Lo únic que li demano Sr. Riera es: Vostè pensa que UM ha de respondre davant la justícia? O realment ens vol fer creure que hi ha una conspiració com afirma la Sra. Cospedal, el Sr. Rajoy o el Sr. Camps, on els jutges, la policia i la guàrdia civil obeeixen a cop de pito les consignes del PSOE.

Això t'ha manat en Pedro de Ses Tanques que escriguis avui ?

Ciutadans dependents (de Espanya), politics ( d,aqui), impotens.

Pep tens raó, però les divisions internes no són necessàriament dolentes i no és imprescindible de tancar-les. El que és dolent són les lluites internes quan n'hi ha. Se m'acudeixen un munt de preguntes. Heus aquí algunes d'elles: 1. Serveix d'alguna cosa escenificar el debat? Vull dir: per què s'ha de convertir el debat intern en un sainet per entregues? Què es persegueix fent declaracions i contradeclaracions un dia derera l'altre? És real el descontrol que es trasllueix? 2. Aquesta Unió Mallorquina dividida, obeeix a la divisió de sempre a dins dels partits seriosos: poder vs programa. És a dir: voluntat de mantenir les quotes de poder per poder fer feina (als ajuntaments, al Parlament, al Consell, …) enfront de la coherència en l'aplicació del programa electoral pel qual van ser votats. Aquesta divisió ja fa temps que existeix a UM i ara cristal.litza. Per què no van ser capaços els dirigents d'UM de detectar-ho a temps? 3. UM vol ser “alguna cosa més” que un partit polític: nacionalista, de centre i lliberal. La gent que alguna vegada hem votat UM n'esperem un plus més d'integritat personal, una mica més de vista en un horitzó llunyà, una estratègia coherent i una tàctica responsable. De vegades sembla com si els portaveus d'UM parlin massa alegrement (i potser sense mala intenció) davant dels micros. Per què? Sembla com si allà dins hi hagués un regne de taifes. És real o són mals de joventut? 4. Relacionant amb l'anterior: quin dia UM deixarà de patir els mals de joventut? 5. Crec que el congrés no ha tancat la divisió, continuarà la lluita fins que es nomeni el candidat o candidata a les properes eleccions del 2011, i després ja ho veurem, si na Munar no surt elegida, no crec que tingui ganes de deixar la “cadira”?

Aclaridor l'anàlisi de la crisis (ecocòmica) que fa voste senyor Riera. En nom de la supervivència econòmica d'aquesta terra hem de fer una manifestació davant la seu de la Fiscalia, que tot el que presumptement ens han robat els presumptes corruptes no sigui aclarit i que ells puguin passar folgadament aquests dies de penúries econòmiques. Hem de ser condescendents amb el calvari que pateixen aquesta gent i en hem de solidaritzar amb ells pel be de la terra que ells amb la col·laboració d'uns i altres (uns més que altres) s'han encarregat de fer cada dia manco habitable. Senyor Riera que té aquesta terra que congria traïdors (i no tots al servei de forces extrengeres)

Mai no deixarem ser de ser una colònia - pro victis, "els vençuts" en la termonolia romana- si la majoria pensa com en pep, augia de molí o tants d'altres en simptonia. Els oligarques de Madrid deuen estar morts de rialles en veure corrpupcions de 12.000 euros que generen tantes controvèrsies. Ells en menegen milions, com quedà vist Son Espases. A més de derrotats són collors, aquests mallorquins, deven pensar els que tenen a sou els cebrians, ramírez i companyia. I enhorabnona Joan Riera. T'insulten i es discuteixen, però no he vist ningú que et contradigiu. És un bon senyal per a unperiodista.

No entenc aquest recurs al victimisme d UM en relacio a la fiscalia. No fan res mes que justificar el victimisme del PP. El que s ha de fer amb UM es una bona neteja començant per la princessa i d aqui cap avall. Ni la pressio dels medis de comunicacio com aquests ni el desviament de l atencio cap al PP no podien evitar el que era evident; que UM era i segueix essent un niu de corrupcio amb uns mecanismes corruptes de per si

Mallorquí ara no veus que s'aprofiten de tu. Si ets un dels pocs de UM que te ideals el que has de fer es afavorir que deixi de gobernar uns anys. pensa que les paparres sempre abandonen el ca abans de que mori, només cuant a UM no hi hagi res que xupar els corruptes fogiran totsols. Llavors i només llavors sereu un partit nou.

Ai, Joanet! I que ho ets, de "progressista". Et deixaries treure un ronyó perquè els teus estimats del pacte poguessin arreglar la trencadissa! Potser devers ca'n Serra no t'acompanyen, aquesta vegada, en els teus desvaris. Pobre Joanet, tan petit i tan rotjet!

Pep, ni molt menys penso que els meus comentaris siguin encertats, de la mateixa manera que tampoc penso que siguin desencertats. Simplement són els meus pensaments i els exposo ben lliurement. Els exposo, també, amb la més gran llibertat individual i essent molt conscient que en ser una simple formigueta dins UM. Això m'allibera encara més de parlar, escriure en aquest cas, amb una total llibertat. Si algú no comparteix els meus pensaments em semblarà perfecte, tan sols espero que si no els comparteix no tingui ànsies depuradores. Em dol en l'ànima que el meu partit enlloc de sumar resti. En aquests moments hauríem de voler ser els aglutinadors d'el pal de paller, (ja sé que és una expressió molt gastada). Vull deixar constància que el què ha passat no m'agrada (traïcions, mentides,…) Suposo que puc. Algú veurà UM com un orgue de gats. Jo sempre l'he vist com un cos capaç d'acollir la diversitat. Com el mateix país. Amb nexes comuns, amb sensibilitats diferents. Amb uns objectius que vagin més enllà que un simple objectiu utòpic. Jo vull la utopia per avui, no per demà. Potser arribarà demà, però vull treballar per fer-la possible avui. Això dibuixa un partit complexe, difícil de gestionar. Potser sí. I què? Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Els humans ho volem controlar tot. Potser d'aquí ens vénen molts dels nostres mals. Qui vulgui organitzacions simples, jeràrquiques, monolítiques potser les hauria de buscar en un altre lloc. Segurament algú deu pensar que m'he pres alguna cosa. Que la realitat és molt diferent. Potser sí que sóc d'un altre món. UM a de buscar una transversalitat que permeti sumar, que ens ultrapassi a nosaltres mateixos. Però crec que aquest objectiu no és criticable. Em dol el que passa al meu partit. Per molt que m'ho miro no sóc capaç de veure les virtuts d'aital cohesió. Acabo. Em dol en l'ànima tot el que ens està passant. No sóc capaç d'entreveure ara les conseqüències de tot plegat. No crec que tot s'hagi acabat. Jo vull una UM que serveixi múltiples objectius. Uns d'immediats, altres a mig termini. On governar sigui un objectiu per alguna cosa, no en si mateix. On donar-nos la confiança sigui perquè volem fer una sèrie de coses que altres no volen fer. Si a cada bogada perdem un llençol, no hi arribarem mai. Em dol en l'ànima i l'ànima se sent esgotada. Ferida. Però no vençuda. Sóc d'UM perquè vull, treballant colze amb colze amb uns companys i companyes, amics i amigues, ferms, amb els que compartim moltes coses, molts anhels. Però l'ànima, la meva, està de dol.