maria: Jo també estic parlant de Catalunya; però de la completa -de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer-. No t'apropiïs el bell nom nacional que nosaltres som tan catalans com tu. Seria més respectuós amb tota la nostra nació -i no tant amb el nom administratiu que, interessadament, volen els espanyols- que et referissis a la teva regió amb el nom de Principat.
jo, estic parlant de Catalunya.La meva àvia era de la Segarra i de pagès i mai li havia sentit dir soll.Els avis materns eren d´osona , també de pagès i tampoc deien soll .
Els mallorquins sempre hem dit "soll". I no només els mallorquins, com demostra el diccionari Alcover-Moll: 2. SOLL (dial. assoll i aixoll). f. (i dial. també m.): Lloc tancat de paret on es tenen tancats els porcs per engreixar-los (Penedès, Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Priorat, Maestrat, Morella, Bal.); cast. pocilga. Qui tindrà corrall, soll o barraca en son figueral, Mostassaf 264. No poch scusar d'entrar en l'açoll dels porchs, Eximplis, ii, 124. M'ha envestit l'olor de la soll, Rosselló Many. 130. Fon.: sóÊŽ, É™sóÊŽ (or., bal.); sóÊŽ, asóÊŽ (occ., val.); ʃóÊŽ (Valls); əʃóÊŽ (Vendrell). Intens.:"a) Augm.: sollassa."b) Dim.: solleta."c) Pejor.: sollota. Sinòn.: cort de porcs, porquera, porcatera. Etim.: incerta; s'ha donat com a segur l'ètim llatí suÄ«le, mat. sign., però l'evolució fonètica no resulta clara. Darrerament s'ha parlat de la base gàl·lica *su-tege, mat. sign., combinada amb el basc tʃola que té el mateix significat (Hubschmid PW 20); però aquest origen sembla més difícil que l'ètim suile.
El dicionari potser o diu,però aquí no s´utilitza, en tot cas potser en algun poblet perdut ,no ho se, jo, ve estat en moltissim pobles i cases de pagès amb bestià, i mai he sentit dir solle a la cort de porcs.En tot cas m´en alegro que tinguem mes paraules en comú.
M'interessa molt l'argument trampós de capocorb, quan defensa que més espanyol és més de mercat. Més llengües és més mercat, efectivament, però aquestes llengües no han de ser necessàriament l'espanyol. De fet, tant i tant d'espanyol, i més com a obligació, resulta limitador, perquè ocupa un espai que hauria d'estar compartit per moltes altres llengües estrangeres, algunes d'elles bastant més interessants que no l'oficial de tot l'Estat. Pensem en l'anglès o l'alemany, sense anar més enfora. A l'Europa on l'espanyol no és oficial, la presència d'aquesta llengua és la que li correspon per utilitat. No ens convé una presència de l'espanyol més gran, aquí. Ens endarrereix.
No entenc per que ha de rectificar el president del PP. Si això es el que pensa ho ha de poder dir i ningúu s'ha d'escandelitzar......i a l'hora de votar sabrem a que mos hem d'atendre. Ja sabem a qui no votarem els qui estimam la nostra llengua., " por si acaso"
Com és que deixen els alumnes en mans de subjectes tan perillosos com aquest tal Sastre? Llavors ens queixerem del fracàs escolar............
maria: Si mires el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC2) veuràs: soll f. [LC] [AGR] Cort de porcs.
Bauzà, i que m'en diu de la "lengua canaria"? A les Illes Canàries enlloc de "Ayuntamiento" diuen "Cabildo" (Cabildo de Las Palmas de Gran Canaria, per exemple); així que desde Madrid els hi imposen el castellà, perquè a Madrid s'empra la paraula "Ayuntamiento" i no "Cabildo".
Potser li costarà entendre aquesta dita al senyor Bauzà, perquè està en modalitat valenciana i ell, ja se sap, té dificultats en aquest camp. De tota manera és una perla, dedicada a ell: Qui llava el cap a un ase, perd el temps i el sabó... Dediquem-nos, idò, a altres feines més profitoses que comentar els seus despropòsits!