I, a més, unes Balears mal avengudes que tenim. Per cert, que es problemes que s'exposen de Mallorca són talment idèntics a Eivissa, basta canviar es nom de s'illa a cada comentari, que resulta igualment vàlid

Joan Mesquí, de veritat que em sap greu haver de dir això, però o sou beneits o vos feis el beneit. Precisament l´´unic comentari que fa referència a "la sang" es lamenta que un nin que ha nascut aquí, de pares no nascuts aquí, no SE VULGUI CONSIDERAR MALLORQUÍ. Precisament els braços dels mallorquins estan oberts a qui es vulgui considerar mallorquí. és a dir, a estimar la llengua i la cultura de la terra on ha decidit (pels motius que sigui) anar a viure. I llavors surts tu, de no sé on, firmant amb un nom mallorquí, escrivint en castellà, i acusant no se sap qui d'haver exigit que per ser mallrquí s'han de tenir pares mallorquins(?) i xerrar el català estàndar (???) i ser independentista (?????). Jo som independentista, els meus pares són ell mallorquí de Costitx i ella de Lloret de Mar, i no xerr català estàndar (l'escric, com tu deus escriure el castellà estàndar, o no?), i tenc MOLTS d'amics i amigues mallorquins que no són idependentistes, ni tenen pares mallorquins, ni xerren catlà estàndar. Per tant: DIUS MENTIDES O ETS BENEIT.

El Barça, Josep Guardiola, Miquel Barceló, Rafa Nadal, les olives trencades, Miquel Àngel Riera, la Sibil·la, Jordi Galceran, Joaquim M. Puyal, Tomeu Penya, el tumbet, els raors, Formentera, Antònia Font, Els amics de les arts, Gaudí, Tirant lo Blanc, el ball tradicional mallorquí, la sardana, el pa amb oli, com sonam... Valors preuats i irrenunciables. Només exemples.

emigrante, si et comenten els valors més preuats i irrenunciables, tanmateix, no els entendràs, atesa la ment obtusa que sols exhibir per aquí. No volem que ens toquin ni la identitat ni la butxaca. I punt. I tenim dret. El dia que la majoria ho vegi, fet.

Bueno la idea de que para ser mallorquin hay que tener padres mallorquines, es propia del pancatalanismo insular. Es más un "foraster" para ser mallorquin tiene que hablar un perfecto catalan estandar y por supuesto se independentista. SI no es asi, es un colono o un p.. foraster. Es el modelo que habeis montados los subvencionados

Sí, sí, "libertad", "educación", i justícia, i sanitat, i dret a un habitatge digne, i tots els drets humans. Però aquí això ja ho donam per suposat. Ara anem a matisar: llibertat... de pensament, d'opinió, d'opció sexual, de vot... fins aquí res a dir. Llibertat per ofendre i calumniar? No, home, no! Llibertat per anar contra les lleis? No, home, no! Llibertat per elegir les assignatures que han de constituir el meu curríuculum acadèmic? No, home, no! Llibertat per mantenir relacions sexuals en contra de la voluntat de l'altre? No, home, no! Llibertat per passar-se per l'engonal la llengua i els costums del país que ens acull? No, home, no! I que encara hàgim d'aclarir aquestes coses, quina llàstima, eh?

La història del nin de s'Arenal que explica un dels comentaris és massa freqüent en aquesta terra. Preocupant que nins nascuts aquí diguin que "no són mallorquins". No hi ha intenció política de fer res perquè tothom que viu aquí compartesqui cap vincle important. Societat a la deriva. La identitat s'aguanta gràcies a la caparrudesa inconscient de part dels autòctons.

L'altre dia, a s'Arenal, a un ninet de 7 o 8 anys que no em va entendre el que li havia dit, li vaig demanar: Jo - Què no entens es mallorquí? Nin . No, me cuesta. es que en mi casa no lo hablan. Jo - però tu ets mallorquí, no? Nin - No, yo no soy mallorquín. Jo - I on vares neixer? Nin - Aquí, jo nací aquí, pero en mi casa no somos mallorquines. Quans de nins i quantes families com la d'aquest nin hi ha ara mateix dins Mallorca? Els polítics amb posibilitats de governar-nos no donen l'impressió de voler fomentar els nostres valors més preuats i irrenunciables, mes be al contrari

Amigo Pere; hago esa pregunta al editorialista, dado que con las respuestas que hay posteadas aquí, ya tengo dudas. Para unos parece ser que es Raimon o Lluis Llach; otro habla que no le roben la lengua. Para mi los avlores mas preciados son la libertad y la educación. Me pàrece ue hay tantas respuestas como personas. por lo que apelar a " ..." ...valors més preuats i irrenunciables" suena bastante demagógico como discurso de político.

Aceptadlo, la globalizacion es asi, eso si, libertad para todos...