Aquest és l'autocncept dels PPeros valencians, que la tropa de PPeros "balèás" volen importar a aquestes terres: una història de violència se sintetitza en episodis com aquests: http://www.youtube.com/watch?v=fO9omI-60So&feature=player_embedded trist serà el dia en què els balears i pitiüsos diguin "perdó per parlar en català, és un defecte que tenc". Perdó per parlar i viure en català a les illes Balears i Pitiüses??? MAI. És la primera cosa que s'han de ficar al cap els que venen a viure aquí.

1.- Segons la llei les classes de han de impartir en espanyol (balear-català-valencià), els mestres i professors que no imparteixen la classe en espanyol (balear-catala-valencià) han de esser expulsats i reciclats si volen per ensenyar en espanyol (balear-català-valencià). Hi ha mestres i professors que imparteixen les classes en llengua estrangera castellana. 2.- Tots els alumnes han de començar per el primer curs. 3.- El fracàs escolar se ha de considerar segons el curs que acabi l'alumne. Hi haurà un 20% que no podrà aprovar el primer curs, aquests se poden considerar fracàs escolar i no tendran certificat de estudis en espanyol (balear-català-valencià). Un 10% no podrà superar el segon curs i se li dona un certificat de estudis de primer curs en espanyol (balear-català-valencià), un altre 5% no podrà superar el tercer curs i se li dona un certificat de estudis de segon curs en espanyol (balear-català-valencià) i així successivament. 4.- El sistema de segona oportunitat ha de esser per persones fora de la edat escolar i per millorar el certificat de estudis en espanyol (balear-català-valencià) que tengui. Els estrangers fora de la edat escolar han de aprovar els quatre primers cursos en espanyol (balear-català-valencià) . Per un estranger fora de la edat escolar aprovar el primer curs en espanyol (balear-català-valencià) li serà més difícil que el segons curs, i aquest més difícil que el tercer curs i aquest més difícil que el quart. Per un estranger (que tengui estudis en altres llengües) aprovar el primer curs en espanyol (balear-català-valencià) pot torbar dos anys i aprovar el quart curs en quinze dies. 5.- Per estudis superiors i certs oficis se ha de exigir un certificat de estudis del quart curs, almanco. Per exemple, per estudiar a la facultat de lleis bastaria tenir el certificat de quart curs, però per altres estudis i oficis se pot exigir més bona qualificació i més estudis.

No hi ha cap problema a les escoles, no se d'on s'ho han tret. El problema aquí es que hi ha uns pares incendiaris que no volen que els seus fills aprenguin en català (vaja idea més radical, mai havia vist tanta oposició per aprendre una llengua, es insòlit). Doncs serà com ha estat sempre, dependrà dels mestres, uns parlen català, altres castellà. Ja està, cap problema, les dues llengües s'han d'aprendre.

Separar els nins segons la llengua materna, és tan cruel i despreciable com separar-los per qüestió de raça, de nivell social, de riquesa personal dels pares, de salut... Els nins han de jugar i compartir la infantesa tots plegats, i com més temps millor, jovintut i tot. Aquí se faran els amics de per vida. El gran tresor! Ja els separaran més endavant les circumstàncies de la vida, la societat i la malaïda "política". Per desgràcia...

Als polítics els interessa tenir "minusvàlids socials". D'aquí la LOGSE, la falta de coneixements històrics (saber d'història és saber que la política sempre és corrupta i contra els interessos de cada individu), la falta de saber de tot. Una professió sols justificada per les promeses. La gent desesperada necessita de promeses. Això és el seu modus vivendi.

Jo imparteixo un mòdul de PQPI i no regal res a ningú. Només faltaria!

Tots els polítics a l'escoleta!! A veure si n'aprenen. #noelsvotis per la regeneració política de Mallorca.

És clar com reduiran el fracàs escolar: regalan títols: ja el fan amb l'alumnat de PQPI, Aquesta gent s'ha de anar abans que enfonsi completament el sistema públic.

Per cert, què pensen fer per a disminuir l'abandonament escolar?És evident que qualque cosa no va bé quan tants d'alumnes abandonen, però resoldre aquest problema està molt per sobre de les seves possiblitats. Primer, perquè no tenen mitjans materials i humans necessaris per a millorar l'educació. Segon, perquè darrera hi ha una problemàtica social molt complexa. Caldrien canvis radicals en el plantejament del sistema educatiu i també en les polítiques socials. L'únic que faran és el de sempre: mesures per a canviar les xifres i quedar bé de cara a la galeria però que no resolen el problema real, com ara pressionar els pares i els centres perquè els alumnes continuïn assistint a classe (sense fotre ni brot i desbaratant el personal) i pressionar els profes perquè regalin títols.

X, tu no fas feina a l'educació,no? Perquè he fet classe en prefabricats que es quedaven sense electricitat (sense llum ni calefacció a les 8 del matí un hivern que nevava), he vist goteres tan grosses que el poal s'omplia durant el matí, he vist aules amb més de 35 alumnes on era físicament impossible per als nins sortir a la pissarra, nins de necessitats especials sense suport perquè faltava personal, aules d'informàtica amb la meitat d'ordinadors fora de servei i en nombre insuficient per als alumnes d'un grup, sales de profes amb dos ordinadors per a més de cent profes, ordinadors prehistòrics lentíssims, per no parlar del fet que les aules amb pissarres digitals són l'excepció (això sí, des de conselleria i des del Ministeri ens pressionen perquè empren les noves tecnologies... amb mitjans decimonònics). No sé si falta invertir en la Conselleria d'Educació però falta invertir en els centres.