Que ningú ho dubti: Els grans empressaris són els depredadors de la nostra societat, i an si ets treballador de la empresa privada,, com funcionari, com petit empressari, volen que les passi magres, volen destruir-te.
Els comerços que obrin només cinc hores per dia de 8 a 13 els que tenguin un sol torn, i el comerços de dos torns deu hores de 8 a 20 hores (horari solar, que serien les 10 a 22 hores). Els empleats tendràn un dia franc cada setmana a triar entre dilluns i divendres. Els mahometans només podran tenir el dia franc el dilluns i els jueus el dimars.
Bé el meu comentari ha servit perquè algú intervengui. Ho he fet per provocar debat, però crec que hi hem de reflexionar seriosament: 1.- No vull dir que tothom s'hagi de passar el dia a la botiga, però sí que s'haurien d'adaptar a la demanda potencial. Si la gent té més hores lliures els caps de setmana, seria normal que les botigues obrissin els diumenges. Així es fa a ciutats com Roma i es descansa el dilluns, per exemple. Això es pot fer cobrint els horaris setmanals habituals, però canviants els dies de treball. Moltes altres professions tenen més volum de feina els caps de setmana (bars, restaurants, discoteques...) i descansen altres dies. 2. El mateix que dic dels comerços val per a altres serveis com ara les bibilioteques, que tenen obert quan menys hi pot acudir, 3. La qualitat dels productes que es venen depen del criteri del propietari. La major part dels productes que es venen al món (o com a mínim un elevat percentatge) són fabricats a la XIna per empreses multinacionals. Alguns són bons i altres són molt dolents. Ningú no pot esperar que unes sabates de 9 euros siguin de bona qualitat, com tampoc ningú pot esperar que les falsificacions del carrer els donin bon resultat. 4. Quan a la qualitat i el preu he vist vendre en botigues tradicionals de Jaume II a 20 euros la mateixa bijuteria que venen els xinesos a 3 euros. El mateix puc dir d'algunes sabateries i botigues de roba o objectes de regal. 5. La flexibilitat és la única manera en què es podrà fer front als nous comerços. En cas contrari d'aquí pocs anys ningú no s'haurà de preocupar per l'horari dels comerciants ja que tots els comerços seran a mans de persones de nacionalitat xinesa (fixau-vos en la gran quantitat de botigues que ja hi ha a Palma: Carrer dels Oms, Sant Miquel, Jaume III...), i a totes les barriades. 6. El mateix que dic del comerç s'haurà d'aplicar als serveis. Els xinesos ja ofereixen a serveis com la perruqueria uns horaris molt més flexibles a uns preus molt més econòmics. Si ofereixen un servei de qualitat, com podran competir els professionals tradionals?. Imaginau quan comencin a arribar electricistes, lampistes, pintors... d'aquests països. Ara molts de professionals ja no volen ni tan sols treballar el divendres horabaixa i ja no parlem de fer feina els caps de setmana. 7. No canviar és el camí de desaparèixer. 8. Si algú té algún argument convincent, per favor que ho comenti.
Els botiguers no estaven tan contents amb el pp?
Els comerciants mallorquíns han de fer com els xinesos: Tots la familia a la botiga, venent articles de mala qualitat i quan a s´al.lotet de cualcú se li posi es cul com el d´una monea babuïna por mor d´uns calçotets de fibra sintètica radiactiva i vagi a reclamar li contestaràn això de; no senyola, aqui no ho ha complat, no volem sabel lès d´això. Tota la familia junta tot lo dia, venent merda i i el Cap de s´illa satisfet..
Ja podem tenir obert les 24 hores al dia els 365 dies a l'any que això no ens durà més ben estar social al contrari, la història ja ha demostrat que així com augmenta el nivell de consum manco nivell de felicitat té la població. Si em de basar l'economia en el consum anam ben arreglats!!
Ferran: si vols copiar als xinesos fem-ho tots.Treballar els 7 dies a la setmana i 12-14 hores diaries.Començant per els directors d´empresa, bancs, administracions ect.No que sempre hagin d´estar putejats els mateixos.
Val d'acord, però una condició: en madelman, n'izquierdo, en prim i el senyorito Gaditano també faran feina dissabtes i diumenges, passant a gaudir de dia de descans qualsevol altre dia en que la família faci feina o estigui a l'escola.
I treballar de sol a sol, per un plat de llenties i a fuetades.
Gran part del comerç (i de l'activitat econòmica general) es troba en mans del petit i mitjan comerç. Els empresaris i els treballadors van en el mateix vaixell, encara que molts s'estimen més pensar que tots els empresaris són uns explotadors i els treballadors un pobres explotats. Jo sé per experiència que a final de mes els empresaris han de pagar la SS, el sou del treballadors i totes les oblilgacions fiscals, els prèstecs als bancs i un llarg etcètera, mentre els treballadors només esperen cobrar, hagi anat bé o no el negoci. Sé de molts que actualment tenen més pèrdues que guanys (perden doblers amb les tendes obertes) i que no tanquen confiant en què a curt termini puguin tenir beneficis. Altres no tenen més remei que tancar. Pel que fa als altres, alguns són bons treballadors i d'altres són uns veritables estafadors. Jo conec un cas en què un va montar un supermercat i va contractar una dona per a que l'ajudés i al dia següent aquesta dona va presentar una baixa i ja no va tornar a treballar. N'hi ha molts especialistes en fingir: depressions, problemes cervicals... algunes patologies gairebé indetectables amb mitjans físics i que es basen en la declaració dels treballadors. Però el que crec és que el que importa és, entre tots, dur endavant els negocis. Això voldrà dir mesures tan penoses com flexibilitzar l'horari, agafar vacances quan no hi hagi feina, reduir el sou en funció dels beneficis de l'empresa..... En cas contrari, els treballadors ja no tindran cap empresari a qui queixar-se. Tambés és cert que hi ha empresaris explotadors i que no compleixen amb els treballadors i per això ja hi ha jutjats específics, però la major part de casos, s'estableixen relacions gairebé d'amistat entre empleats i empleadors. Un altra tema són les gran multinacionals i els grups bancaris i inversors internacionals. A aquests sí se'ls hauria de controlar.