@Toni T, el problema és el pp però no només el pp. El problema és la centralització espanyola que se'n du fora, per mantenir altres comunitats, una part importantíssima dels imposts que pagam a les Illes Balears. Amb aquests doblers ben gestionats podem tenir uns serveis bons i no aquesta precarietat immerescuda que patim.
El curs passat record que es visqué una jornada de vaga del sector públic contra les retallades de sou. Aleshores, la majoria dels professors de l'institut on faig feina, set o vuit d'un total de 60 o més, van decidir comportar-se com autèntics esquirols i anar a treballar. L'excusa era que si decidien participar a la vaga els descomptaven cent miserables euros de la nòmina. A més, segons sembla, a la majoria d'instituts el seguiment també fou testimonial. De què es queixen ara? Què es pensaven, que eren aristòcrates amb el pa assegurat per a tota la vida? Que defensin una mica més els seus drets laborals en comptes de remugar tant darrere darrere amb la boca petita. No sé si coneixeu la cançó d'en Raimon "No el coneixia de res". Bé idò, la lletra fa referència a un home que va fer cinc anys de presó per haver participat en una vaga l'any 63, un home que no tenia res a veure amb aquesta massa acrítica, de gent dòcil, domesticada, ensinistrada i de mel i sucre, una massa egoista que es pensa que els drets laborals, socials i sindicals ens han vinguts regalats de l'aire del cel. Una genteta que ignora el fet que cadascuna d'aquestes conquestes ha estat possible històricament gràcies a la valentia i l'altruisme d'homes i dones anònims que han arribat a donar-ho tot, o gairebé tot, com el personatge de la cançó. "Quin fred al cor, camarades!", els diria el poeta Pere Quart.
El curs passat record que es visqué una jornada de vaga del sector públic contra les retallades de sou. Aleshores, la majoria dels professors de l'institut on faig feina, set o vuit d'un total de 60 o més, van decidir comportar-se com autèntics esquirols i anar a treballar. L'excusa era que si decidien participar a la vaga els descomptaven cent miserables euros de la nòmina. A més, segons sembla, a la majoria d'instituts el seguiment també fou testimonial. De què es queixen ara? Què es pensaven, que eren aristòcrates amb el pa assegurat per a tota la vida? Que defensin una mica més els seus drets laborals en comptes de remugar tant darrere darrere amb la boca petita. No sé si coneixeu la cançó d'en Raimon "No el coneixia de res". Bé idò, la lletra fa referència a un home que va fer cinc anys de presó per haver participat en una vaga l'any 63, un home que no tenia res a veure amb aquesta massa acrítica, de gent dòcil, domesticada, ensinistrada i de mel i sucre, una massa egoista que es pensa que els drets laborals, socials i sindicals ens han vinguts regalats de l'aire del cel. Una genteta que ignora el fet que cadascuna d'aquestes conquestes ha estat possible històricament gràcies a la valentia i l'altruisme d'homes i dones anònims que han arribat a donar-ho tot, o gairebé tot, com el personatge de la cançó. "Quin fred al cor, camarades!", com diria el poeta Pere Quart.
Ho sento Antònia M., els interins són mestres que han acabat la carrera i que entren dins unes llistes per poder treballar on hi hagi na plaça lliure, els envien a fer substitucions i si hi ha sort pentura podran cobrir una vacant d'un any. No tenen la sort de tenir la tiata monja que li dona una feina sense oposicions, ni mèrits a la concertada. Destria per favor: un interí és un mestre moooolt qualificat amb ganes de fer feina, lluitador. Si no ho fos aniria a la concertada per ensenyar com o feia sor tererii a l'any 1902 i sense cap intenció de reciclar-se. Els mestres de la concertada cobren el mes de juny i juliol i ningú els critica ja que el director o directora fa una feinada per explicar als pares que si paguen x tendran bon ensenyament, els beneits ho creuen. Una ditada de mel als mestres que lluiten cada dia per subsistir i tapar-se les orelles a les critiques i a la manca de valors imposada pels pares als seus propis fills.
Els interins sí que són mestres i si no exerceixen és perquè bàsicament no poden, ja que no els contracten. I això del "bote", la veritat, no fa gaire xupera.
estic d acord en que no paguin als interins si encara no son mestres ni tampoc hi exerceixen¡ si no fan feina no tenen perke cobar doblers Tothom vol xupar del bote¡¡¡
Ja està be de retallar sempre als treballadors! Als concertats sempre ha estat així, a l'estiu al carrer!
BOPIB núm. 170 - 20 d'abril de 2011 TÍTOL V DE LES DISPOSICIONS GENERALS DE FUNCIONAMENT Article 66 1. El Parlament de les Illes Balears es reunirà durant vuit mesos a l'any en dos períodes de sessions compresos entre setembre i desembre, el primer, i entre febrer i juny, el segon. Cobren els parlamentaris les nòmines corresponents als mesos de gener, juliol i agost?
Som portuguesos sense Estat!
Jo no és per tocar els nassos als mestres interins, que n'hi ha que ho passen prou malament. Però sincerament crec que guanyen bastant tenint en compte que tenen quasi tres mesos de vacances quan la resta de mortals en tenim un i guanyam menys (i alguns havent estudiat més anys). Crec que és una bona decisió no pagar els dos mesos d'estiu, si a canvi amb aquest estalvi es poden cobrir totes les substitucions. És a dir, que n'hi hagi q cobrin menys, però que hi hagi més gent fent feina.