Això no és un problema polític, és un problema de poble. Des de temps immemoriables les balears han preferit vendre's l'ànima que no evolucionar. És més fàcil als 16 aficars-se a un hotel a recollir gandules, i guanyar doblers instantànis, que no estudiar. El problema és que als 65 segueixen amb la mateixa feina, i mateix sou misserable. I com a exemple de vendre l'ànima, tenim a Eivissa, que prefereix que mundialment la coneguin com IBIZA (mirau-vos els anuncis turístics. "que ens diguin com vulguin però que ens omplin les butxaques, pensen ells (i la resta d'illes també.) Això no lleva que sigui de vergonya la reducció de pressupost en educació.

Gràcies PSOE, gràcies PSM i gràcies Verds, per baixar els pressupostos en matèria d'educació. Heu invertit en unes cadiretes més còmodes?

I quan volen reenganxar, no hi ha prou places per a adults ni places a Formació Professional i això és competència de la conselleria, i no desgràcies universals i sociològiques

Això és el resultat de "l'esperit LOGSE". http://raimonbono.blogspot.com

Unamuno despreciava la seva pròpia llengua: el basc. Se diu que va definir així al Requeté. "Extraño animal de cresta colorada que habita en las montañas del norte. Aislado, no és peligroso, peró en manada, tras lanzar el irrintxi, baja al llano y ataca al hombre". El nostre pintor Antoni Gelabert, el va fotre defora de la seva barberia perquè no va poder sofrir més el seu ranci paternalisme.

Andanzas y vivencias españolas. En la calma de Mallorca página 515 ...Adondequiera que voy me gusta leer en la lengua del país. En Portugal apenas leo sino portugués, y ahora aquí, en Mallorca leo en mallorquín. Pero cuidado que lo sea y no catalán. ...Los literatos mallorquines y los intelectuales son en general catalanistas. El gran poeta Juan Alcover, después de haber estado mucho tiempo haciendo versos en castellano, se puso a hacerlos en catalán y no en la lengua de su país. Miguel de Unamuno, 1916 ________________________ 100 años después la cultura y la intelectualidad isleña sigue "secuestrada" (a cambio de onerosas recompensas) por la Generalitat catalana. Y asi nos va.

Els pares no estimen la Cultura per la Cultura. No llegeixen ni es cultiven. Troben que educar (els que saben vertaderament el que és) és massa feixux i comprometedor, i fan figa,que a la curta és més còmode però a la llarga és nefast per a tots. No valoren els mestre i els professors, i els DIFAMEN davant els seus fills o se'n foten d'ells. A fer punyetes tots!

La meitat dels joves no tenen la secundària, i la "meitat" dels que la tenen (exagerant un poquet) no l'haurien de tenir perquè els han "regalat" l'ESO o l'ESPA.

Als docents crec que no els fa cap falta un estudi sociològic. Els pares dels fills que fracassen, a part de hipersobreportegit, no els sabern dir no mai, fins i tot no esperen que els fillets els demanin el que volen, ja se´ls avancen, creuen que els anys duen la maduresa, que anar escola ja és un gran esforç i no han de fer res més, aixi ells no s'han de preocupar de res més que de tant en tant demanar com els va l'escola, etc. etc.

Jo sóc catalana i aquí també passa!