@ pregunto: Per desgràcia, sí. Som una colònia i els nadius tenen menys drets que els colons.

Pere Navarro:té mes drets el metge que els pacients que son els que li paguen el sou?

Un poc d’història però que pareix absolutament actualitat en relació a la persecució del poble mallorquí i la seva identitat i llengua. A la guerra de Successió a la Corona d’Espanya, es pugnava per dues causes, una la causa austria que havia de seguir respectant la constitució signada pels reis catòlics, i que per tant havia de continuar respectant les diferents nacions, constitucions i institucions de cada regne, aixi com també totes les llengües d'Espanya, sense diferències, o bé una altra, la borbònica, de perfil absolutista, com per exemple Lluis XIV, el qual uns seixanta anys abans ja havia esclafat a la llengua catalana en el territori que avui dia son els Pirineus Orientals Francesos, però que fins aquell moment eren Comtats Catalans (es va fer tot en el Tractat dels Pirineus, però aquest tractat recollia que Lluis XIV respectaria la identitat, i per tant la llengua d'aquelles terres dels Comtats Catalans del nord, cosa que després incumplí); per exemple trobam les seguents lleis i decrets: 1682 Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i obtenir títols honorífics i dóna sis mesos per aprendre'l. (em de tenir en compte que els rossellonesos desconeixen per complet la llenga francesa). 1683 Prohibició als rosellonesos d'estudiar al Principat. 1700 Edicte pel qual Lluís XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics cal que siguin en francès sota pena de nul•litat. 1700 Lluís XIV de França deixa escrit que "l'ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa". Amb aquests precedents, tant Catalunya, com Mallorca, com València coneixien el tarannar absolutista dels borbons, i sabien que si guanyava Felip V, s'acabarien les llibertats nacionals de catalans, mallorquins, i valencians, com aixi va ser després. També tenien la referència del Memorial del Duc d'Olivares i que va escriure per a entregar al predecessor de Felip V, on deixava molt clara quina idea d'Espanya volia, la frase central del Memorial deia així "treballi i pensi amb consell mundà i secret per a reduir aquests regnes de què es compon Espanya per a l'estil i lleis de Castella sense cap diferència" (de fet la consigna de "secret", es va repetint constantment durant tot el regnat de Felip V, sobretot durant els primers anys, per evitar revoltes del poble mallorquí i català). La furia absolutista de Felip V es desfermà contra els habitants de Mallorca i Eivissa, anul.lant les institucions pròpies de les Illes, aixi mateix es varen cremar (destruir) tots els titols, drets, i privilegis dels comuns i els particulars. Moltissims mallorquins i eivissencs varen ser desterrats com a càstig per ser els representants del poble mallorquí, el qual havia defensat la causa federal austracista; seguidament public els noms juntament amb els seus respectius càrrecs, son els noms que fins ara he aconseguit trobar, i son els següents: Els preveres Riera i Manels Petilles, tot i tenir més de vuitanta anys d'edat, foren desterrats a Itàlia. Sebastià Petilles, jutge de Palma, i Joan Petilles, foren desterrats a Múrcia. Miquel Amer, notari d'Inca, desterrat a Burgos. Gabriel Llompart, jurat, desterrat a San Clemente (Cuenca). Gabriel Frontera, cirurgià metge, desterrat a Logronyo. Salvador Trullols, oficial, fou desterrat a Valladolid. Francesc Ramis i Ferragut, misser, fou enviat a Pamplona. Joan Mestre, ferrer de Palma, desterrat a Màlaga. Jaume Matas, alcaid de la presó de Palma, desterrat a Sevilla. Francesc Balanssat, misser d'Eivissa, desterrat a Hondarribia. Dídac Alemany i Bover, oficial municipal, desterrat a Dènia. L'enginyer Jeroni Canaves restà empresonat a Palma, perquè segons el capità general del Consejo de Castilla "respecto de no haberme parecido conveniente desterrarle a ninguna plaza de España hasta saber la real intencion de SM. por lo perjudicial que pudiera ser a su servicio, que un hombre de su profesion se pasease por las plazas de España". Totes aquestes persones i moltes d'altres varen ser desterrades de Mallorca i Eivissa, després de les promeses conciliadores incumplides d'Asfeld i de la Cort de Madrid. El marqués de Lede (nomenat recentment capità general del Consejo de Castilla) va dir sobre ells que "pues se hacia indispensable semejante castigo, para contener la libertad de estos fanaticos, cuyo numero es en exceso, y creo que antes de pocos días me será preciso desterrar otros". Desde aleshores, l'Espanya absolutista vé construint una Espanya castellanitzada, i no pareix que tengui gaire intenció d'aturar aquest diseny, ni d'aturar aquesta persecució cap al poble mallorqui i la seva llengua catalana.

Pere: Ets tu qui dius dois. La sanitat pública sempre ha estat plena de monolingües castellanoparlants, en canvi el cas contrari és molt rar. Basta anar a Son Llàtzer per veure que trobar un metge o un celador que et parli català és extremadament difícil. Tampoc no s'ha obligat mai a cap metge a parlar la llengua d'aquí, només es tracta que ENTENGUIN els pacients que els paguen el sou amb els seus impostots i que resulta que tenien un idioma abans que els de fora arribassin. I als mallorquins, com a qualsevol parlant, els és més còmode parlar la llengua materna, perquè és la forma natural d'expressió. O és que un argentí té més drets que un padrinet mallorquí de poble?

"El conseller Simó Gornés diu que no fa cap croada contra el català". També ens dirà que la Mare de Déu nom Joana. I, clar, també ens el creurem.

Mallorquin, per tant per a lluitar contra aquest ent que defineixes tú com a "catalanismo extremista" s'ha d'el.liminar el requisit de la llengua pròpia de Mallorca i de les Illes Balears, que no es altra que la catalana, per a poder optar a examen per a funcionari public a Mallorca o a Menorca, Eivissa, i Formentera, on torn a repetir, tenim com a llengua pròpia, la llengua catalana?. I jo et deman ara a tú Sr "Mallorquin", per lluitar contra el castellanisme radical representat per la Fundacion Nacional Circulo Balear, Fundación Francisco Franco, el PP, UPyD, La Gaceta, El Mundo, Intereconomia, Fuerza Nueva, Falange Española, s'ha de llevar de la Const. Espanyola, l'article que diu que la llengua castellana es d'obligatori coneixement?, i que per tant i per defecte, aquesta llengua castellana, es requisit per a optar a examen de la Funció Pública?, s'ha de el.liminar aquest article, Sr. "Mallorquin"?, aixi mateix s'ha d'el.liminar de la normativa de Funció Pública, el requisit del coneixement de la llengua castellana per a tot ciutada de la UE que vulgui optar a examen per a la funció pública de les Illes Balears?, tots aquests requisits que obliguen al coneixement del castellà, s'han de llevar, Sr. Mallorquin, per aixi poder lluitar contra els castelllanismes extremistes a les Illes?.

"catalanismos extremistas en las islas" = OCB, dBalears, ERC, STEI-i, Lobby ultraderechista per la llengua....

Sión, i quins son els "catalanismos extremistas en las islas", ho pots explicar?. Vosl dir que s'hauria d'el.liminar el requisit del castellà, per a "erradicar castellanismos radicales"?; vull dir, si ho pots explicar un poc més....

Ara mateix, s'han presentat més de 400 al·legacions a través de la iniciativa que hem engegat un grup de ciutadans de les Illes Balears. Podeu trobar tota la informació a http://ciutadansperlallengua.blogspot.com/. Animau-vos a presentar-ne. És molt fàcil. Teniu fins dissabte dematí!

No se trata de erradicar el catalan sino los catalanismos extremistas en las islas, es que no lo veis