Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Es desqualifiquen tots sols.

O sea que ahora vale todo lo que diga la santa iglesia... No sabia que había tanto Catalino católico! Entonces a partir de ahora todos con condón, lo dice la iglesia.

Al foner: Catalans erem qui venguerem al segle XIII i així hem estat, els vells i els nous perquè s'integraven. Fins el segle XX que ens possàrem a mirar el NO-DO i una massa de col·lonitzadors que els varen fer creure que Espanya era "una i grande". Jove estudia un poc més!

[...]"l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauriem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració." [...] Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat fa 50 anys) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Els catalans, continentals o insulars, tenim dret a actuar a qualsevol lloc del territori nacional; on no som forasters enlloc. Només una mentalitat provinciana i regionalista espanyola i disgregadora de la nació catalana, pot considerar que un compatriota ve de fora a imposar res. Mallorca és part de la Catalunya insular i el Principat és part de la Catalunya continental; però ni l'una ni l'altre són tot Catalunya.

...és que allò de "paisos catalans" és una inveció política, una mentida. Jo també ho penso. Nois, com a catalana defensaré Catalunya. Em sap molt de greu però el futur de les Illes l'han de triar els Balears. De la mateixa manera que a mi no m'agrada que vinguin de fora a imposar-me res, jo no ho fare a les Illes..Mallorca no es Catalunya..

dBALEARS se deu haver passat al Opus. Ja és el tercer comentari a n'aquest article que me censuren per ficar-me amb sa murga de'n Murgui. Mem quin tens durarà aquest.

toni:Tan l´esglesia com qualsevol altre institució o un capellà en el seu dret d´expresar la seva opinió, pot dir el que vulgui.En quan a ajudar,em sembla que deu ni dó el que fa.No fan pas tan, ni de bon tros els politics i molts particulars amb prou cartera.

Ni en Rouco ni aquest Sr. Fiol s'han de ficar en temes que no han de preocupar a l’església... encara no ho saben?? Aquesta no és la funció de l’església i si ajudar als necessitats, que n'hi ha massa.

eclesial: no hi ha cap català parlant monolingüe.De castellà parlants un munt