Quin gran dilema que es tot això. Veure asseguts al banc dels acusats a tots aquests personatges que abans ens dirigien, ens encaminaven i ens administraven i que ara com a vulgars delinqüents es dediquen a retre comptes sobre les seves passades actuacions, no deixa de ser contradictori. Que trist el paper que els ha tocat fer en aquests moments. Han caigut molt baix, han venut la seva dignitat per els diners. Ara només els queda el desprestigi i la pobresa, que d´aquesta sempre n´han fet gala, pobresa personal, pobresa humana i d´esperit. Que sou de pobres.

@Suau: si els fiquen a la presó, a n'Alemany i en Matas, esper que sigui un dia que jo no faci feina per poder anar a veure-ho amb un gran somriure a la meva cara.

No sé si l'afer Alemany és legalment condenable; però des del punt de vista ètic, demostra una desvergonya, un narcisisme, i una manca d'escrúpols professionals que mereixeria que li anulasin el títol de periodista.

Es impressionant la barra que te aquesta gent, considera que cobrar 4.000 euros al més per a redactar uns discursets es poc, "poco" va dir ell a la sala de audiència. Quina barra, quina caterva de malfactors.

A l començar els anys 60 n'Alemany destacà com un "juanista" monàrquic, de bona preparació intel·lectual. Desprès ens va fer satisfets amb la seva gestió periiodística al front del Diari de Mallorca de cap a la democracia. Ambdos erem joves i pot-ser jo no advertia el que era narcisisisme o el complexe d'Edipo. En Toni Alemany era, això sí, un referent de la luita per la llibertat de premsa i per a la defensa de la democratització d'Espanya i de les Illes Balears. Desprès venguè la seva etapa de capdavanter a la premsa d'àmbit nacional des de el Principat i no el vaig segiur. Des de llavors n'Alemany ha anat fent-se alluny de les seves arrels i s'ha carregat l'esquena de problemes. És una llàstima que ara, aprop de la tercera edat, el món de n'Alemany sia aquest

Aquesta popular cancó de "En Pep Gonella té...", té una métrica i un ritme que a Mallorca li diuen "una codolada". "Es Puput de Cresta Molla" (n'Alemany), escrivia en pseudònims contra D. F. de B. Moll i D. J.M. Llompart de la Penya, principalment. Mai va donar la cara.

Sí, i hi ha una cançó popular que diu: "en Pep Gonella té un ca de bou, i el va baratar amb un ou de xoriguer..." Segons fonts ben informades, en Joserra en vol fer la traducció al castellà. Segons aquestes mateixes fonts, el periodista Antoni Alemany, a qui d'ençà que no hi ha el sr. Mates de president els diners li curtejen, ha presentat una proposta que vendria a ser aquesta: "José Gonella tiene un perro de buey (espécie de buldog) y lo quiere cambiar por un huevo de cernícalo..." Les nostres fonts, de moment, no han tengut accés a la resta de traducció.

Originalment en Pep Gonella era el bufò italià del Duc de Farria i nomia Giuseppe Gonel·la. Les seves anècdotes i facècies traspasaren fronteres i devers els segle XVI-XVII aquestes arribaren a Mallorca on lis digueren coverbos de'n Pep Gonella ("Pep Faldota"). Si qualcú voll llegir algunes de les seves aventures, que es compri un llibret titulat "Facècies" (anècdotes) del escriptor Poggio.

En Pep Gonella és el nom d'un antic personatge mallorquí que vendria a ser l'equivalent del "tonto del pueblo". Però també és el pseudònim que va usar un articulista anònim els anys setanta al Diario de Mallorca per a defensar la modalitat balear per sobre de la modalitat stàndart del Principat. Al Diario de Mallorca, en Pep Gonella va establir una polèmica amb una sèrie d'intel·lectuals el més famós dels quals fou Francesc de Borja Moll, que va editar els articles en un llibre molt emblemàtic. Es va dir aleshores que en Pep Gonella no era una sola persona, sinò vàries que defensaven el que, segons ells, era un predomini excessiu de la modalitat barcelonina sobre les altres.

Qui era en Pep Gonella?