Els nin i adolescents fins i tot se saben de memòria els anuncis de la tele... Gairebé és un adoctrinament sectari. Estic totalment d'acord amb l'article i amb la majoria de comentaris. El nostre entorn és una fàbrica de consumidors compulsius. La televisió, amb els anuncis, les sèries i films, que van plens de publicitat subliminal i a més impliquen tot un mercat de productes associats (jocs, roba, llibres, etc), és un dels mitjans publicitaris més poderosos. I als pares ens toca la difícil feina de compensar aquest món materialista i consumista en què vivim.

Som uns grans esclaus del consum i això encara es veu agreujat si vius en una ciutat. Al poble encara pots intercanviar dues síndries per un poal de tomàtigues però a la gran ciutat tot té un preu i és extrany allò que no es pagui.. Els grans magatzems em fan angúnia i estic d'acord que hauríem d'intentar comprar productes nacionals i en el petit comerç perquè no només és més sa, sostenible i afavoreix l'economia pròpia sinó perquè el tracte és més de tu a tu. Potser és una mica més car, però potser és preferible no tenir un ipod o un iphone però menjar un poc millor i afavorir el que tenim al voltant abans que comprar perca d'uganda molt barata per nosaltres i molt cara per la resta del món. Crec que aquest missatge és el que hauríem de transmetre als fills. Potser seria millor canviar les hores extres que ens permeten comprar coses i coses innecessàries per temps per parlar amb els fills,temps per poder transmetre el gaudi de coses que no valen cap dobler com una passejada al parc, al costat del mar o al camp, anar amb ells al mercat, parlar amb el peixater mentre li enseny que les maduixes es mengen a la primavera i, com deia el meu padrí : " tota cosa a són temps i en s'estiu xigales..."

Crec que comprant al petit comerç es protegeix una mica més als petitons de tant de consumisme. Més que res pel sistema de venta en sí.

Salutacions Bernadettttttttttttttttttttt!!!! Una besada!

Molt be Xisca cada dia escrius millor

Bernadet com van les vacances?

Xisca ETS gran

Jo crec que, encara que no vulguem, estam ¨completament influenciats per la nostra societat de consum, que és precisament això, nostra. I ja que la tenim aquí, de fet si desapareixés la crisi seria molt més grossa, el que podem fer és fer-ne un ús responsable, com de l'energia. I fer-ne un ús responsable ja és un acte d'educació, ja que així donem exemple. Ara bé, qui sap quin és l'ús responsable del consum?

Hi ha gent que sense poder adquisitiu té més coses que jo jajajajjajajjajajaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, ho roben o ke?

La publicitat utilitza recursos per captar l'atenció dels infants, els quals, en realitat, són els potencials consumidors del futur. Ara amb ordinadors a casa i televisions de pantalla gegant tot és possible. A còpia de repeticions, de personatges animats i de recreacions de situacions properes als joves espectadors, els anuncis van transformant a l'infant espectador en infant consumidor. Coincideix amb el procés de socialització, quan ja va a l'escola i tots volen tenir el que té el del costat. Els infants de pares amb poder adquisitiu més elevat, consumeixen més, perquè es pensen que si no els falta de res als seus fills, seran més feliços que els infants que no tenen per menjar a casa seva. I no és més feliç qui necessita sinó qui està content amb el que té, i això només depèn de la família i els seus hàbits de consum. Els pares han de consumir el just i necessari i demostrar als seus fills que primer de tot ells saben aturar-se de comprar, la imitació de l'adult és el seu aprenentatge, no demanem coses als inifants que els adults no poden aconseguir.