user Clic d'atenció | Fa mes de 13 anys

No derivem una notícia cultural cap a les típiques obsessions de sempre? No és una novetat editorial? No és en català? No és un tema interessant? Està ben escrit? ... Aquí es fa literatura en la llengua d'aquí. I bona. També se'n fa d'altra. I què? El que compta és que n'hi ha en la llengua d'aquí, d'alta qualitat i que mereix de ser llegida, coneguda, recreada, premiada i divulgada. Si polemitzam contínuament els nostres productes culturals, part de la gent se'n fa enfora i deixa d'interessar-s'hi.

user Elisa | Fa mes de 13 anys

Toni, a Madrid hi ha hagut molts d'escriptors estrangers residents que han escrit i/o escriuen en anglès, francès, alemany, àrab... Són obres de literatura espanyola?. I les obres dels exiliats de la guerra civil espanyola, que no són literatura espanyola perquè es varen escriure a fora? El que determina la literatura no és la nacionalitat que apareix al DNI de l'autor, ni el lloc on s'ha creat, sinó la llengua en què s'escriu.

user això s´esfondra | Fa mes de 13 anys

Vertemos el caramelo en una flanera extendiendo bien el caramelo por los bordes del molde. En lo que se enfría el caramelo batimos en un bol, los huevos, el azúcar y la leche. Lo vertemos en la flanera y lo introducimos al horno a 200º al baño María durante una hora más o menos. Al cabo de la hora puedes pincharlo con un cuchillo para ver si está totalmente cuajado. Si sale limpio el flan está hecho. Por el contrario si sale manchado cierra el horno y déjalo otros diez minutos más. Una vez elaborado, lo sacamos del baño María, dejamos enfriar a temperatura ambiente y cuando lo esté lo guardamos en la nevera sin sacarlo del molde hasta que vayamos a usarlo el día siguiente.

user Jaume | Fa mes de 13 anys

Us n'enrecordau, els més vells, de la brillàntíssima època cultural d'en Colau Llaneres, en temps del batle Aguiló? COM HEM POGUT CAURE EN UN RETROCÉS TAN ESPECTACULAR COM EL QUE VIVIM? QUÈ ENS HA PASSAT ALS MALLORQUINS? COM TOLERAM AQUEST GENOCIDI CULTURAL. SI UN DIA EN SORTIM, CALDRIA ORGANITZAR DOS GRANS JUDICIS TIPUS "NUREMBERG": UN D'ECONÒMIC PER EXIGIR RESPONSABILITATS ECONÒMIQUES ALS QUE ENS HAN ARRUÏNAT I UN ALTRE DE CULTURAL PER EXIGIR RESPONSABILITATS ALS QUE ENS HAN VOLGUT EXTERMINAR COM A ÈTNIA. NO SÉ PERQUÈ TENC LA SOSPITA QUE MOLTS DELS ACUSATS SERIEN PRESENTS ALS DOS JUDICIS.

user Rosella | Fa mes de 13 anys

I en Damià Pons ha estat, sense dubte, el millor conseller d'educació que hi ha hagut a les illes en tots aquests anys, amb diferència. Una persona molt preparada i amb les idees molt clares.

user Natàlia | Fa mes de 13 anys

Quan llegeixo aquests noms només puc fer que recordar els meus anys universitaris amb aquests GRANS mestres: DAMIÀ PONS, JAUME CORBERA, ANTONI ARTIGUES i d'altres com BIEL MAJORAL O FELIP MUNAR... gràcies per estimar, defensar i divulgar la llengua catalana com ho feis. De fet, crec que la UIB ara mateix deu ser dels pocs reductes que el totpoderós Bauzà no s'atreveix a tocar (de moment)... sap que en sortiria escaldat!!

user toni | Fa mes de 13 anys

Aquest recordà que la literatura a Mallorca "s'ha fet i es fa en llengua pròpia, en català". La literatura a Mallorca s'escriu en dues llengues. Hi ha gent a aquesta illa -i molt bona- que també escriu en castellà; això no és una creació literaria ?

user Joan | Fa mes de 13 anys

Perdó per les repeticions. He pitjat vàries vegades perquè hi havia una equivocació. Estaria bé que esborrassin els comentaris repetits. Gràcies. Joan

user Joan | Fa mes de 13 anys

Dos pesos pesats de la cultura catalana. No em fa falta llegir el llibre per saber que aquest "Si una nit penses amb mi" és bo i "ÚTIL". Enyor moltíssim l'època en què Damià Pons era conseller de cultura. Tenc la sensació d'haver retrocedit als temps d'abans de la mort d'en Franco. Això que vivim ara supòs que es deu dir INVOLUCIÓ POLÍTICA, SOCIAL I CULTURAL. D'altra banda, ja fris de poder llegir els articles del mestre Frontera a la versió digital d'aquest diari, sempre educadament crítiques i exquisidament literàries. ENHORABONA!!

user Joan | Fa mes de 13 anys

Dos pesos pesats de la cultura catalana. No em fa falta llegir el llibre per saber que aquest "Si una nit penses amb mi" és bo i "ÚTIL". Enyor moltíssim l'època en què Damià Pons era conseller de cultura. Tenc la sensació d'haver retrocedit als temps d'abans de la mort d'en Franco. Això que vivim ara supòs que es deu dir INVOLUCIÓ POLÍTICA, SOCIAL I CULTURAL. D'altra banda, ja fris de poder llegir els articles del mestre Frontera a la versió digital d'aquest diari, sempre educadament crítiques i exquisidament literàries. ENHORABONA!!