Els locutors haurien de tenir el nivell D i no s'hauria de permetre que diguessin coses com aquestes o similars: "L'Aiuntament de jucmaior esbucarà la cassa del carrer Maiorca, segons el proiecte marcat per la gei, i en el seu joc construirà un parc amb iocs infantils."

Tivasdan, si coneixes aquesta persona que va dir "se puede", m'encantaria que un dia me la presentassin, perquè crec que és una llegenda urbana tan inventada com que hi ha cocodrils cecs al metro de Nova York. Els exàmens orals de català s'enregistren. No pots suspendre una persona abans que comencis a enregistrar. Cap examinador s'arrisca a posar que suspèn algú perquè diu "se puede" des de la porta. Entre altres coses, perquè encara no has començat a enregistrar i no tens cap prova per demostrar-ho. Ja està bé de fer potadetes com quan teníem deu anys i dir que si ens suspenen ha estat el profe dolent que ens té mania. Tenim una edat.

Hi havia una persona que es va presentar a un examen de català i quan anava a entrar a l'aula on havia de fer la prova oral vadir:¿ "Se puede?" i ja no el deixaren entrar i el suspengueren. No se'n podia avenir! I vosaltres?

Fa una bona partida d'anys que vaig aprovar el nivell D de català i no sé pronunciar bé el so de la ela palatal de "llana" o "callar". I no som l'únic que se l'ha tret en aquestes circumstàncies. De fet, vaig tenir un professor de llengua catalana, quan estudiava per examinar-me del C, que pronunciava la vibrant múltiple de "carro" com si fos francès.

Diccionari de butxaca: Tens raó. És important, però, que hi hagi persones que tinguin interés en aprendre i superar-se. Ara bé, potser caldria no cercar la perfecció, que no existeix. M'estim la llengua catalana, és la meva, la que vaig mamar. Però em preocupa el fet que cada dia es parli menys, malgrat s'escrigui millor. Em fa por que no acabi sent una llengua com el llatí. De fet, l'origen del català era el llatí vulgar, no pas el cult. I no parlo en conya.

Esperança-Virtuts-Angoixes, presenta-t'hi, però ... més preparadeta, que, per començar "lograr" és un barbarisme ben gros!

Estic d'acord amb Rafael Oliver. Si amb un nivell D tens les mateixes funcions i possibilitats laborals que un filôleg o un corrector ,la pronunciació ha de ser perfecta.Allò que mai jo no aconseguiré, cadascú ha de conèixer les seves limitacions

Els que tenen el nivell D, o superior, són models a seguir; per tant, és lògic i bo que l'exigència sigui màxima. Si no, la nostra, se suposa que estimada, llengua anirà perdent la fesomia gràcies que els qui haurien d'ensenyar-la no són capaços ni de pronunciar bé les consonants o les vocals (ll, j/g, l, s/ss, a/e, etc.).

Tornaré a presentar-me del D! A la sèptima vegada, aquest juliol, ho lograré. No es tracta del somni català, sinó de l'americà: Com diu n'Obama: És posible!

Ja sabem que el català que ara es parla és dolent, a causa de la tv, la immigració interna i externa, la manca d'interés de molts. Però s'escriu molt millor, perquè fa pocs anys relativament era una llengua quasibé només parlada entre familiars i amics. Crec que s'ha de ser just a l'hora de fer les correccions, especialment en el moment de qualificar les proves orals, perquè n'hi hauria prou amb un corrector-robot per fer-ho si fos així.