y muchísimo menos de los que vosotros querriais, independencia

No només ell. Som molts més dels que ells volen.

Estic content que el sr. Pujol hagi canviat d'opinió, perquè quan ell presidia la Generalitat i li demanaven sobre la Independència sempre responia : ARA NO TOCA.

Fart de tot,,,,i a tu quin mal et fa que faci publicitat del seu llibre o el que digui aquest sr.Llàstima que sigui tan gran, d´altre manera aniria Catalunya.

Espanya forever: no es tracte de ser diferents,només que poguem gaudir del que guanyem.La qüestió és que hi ha molt forester i molt masoquista.

I jo vull que en Jordi Pujol deixe de aprofitar ses sevas declaracions per fer publicitat d'es seu nou llibre.Es que tenim certa edat,recordam tot es altres discurses,pactes amb uns i altrs goberns de Espanya,pactes que li va anar molt bé per seguir presidint sa generalitat de Catalunya.Saps que es de viu en Pujol.

Hi havia esclaus que tenien tanta por de la llibertat que preferien l'esclavatge. N'hi ha de masoquistes que prefereixen seguir a un Estat que els roba, que escup sobre la seva llengua i cultura i els tracta com ciutadans de tercera dels quals només se'n recorda a l'hora de cobrar (i mai a l'hora d'invertir). I tot a canvi de què?

És que aci a les Illes apenes són quatre gats els independentistes. No és qüestió de valentia si no de sentiment. I aquest sentiment de ser diferents respecte a la resta d'Espanya sortosament no existeix a casa nostra.

Catalunya , com Balears, sofreixen un expoli cultural i econòmic sense precedents. Sa diferència és que es catalans tenen més nassos que noltros , estimen sa seva cultura, sa seva terra, tenen autoestima, i esper que tard o d'hora siguin lliures. Al manco, així els mallorquins de veres tendrem un mirall on mirar-nos de cara al futur.

Jordi Pujol té la valentia de dir allò que molts pensen però no diuen. Sortir de l'armari sembla que per a un independentista moderat sigui encara una qüestio bastant complicada. Sobretot aquí, a les Illes.