Al Jai de Sa Barraqueta: La meva capacitat és la que estableixen les regles lliberals de mercat que accepteu i que provoquen aquestes situacions.Aquest senyor va decidir el que va decidir. respeteu-lo si sou lliberals. Jo no ho soc i sabeu bé que la desgràcia està en el fracàs monetari que va patir. El problema: fer dels diners el principi i la justificació moral de la vida.

Don Miquel Dalmau, descansi en pau.

Es estrany que un metge que te accés a medicaments i coneixements per llevarse la vida sense dolor acabi amb la seva vida d'un salt amb al cotxe per un penyasagat que molt posiblement l'hi produïra una Mort lenta y dolorosa!!

En Matías Vallés, sap de que parla, com sempre. Els vells ens recordem de la guerra de les diàlisi i com està demostrat el diners no donen la felicitat. Descansi en pau.

Per Liberté d'abord: Mira tio, no se quina es la teva capacitat de lamentar les desgràcies alienes però t'assegur que aquesta capacitat dona la mesura de la nostra humanitat. Si no tens capacitat de lamentar una desgràcia la teva humanitat està ben tocada d'ala. El fet que sigui o no un suicidi no minva ni un pel la desgràcia ni el dolor, ans els augmenta de forma cruel. Seria d'agraïr la teva prompta visita a un psicòleg per be de tots.

Miquel Dalmau, un bon home i un bon metge. Deixant de banda aquest tràgic final i tot el que ho envolta, per a la meva família i per a mi sempre serà el Dr Dalmau. Aquell home que durant vint anys va ser el metge del meu pare. Sempre tenia una rialla a la boca, una paraula de coratje, sempre hi era. Mil gràcies per tot Dr Dalmau, descansi en pau. Des de Felanitx sempre el recordarem.

Ahir el Diario de Mallorca es va lluir publicant un article vomitiu de l'espanyolista Matías Vallés, absolutament fora de context i desconsiderat, quan encara no es coneixia el parador del senyor Dalmau. Era de jutjat de guàrdia. El Col·legi de Periodistes faria bé d'expulsar-lo.

La gent mallorquina honradament emprenedora, positiva, vital, cada vegada està mes arreconada per una salvatgina social i exclussivament materialista per a la que tot val amb tal de aconseguir mes diners. Es una heroicitat mantenir principis i participar a la vida social i empressarial especialment. No m'extranya que Dalmau no hagui pogut ressistir mes la pressió a que el sotmetienla pressió. Angoixant.

La mort de Miquel Dalmau convida a la reflexió a un societat a on la permisivitat es una fet acceptat. Les circunstàmcies que envolten la seva mort, els greus enfrotaments a la Policlínica Miramar, l´actuació dels amics del projecte empresarial, dels profesionals que els assesoren, jurídics i administratius, conviden a la reflexió DELS LIMITS DE L´ETICA A L´ HOME, La presió a que es veu somesa una persona fins a on pot arribar.? Jo si crec amb aquestos limits d´actuació a l´ambit humá. Amb això no senyal la causa que l´han duit a prende aquesta determinacíó, es una circunstància que qualsevol persona pot deduir coneguent la forta lluita a nivell empresarial per control.lar la Policlínica.. Endemés de la corrupció politica hem de sofrir aquesta circunstància. No tenim referents ni veig capacitat de lideratge amb qualcú que ens pugui treure d´aquest pou.

Si s'ha fet la seva voluntat, caldrà respectar-la. No hi ha res a lamentar.