Aqui hi han beneïts que questionen la unitat dels Païssos Catalans, Balears o Valencians... potser refarem algun mot si aquest es el problema...per a mi català us donc el meu vot per canviar si voleu a Païssos valencians o Balears si convé. Dita això que es preguntin aquets traïdors si la seva naciö castellana dita España tene problemes els de Badajoz o de Cuenca en posar preeminença al regne regit desde Madrid que per cert no te encara cinc segles de vida i mai ha estat Reino de res mes que seu dels Imperialistes castellans i seu dels cobradors de tributs que han arrassat tota la geografia propera i arrassat desde sa Real Academia tota permisivitat a les cultures veïnes. Ara parlau caragirats de nou amb ses vostres traïduries contra vostres padrins atacant a qualsevol membre des nostres Païssos de JaumeI si voleu..
Será assi mismo de la obligación del Oficial, Sargento, y Cabo el imponer al Soldado en el idioma castellano (al que no le sepa) hablándoles siempre en él, hasta que se consiga este importante asunto, pues en ningún caso, ni acontecimiento se ha de enseñar el exercicio, ni dar nombre a las prendas, y menages de un soldado, que no sea en la referida lengua castellana, y se prohibe por punto general el mandarles, ni pedirles nada en mallorquin, hasta tanto se impongan en todas las obligaciones del soldado. Com aquesta ordenança del 1764, en que les autoritats militars de Mallorca remetien als oficials, sergents i caporals de la Part Forana de Mallorca, la prohibició de l'ús del mallorquí o català (digau-li com vulgueu), i la obligatorietat d'aprendre i usar el castellà i res més que el castellà, se'n poden comptabilitzar a centenars, entre Mallorca i Catalunya; qualquna de les ordenandes que manava la prohibició de l'ús del català i la obligatorietat d'usar sempre la llengua castellana, especificava diferents castigs a tots aquell que no obeís l'ordenança en qüestió (un dels càstigs que havia legislat l'imperialisme castellà, era el de que aquell que no obeís el que dictava l'ordenança, només es podia alimentar de pà i aigüa). Avui dia, estant suposadament dins d'una democràcia, i dins d'un Estat modern, resulta que aquesta aquesta democràcia i aquest suposat Estat modern, segueix perseguint la llengua catalana, i aquesta Estat anomenat Espanya, segueix entestat en el diseny d'un Estat de matriu castellana, ignorant mitjançant legislació, a totes les demes llengües, cultures, i territoris que el formen.