@Felix (el pencas" un requisit com qualsevol llengua? el castellà també?
Som funcionari del Consell de la branca sanitària.Aquí tenim dues llengües oficials.Per esser funcionari has de saber les dues.Si jo anés a Galícia a treballar voldria aprendre el galleg.A mi no em faran creure que una persona que té una carrera de metge és incapaç dássolir un nivell B de català.
Quan entendrem que aquí es parla el català!!! o el mallorquí!!! m'es completament igual com li volgueu dir, el que està clar es que no es castellà!!! Ja està bé de deixarnos trepitjar per castellanoparlants que molts cops no son mes que acomplexats de ser dels països catalans, acabarem pitjor que a València i sino temps al temps. No ens vindria malament apendre una mica mes dels catalans, i si algún dia sen van d'Espanya, jo m'apuntu, aixo fot fàstic!!!
Hi ha molts votants catalanoparlants del Partit Popular que no comparteixen la seva política lingüística i el voten per tants altres motius. Em sap greu però el teu concepte de la democràcia és un pel limitat, donat que la vertadera democràcia respecta les minories i no tan minories. Per tu la democràcia són dos llops i un xot que una horabaixa decideixen que han de sopar. O sigui pura demagògia. Per cert el castellà sí és un requisit per fer feina de funcionari, de fet és l'única llengua imposada per llei, donat que el seu coneixement és una obligació segons marca la Constitució. A les Balears el català i el castellà, segons marca el seu Estatut, compateixen el mateix estatus, ni més ni manco... El PP no pot carregar-se l'Estatut d'Autonomia unilateralment, per molta promesa que sigui. Per cert el que si record és que el PP va prometrer també al seu programa que crearia tantíssims llocs de feina i resulta que hi ha més aturats ara tenint els hotels al 90% i ara reconeixen que estan perduts i que no tenen solucions per surtir de la situació, supos que tu estaràs molt penedit d'haver-los votat...
y dale que te pego, es que no entendeis el significado de la palabra democracia? No aceptais los resultados de los pasados comicios y teneis mucha rabia. Y os pensais así que diciendo que desaparecerá el mallorquín o catalán, vaya a dejar de ser requisito. Si el partido al cual mucha gente votó cumple lo que rezaba su programa electoral acerca del merito o requisito, el catalán será solo un mérito, como cualquier lengua más. Si no lo cumple, tendr´mos que cambiar el voto.
Gori, es cert el que diu, pero fins a quin punt podem afirmar que una llengua a evolucionat tant que que es pot desmarcar d'una altra? Es a dir, vosté escriu i parla en un 99%, o un 98% igual que en català, Aquest 1 o 2% es motiu suficient per disgregar-mos? Supòs que això li hauràn dit mil vegades, pero, i a Pollença, quina llengua parlen?, i a Menorca? Es mes, quin es el Balea, el de Palma, el de Pollença, el de Soller, Alaró o el de Menorca? No hi ha quasi difèrencia, jo a un portugués no l'entenc, tampoc a un italià i menys a un francés, pero a un català de Barcelona? Si, a quest l'entec perfectament. Jo crec que si tiram cap endavant això del Balea, als dos dies serem com el País Valencià, es a dir, la nostra lengua estarà en coma. La disgregació per un article i dues paraules diferents només ens durà a la desaparició. salutacions
Sr. Miquel Rosselló, respect molt la seva opinió però òbviament no la compartesc, les llengües són ens vius i tenen les seves pròpies raons. Amb un pensament estàtic, a tots els pobles romanitzats el llatí seria la llengua oficial. Un substracte que tanmateix hi és, però que ha evolucionat d'una manera singular a cada territori, i ho continua fent..
És a les zones de llengua castellana, on el català ha de ser un mèrit, no aquí.
"citizen of the world", qualsevol metge o persona de la Unió Europea que tengui un bon o simplement acceptable coneixement de la llengua catalana, però no així de la castellana, de cap manera no pot exercir a la funció pública de les illes balears (al revés sí podria), i això es així perquè la normativa obliga al coneixement de la llengua castellana, no així de la catalana, de la qual ni se'n f'à referència; per tant, posats a parlar d'imposicions lingüistiques en aquest sentit, resulta que resumint, el coneixement del català es considerat només un mèrit pels ciutadans espanyols, i no s'especifica res referent als ciutadans de la UE; mentres que en quant a la llengua castellana, aquesta es d'obligatori coneixment tant pels ciutadans de la UE, com pels ciutadans espanyols, els quals ja de per sí estam obligats a conèixer, per tenir dret a viure a ca nostra, encara que aquesta llengua no sigui ni la nostra materna, ni tampoc la llengua pròpia de les illes balears; com es pot comprovar, la manipulació de la realitat, que practica la ultra-dreta pro-castellano-espanyola absolutista, pot arribar a ser del tot maquiavèlica. No crec que sigui tant complicat entendre que Espanya no està composta únicament per la nació castellana, i que aquesta no té cap dret a seguir trepitjant a les demés nacions que tenen el mateix dret que la castellana a poder viure plenament en la seva llengua, sense haver de molestar al veïnat (d'això darrer, de molestar i no deixar viure al veïnat, els castellans en saben molt, probablement els que més en saben d'Europa i de tot el món).
Tots els metges han de sebre xerrar sa llengua d'aquí, i donar-lis un temps perque n'aprenguin: 1 any, per exemple. Mentrestant hi hauria d'haver assessors llingüístics a cada hospital.