És que el francòfon a París que no li responguessin en francès no arribaria a pagar ni tan sols a beure el cafè, hauria aconseguit que fessin fora el cambrer de la feina abans, per groller, maleducat i incompetent.

Joan, no és despectiu només fer mala cara o dir males paraules. Rebutjar la llengua del client com a llengua d'ús actiu bidireccional, encara que sigui amb bones paraules i somriures, rebaixa tant la qualitat del servei que la propina... ja la hi donaràs tu, si te pareix. Quan aquesta llengua rebutjada pel cambrer és la pròpia del lloc, la cosa ja frega la comèdia més esperpèntica. Es pot imaginar que a París, per exemple, un cambrer respongui a un client francòfon de qualsevol punta del món en res que no sigui francès? Per favor...

"punt", en l'exemple que poses del client (client que ets tú o qualsevol altra catalanoparlant de mallorca) i el bar-man (inmigrant castellanoparlant, o mallorquí castellanoparlant que mostra com li molesta que se li adrecin en català, responent amb aquest "¿que?" "¿que cuanto es?"), estic d'acord amb tú en gran part, però no en tota; al final del teu comentari dius que "qui vulgui propina, que em parli bé. Aquí som a Mallorca i s'hi parla català!, i es en aquest darrer punt on no hi estic d'acord, perquè tota persona que viu a mallorca, sigui natural d'aqui o sigui inmigrant, té tot el dret a usar i parlar la llengua que vulgui (no pel fet de que la llengua catalana sigui la llengua de mallorca, obliga a ningú a usar-la), ara bé, una cosa es tenir dret a usar qualsevol altra llengua que no sigui la catalana, i una altra cosa molt diferent es mostrar despreci cap a aquell que la parla i que ademés es la llengua de ca seva i es troba a ca seva; i efectivament com dius tú, aquell que tengui aquesta mena d'actitud despectiva cap a la llengua del pais que l'ha acollit, no mereix cap reconeixement en forma de propina economica ni cap altra classe de reconoixement, per molt bé que hagi fet la seva feina (de bar-man en el cas que exposes tú), perquè encara que t'hagi servit bé o molt bé el menjar o beure, resulta que a la vegada s'ha mostrat despectiu i maleducat (per tant amb actitud xenòfoba) pel fet de que tú com a client t'has adreçat a ell en català.

En un bar és ben lamentable anar a pagar, demanar "quant és?", que ens responguin amb el traductor automàtic "¿qué? ¿que cuánto es?", ens ho diguin en espanyol, i a damunt al final de la humiliació deixar propina! Jo això ho feia cada dia un parell de vegades fins que em vaig tèmer que era ridícul: qui vulgui propina, que em parli bé. Aquí som a Mallorca i s'hi parla català!

Aquesta obligació no la tenen només els polítics, amb ells no basta. Fa falta que uns milers de mallorquins parlin sempre català i condicionin la seva despesa econòmica a la llengua: tenir en compte si els productes són en català abans de decidir comprar-los o no, no deixar propina si no ens responen en català, i coses així.

La llengua és una part important del nostre patrimoni cultural i per això els polítics tene la obligació de fer tot el que estigui al seu abast perquè no es perdi. Ja saben que aquest fet no només no importa gens a la gent castallanoparlant que, a més a més, en vol imposar una uniformització lingüística que no voldrien per a ells. I llavors van de demòcrates per la vida. Digam de què presumeixes i et diré ...

No tudem més els doblers amb dues llengües oficials; amb una ja n'hi ha prou i aquesta hauria d'esser la pròpia del país.

Tens raó Sebel.li, es perdre el temps, perquè si haguessim de fer com fan els castellano-espanyols amb el català, no acabariem mai de dur denuncies cap al "defensor del pueblo", pero aquest (o aquesta com es ara el cas), i a diferència d'ells, no ens faria ni cas. Podriem començar amb aquesta proposta de llei de la Junta de Castilla y León, tal i com ha fet recentment UPyD amb la Llei d'Estrangeria de Catalunya; pero el Defensor del Pueblo (a vegades em deman si defensa tots els pobles o només en defensa un en concret, el castellà), ens diria que el coneixement de la llengua castellana es una eina de cohesió indispensable per l'inmigrant no castellanorparlant que arriba a Castella-Lleó (hi estic d'acord, però...); però en canvi en el cas de Catalunya, ens diria que es un atemptat contra les llibertats individuals de l'inmigrant que arriba a Catalunya. I com aquest exemple, qualsevol altre camp social, sigui quin sigui (Llei del Cinema, etiquetatge dels productes, etc... , etc...); per afavorir la llengua castellana, tot son facilitats, mentres que per afavorir la catalana, tot son dificultats, pals a les rodes, "atentados contra las libertades individuales", etc..., etc.... ; Després s'estranyen que surtin al carrer mes d'un milio de persones (passat dia 10 de juliol), farts de la incomprensió d'una bona part d'Espanya, que no ens estima, que no vol la nostra llengua ni la nostra cultura, i que l'únic que vol son els nostres doblers i l'expoli fiscal cap a les illes Balears i Catalunya, havent de pagar nosaltres amb un important % les infraestructures i serveis que construeixen a Madrid, a Castilla, a Extremadura, i a Andalussia. Queda també molt clar, que en aquest darrer sentit (l'economic), a molts castellano-espanyols, els hi provoca molt més odi una llengua (la catalana), que no l'economia (Euskadi i Navarra tenen concert fiscal propi desde fa més de trenta anys, i milions de rafas, cocos, i jorges campos que hi ha repartits per la meseta, l'únic que tenen entre cella i cella, es l'intent de destrucció de la llengua catalana).

Hauríem de començar a calcular el volum del negociarro de la imposició de l'espanyol dins tots els Països Catalans. Subvencions a la premsa en espanyol, a la televisió en espanyol, a l'edició de llibres en espanyol, al cinema en espanyol, totes les nòmines del professorat d'espanyol a l'ensenyament obligatori...

Joan, no perdis temps. Només creuen en la democràcia si comanden ells. Els catalans hem de tenir l'objectiu molt clar: un estat propi dins la UE i rebre els espanyols que vénguin a fer feina, perquè a ca seva no s'han cuidat de crear llocs de treball sinó oficines de "peonadas", així com els que vénguin a fer de turista, com la família Borbó, però llavors vendran pagant.