A jubilat: voste, com be sap, es un excepcio. Nhi ha daltres, xro som minoria. No entenc com es k sempre sortiu a defensar els k saprofiten del sistema si sabeu k sou xcepcions. Les vacances de 95 dies seran pels nins, xro els k les cobren sense fotre brot son els mestres. A mi aixi com estan les coses no em produiria orgull ans preocupacio.

A Miquel de la Rel: Els mestres ja estam cansats de repetir que les vacances no són pels mestres, són pels nin. De fet els mestres estam disponibles i llevat del mes d'Agost, per viatjar a l'estranger haviem de solicitar un permís a la Delegació. N'hi havia que anavem a fer de monitors als campaments i amb això de reciclatge, li diré que durant 3 anys hi vaig anar dies alterns, per fer el de català. Tres hores de classes i pagant-mos la matricula i els llibres de text de la nostra butxaca. No com els funcionaris de les Conselleries i de La Sala que ho feien de franc i a hores de feina. Nosaltres hi anavem de 6 a 9 de la nit a l'Escola Normal. Parl dels "Maestros Nacionales" com era un servidor.

Volia dir que "fallam en moltes coses"...

Els pares segur que fallam amb moltes coses. El problema és que quan hi ha un o dos pares que fallen del tot, et poden desmuntar un grup. I això tira per terra la feina dels que aplicam disciplina i bona educació. Fet aquest mea culpa, el sistema de seure i veure un tio que et llarga el rollo hauria d'estar superat fa lustres. D'altra banda, no és normal (i aquí els educadors em saltaran al coll) que els mestres tenguin 95 dies de vacances (18 nadal, 8 pasqua, 7 setmana blanca i 60 a l'estiu). Amb aquest xollo s'han ficat desenes de joves a fer la carrera sense que hi hagi unes autèntiques ganes de fer aquesta feina. Part d'aquest temps que no tenen els altres treballadors s'hauria de dedicar a recuperar alumnes perduts que són els que fan anar malament, en molts casos, la classe. Ah, i a reciclar-se per millorar... que els que hi treballau ja sabeu que teniu companys que fan faltes en escriure que no haurien de consentir ni als seus alumnes, per exemple. No vull generalitzar. Hi ha moltes excepcions, moltes. Però el que explic també existeix. Fins que voltros mateixos, mestres, no ho vegeu i actueu, vos continuareu considerant uns "pringats" (com feia un mestre en un comentari) i la societat vos tendrà per uns aprofitats que se queixen molt i viuen molt bé (en molts casos, no tots, és clar). Demanau esforç? demostrau esforç!

Educar és "Preparar per a la vida", i aquesta no regala res. Tot això de traumes, motivacions, marginacions, etc., són invents dels psicòlegs que ho han fet creure als pares i que serveix com a excusa per encobrir la vagància, la incapacitat, el desinterés total de l'alumne, i de passada, la ineptitud dels pares. - I qui té la culpa del fracàs escolar i laboral del meu fill?- exclama el pare veient la seva "meravella" de fill- Els seus mestres i professors, naturalment! i el psicòleg assenteix amb el cap...i pensa: "Un altre inútil que paga..."

I que en té de raó Es Jai!

La veritat és que jo crec que sobram tots els mestres. Crec que d'una vegada per totes els infants han de quedar amb els seus pares a casa fins que tenguin 25 o 30 anys que serà el moment en que ens demanem si voldran o no empenyer la nostra cadira amb rodes. ¿Perquè seguir ensenyant si en realitat el que falta és educar? l'ensenyament depèn de l'escola, l'educació és responsabilitat dels pares. Quan arriba un alumne mal educat hauriem de poder enviar-lo altra volta a ca seva, i quan els pares hagin fet els seus deures, que no acabaren amb el pinyol que pegaren per fer l'infant, que el duguin a l'escola i l'ensenyarem, però repetesc, un cop educats. Si no estan educats, com ja he dit, millor que es quedin a casa i que els guardin aquesta multitut de papaítos que pel que veig deuen ser doctorats en pedagogia cum laude.

Tota la pedagogia cap a un paper de fumar: "El nins amb molt d'amor i els pares a ca seva". El pitjor error que pot cometre un pare és empenyar-se en voler esser "el millor amic del seu fill". El nin cerca ell mateix els seus amics, i vol que el pare estigui al seu lloc de pare, no d'amic. Els pares diuen: "El meu fill ha aprovat!" o, "Al meu fill l'han suspés!". Els meus condeixebles i jo varem rebre algunes clatellades dels mestres, professors, tant a primaria com al Institut (1948-59) i cap té un mal record, al revés, ni en va quedar cap de tarat. I també reberem dels pares, oncles, veinats, "monisipals", acomodadors de cine, grandolassos, i qualcuna a l'Exércit, i que...

Ens els anys1950 i 1960 els mestres castigaven físicament als alumnes i mai no he vist que un alumne sort´´is més ben preparat per aquest fet. He vist mestres córrer regla amb mà a la classe i esquinçar-ne més d'un damunt els alumnes i això no serveix més que per crear aversió. Sobren mestres incompetents, que a més són la majoria.

Toni, Pel que dius, supòs que ets pedagog o psicòleg.