Sembla que existeixen documents que acrediten que en temps de'n Franco, quantr es creà industria turistica a Mallorca, i industria variada a Barcelona (per exemple la Seat), i a la seva Àrea Metropolitana, no ho va fer per beneficiar a Catalunya i a Mallorca (zones d'Espanya avançades, i que no patien pobresa), sinó per atreure grans bosses d'inmigració procedents de les zones més deprimides d'Espanya (Andalussia, Extremadura, i Murcia, principalment) cap aquests dos llocs, amb la idea d'introduïr socialment la llengua castellana de manera massiva, ja que deixant a banda les lleis, que prohibien la llengua catalana, tant aqui com a Catalunya, a nivell social no hi havia suficient població castellanoparlant com per a poder ofegar a la població local, que era catalanoparlant, i per tant es necessitava un gruix important de població castellanoparlant de llengua materna, per a que aquestes lleis produissin l'efecte adequat per aconseguir l'objectiu per a les que havien estat disposades. A Catalunya, fins a finals dels anys cinqüanta, hi havia un % molt baix de castellanoparlants, degut a que no havia rebut encara els enormes fluxes migratoris dels que estic parlant, i a Mallorca passava el mateix, fins a mitjans dels anys seixanta, en que comença a rebre les grans bosses migratories, procedents dels mateixos llocs dels que ja estaven anant desde uns anys enrere a Catalunya, es a dir, d'Extremadura, Andalussia, i Murcia bàsicament. Per contra a nivell social, els fluxes migratoris del Segle XXI, son diferents, ja que no son fluxes migratoris espanyols, i consequentment respecten (en general), la llengua catalana i la seva cultura.
No hi ha respostes bones a preguntes dolentes. La població de la CAIB, per altra banda, és força heterogènia. Concretament hi ha dues cultures que conviuen des de l'onada migratòria arribada en ple franquisme i programada per no integrar-se. Clar que molts s'integraren o educaren sons fills per estimar la identitat històrica de la societat d'acollida. Cal no oblidar, però, que ara per ara la meitat, si fa no fa, de població d'aquesta comunitat autònoma no se sent identificada amb el fonament identitari històric més fort, la llengua. I aquests que fomenten aquesta desvinculació encara ens vénen a alertar sobre els mals de la immigració? quins mals? que tal vegada pot ser que n'hi hagi que no s'integrin i estimin el català? com qui, com els estaràs, bauzás, delgados i cia.? D'açò jo en dic cinisme.