Estimat amic i company de campament Vallespir, -et supos amic perquè tots els companys d'estudis, grups i associacions (cap política o amb ideologia) per les que he passat o estic els consider amics- record aquells dies feliços en que tu i jo varem estar plegats al campament de la Victòria, jo tenia 9 o 10 anys, em vaig apuntar perquè m'agradaven les excursions i s'havia apuntat el meu veïnat –no sé perquè et vares apuntar tu-. Jo no estava ni he estat mai apuntat a la Oje –i tu?-, el meu pare no volia saber res d'aquesta organització i va ser mamare qui el va convèncer perquè pugues anar, ja que hi havia amics que hi anaven i era una oportunitat per passar-ho bé. El meu pare tenia reticències a la política, la seva familiar va esser repressaliada, el seu germà Pere –que tant ens va ajudar- va ser depurat pel regim franquista i apartat de la universitat, el primer tom “Cançoner popular català†dels seus estudis folklòrics fou destruït pels falangistes i no es va tornar a editar fins 44 anys desprès, també va ser obligat a escriure en castellà ( ho pots consultar a l'Anuari Verdaguer de 12-2004 article de Manuel Jorba de l'UAB o a la tesi doctoral de Jaume Claret “La repressió franquista a la universitat espanyolaâ€). Del campament no record cap discurs ni la lletra de cap cançó, record quan anàvem a nedar, d'excursió i fèiem annerades als companys amb la pasta de dents, també jugaven emperò no record els jocs. Sento que per a tu aquells dies feliços d'un infància innocent sigui una taca negra. El regim franquista i els seus abusos es varen allargar fins que va morir el colpista, un altre dia et contaré com a sis amics, devers l'any 69-70 ens varen encanonar amb la pistola des de 2 metres i llevant l'assegurança ens varen dir: “El que tenga huevos que de un paso al frente†– no ho oblidaré mai-, o millor fèiem una cervesa i ens contem les batalletes de la Victoria, el que li varen fer a la padrina o intercanviem idees sobre el monument, del diàleg sempre en surten plantejaments interessants. Benet Bohigas
Tot i comprendre el sofriment que suposa viure el monument de la Feixina com una pura exaltació al feixisme, cada vegada que llegesc el sr. Bohigas em reafirm en l´opció de la contextualització. I pas de dir tot el que no sóc per tal que els que no pensen com jo em perdonin la vida.
Avui he assistit a la convocatòria de Memòria de Mallorca a sa Feixina. He vist pocs polítics. Cap ni un del PP, ni del PSOE, ni del PSM, ni d'EU, ni d'UM! En canvi, he vist molta de gent digna. De la que no abarateix el somni; de la que no es dóna per menyspreu ella mateixa. En tot cas, he "llegit" el desenllaç: la regidora de Cultura de Cort i la Batlessa de Palma defensaran el monòlit de la vergonya. No tenen el coratge que cal!
Heu vist les fonts de Benet Bohigas? Tan demòcrata, ell! Sap qui és la família Montojo de militars franquistes? I d'en Bartomeu Bestard del PP, partit que no ha volgut condemnar el franquisme? A més del PP, és na Calvo, na Nanda o en Grosske els patrocinadors d'ARCA?
Com gosa, Benet Bohigas, parlar d'un monument a les "víctimes" del Baleares. De víctimes, res de res! El Baleares va ser un dels vaixells que s'alineà amb la revolta contra la República. Eren BOTXINS i no víctimes. Els morts que hi va haver s'ho cercaren! Els menors d'edat que hi ficaren, com a "ESCUDOS HUMANOS", són víctimes dels seus irresponsables pares i, per descomptat, del FEIXISTUM que ho va permetre! A més, convendria que, per evitar les manipulacions de Bohigas, la gent anàs a llegir què diu el monument, a mirar quin escut el presideix. Varen retirar aquella escultura d'un mariner que s'ofegava amb el braç fent la salutació romana, però tot el que queda és pur feixistum. I els qui defensen això són FEIXISTES, sí, FEIXISTES! Tant els hi és que aquell monument, en bona part, fos finançat per l'espoli que es va fer als presos de Can Mir. Ells sí varen ser víctimes! Espoliats i afusellats per exercir càrrecs democràtics! Senyor Benet Bohigas, aquest monument m'ofèn com a fill i nét d'una persona que no sé on para. Vostè és un còmplice actiu dels qui el mataren de nit i el tiraren qui sap on!
Jo també crec que darrera l'aferradisa defensa que Arca fa del monument feixisita hi ha interesos ocults. Si no, no ho entenc. Vaig llegir l'article de'n Llorenç Capellà i vaig està plenament d'acor. Però quan llegeixo les justificacions d'Arca encara em ratifico més amb la meva opinió de que aquest monument només és mereix un final: La demolició. El fet de que encara en aquestes alçadels del segle XXI estiguem discutint si tirar o non tirar avall un monument tan clarament feixista és ja una autèntica vegonya. I amparar-se amb les victimes innocents del vaixell (que ningú nega que van existir) em sembla poc étic. Perque no parlen els d'Arca dels centenars de victimes civils que aquest vaixell criminal va causar a Castelló, Tarragona i altres ciutats mediterrànees. Perque aquestes víctimes no tenen encara avui cap reconeiximent mentres que el vaixell que les va assassinar encara te un monument de grans proporcions com aquest vergonyós nyarro? Abaix amb el mamotreto. Per fei, per feixista i perque és un insult per a tota la ciutadania.
El monument no està dedicat a les víctimes del creuer sinó "a la marina nacional" (espanyola, és clar). I el mariner fa un gest significatiu amb el seu braç. I el monument és molt lleig, com tota l'escultura i arquitectura de l'època.
ARCA es desprestigia tota sola. No són necessaris els articles de ningú.
Benet, els campaments de la OJE per devers la Victòria la primeria dels 60, t'han marcat la vida! Encara deus recordar la lletra aquella de "¡Cubre tu pecho de azul, español!" Sembla mentida que diguis tant de desbarats. Tu i ARCA heu caigut en el pou del desprestigi en donar suport a la ignomínia!
Es monument en qüestió no està dedicat an es qui moriren en sa mesura que eren innocents duts a una carnisseria sinó tot el contrari, com a exaltació des fet de perpetrar sa carnisseria entre sa població civil. I té una estètica i una simbologia clarament feixistes. Potser hi haja d'haver un monument a sa Feixina però no aquest. Es problema, a més, és que a pesar de tres dècades llargues de democràcia formal, seguim ancorats dins es feixisme, no hi hagué cap depuració d'elements feixistes ni a s'exèrcit, ni en es cossos policials, ni a sa judicatura, ni a sa política, ni enlloc; "reputats" feixistes des món de s'esport o de sa cançó o d'altres àmbits segueixen tenint gran predicament social