fet que la llengua espanyola perdi presència al carrer. Segons previsions, el fenomen no farà sinó intensificar-se. Això fa que la integració dels immigrats (en una proporció considerable), i massivament dels seus infants, augmenta. És ver que hi ha nuclis, a Ciutat, difícilment reductibles. Va seu: ells mateixos es posen en inferioritat de condicions. De tota manera, i sobretot a la part forana, els menuts de gent venguda de fora ja solen esser mallorquins de tots els punts de vista. Fa poc, un amic meu catedràtic em deia que, en els darrers exàmens de magisteri, els exàmens en català ja s'havien enfilat fins al 90%. Pel que fa als d'ingrés a la Universitat, en vint anys han passat de poc més del 15% al 85%, l'any passat. És cosa ben experimentada que els mallorquins vells, de la generació de la guerra, davant hispanoparlants se senten intimidats i responen en espanyol (si és espanyol aquell xampurrejat que parlen) i passen al forasters. Aquesta tendència tendeix a invertir-se entre els joves (especialment quan es tracta d'al·lotes: per molt que els parlin espanyol, elles mantenen el català... i no hi ha cap problema. A un híper de devora ca meva, la llengua de relació entre el personal era sovint l'espanyol. Avui dia, en bona part perquè el personal hispanoparlant ha desaparegut, la llengua entre tothom és la nostra. L'altre dia, una al·lota preciosa em va fer autostop. Era mallorquina... de Praga. Els txecs i els romanesos tenen tendència a integrar-se ràpidament. A Manacor, ciutat amb la qual tenc molt de contacte, els més "tirosos" a la integració són els espanyols (que, a la segona generació ja són mallorquins, per molt de greus que als pares els sàpiga) però fins i tot aquests, en un alt percentatge, se'n tornen al país originari. Tot això que he exposat mostra clarament una tendència que, segur, no farà sinó incrementar-se... amb l'ajuda d'aqueixs errats de comptes del PP.. En tot cas, no em servesc mai de l'espanyol. Si mai vaig a Madrid o a Sevilla (que no hi he estat mai), ja m'afartaré de xerrar espanyol. De fet, però, m'estim més viatjar per Europa. Per allò de fer-me amb gent civilitzada.

no elisa, no nos cargamos la lengua, es la evolucion natural de la misma, forasteros como yo llegados en masa, mallorquines que se hacen del pp y matrimonios mixtoss que se castellanizan mas, europeos, sudacas, andaluces y castellanos llegados solo hace poko meses, cada vez mas qmallorquines delante de forasters cambian de lengua. en definitiva, en un par (mallorquin) de generaciones, la lengua quedara tipo occitano

1) Som amic de na Carme Riera. No sé com l'ha interpretada el periodista que "reproeueix" paraules seves, però vos puc assegurar que la seva opinió és l'oposada. 2) Darrerament he anat a un sopar, a Manacor, de professionals d'alt nivell. Eren una quarantena, molts de matrimonis amb els menuts. Sabeu quants parlaven cata`là? Tots, el 100%, joves i vells i infants. Cap ni un espanyol. Fins i tot un espanyol que hi havia parlava sempre en català. 3) Què diu el senyor Miquel Payeras? Jo el tenc per un personatge tèrbol, que fa doble joc amb les opinions que expressa reiteradament. Pareix que vol descoratjar els mallorquins. En tot cas, es declara espanyolista fervent. 4) De tota manera, l'únic mitjà per sortir d'aquestes amenaces dins ca nostra, d'haver de reivindicar tot quant un país normal té com a bé reconegut i fora de perill és la indèpendència que, no ens dubtem, ens arribarà bon punt Catalunya hagi aconseguit la seva. 5) Darrere tot plegat hi ha, last but not least, la vampirització econòmica de tots els Països Catalans per part d'Espanya. I això ho comença a veure i entendre molta gent del país. Jo, si em voleu creure, vos aconsellaria que ignoràsseu un personatge com en Coco. No en traurem res i vos farà perdre el temps. I de temps per dedicar-nos a la nostra nació n'hem de mester molt.mPolemitzar amb gent com aqueixa, donar-los bel·ligerància, és perdre el temps i la llavor. Preniu-ho pel costat positiu: pensau que hi deu de viure de malament, a Mallorca, com es deu passar el temps enrabiat.

De veritat creis que val la pena contestar a un personatge que es felicita de l'extinció imminent de la llengua de la terra on viu? Es pot ser més pobre d'esperit i més mesquí? Desitjar la mort de la cultura de la gent que l'ha acollit demostra el seu nivell moral i la seva incapacitat per a raonar, és totalment irracional i xenòfob. Ignorau-lo i no li jugueu el joc. L'única resposta que mereix és que continuem a parlar la nostra meravellosa llengua per a demostrar-li que ningú, i encara menys quatre foarsters renegats i frustrats com ell, aconseguiran destruir el català i imposar-nos l'espanyol.

Hace poko la escritora carme riera manifesto k el catalan en baleares le kedan menos de 50 años y es alguien con opinion supongo. Tambien miquel payeras en ultima hora dijo que de la poblacion total solo un tercio usa la lengua normalmente en el arxipielago.