user un qualsevol | Fa mes de 14 anys

La responsabilitat dels mitjans de comunicació en català és molt gran; no basta fer-los-hi, hi ha d'haver una qualitat de llengua, cosa que demostra respecte per l'idioma. En la situació lingüística tan greu en què ens trobam ens necessitam tots per tal de millorar la llengua que estimam. Per això dic: gràcies als correctors i als correctors dels correctors!Corregiu-me, encara que no ho hagi sol·licitat, no m'embafau!

user gent del carrer | Fa mes de 14 anys

Deixau de tallar la gent... Si fan faltes, és perquè escriuen en català... Tanta hipercorrecció no sol·licitada pot arribar a embafar.

user jbm | Fa mes de 14 anys

Deu ser vera això que diuen? Que en Matas i el jutge Castro eren tan amics que compraren un apartament per hom a Cas Català, porta per porta? jbm

user Xavi | Fa mes de 14 anys

Que li demanin URGENT per SON ESPASES.

user Pere | Fa mes de 14 anys

Gràcies, x

user Vudyalien | Fa mes de 14 anys

No fotis JRBS!!! en J.Font també???

user JRBS | Fa mes de 14 anys

El "cague" d'alguns al PP es explicable: poden sortir els fins ara considerats "bonallotets" del PP ben tacats , de les possibles declaracions de Matas. La cosa es pot complicar molt, per J. Font and Company.

user x | Fa mes de 14 anys

Per a "a X": -"'Per a' davant infinitiu (I)" de Gabriel Bibiloni (Suplement de cultura,"Amb bones paraules", dBalears 9-1-10) -"'Per a' davant infinitiu (i II)" ídem (16-1-10)

user a X | Fa mes de 14 anys

la "a" Davant infinitiu es pot llevar!!! Tot i que també és correcte posar-la. Sempre n'hi ha que han d'anar de vius...

user robines | Fa mes de 14 anys

El que ha de fer el poble plà és fer feina i no preocupar-se dels assumptes d´estat que no li corresponen a ell ni n´entén ni hi té res a veure, és un tema de que correspón a la justícia i al poder ejecutiu. Tanmateix la resolució final del veredicte no agradarà a ningú, ni als polítics ni a la "gleba", de manera que no hi ha es perquè de preocupar-se de res, el poble que procuri arribà a final de mes i que tiri milles i vagi fent "el que pugui" o el "que li deixin fer" així tots contents i feliços.