user Antònia | Fa mes de 15 anys

Trob que tens molta raó Xisca, gràcies per la teva resposta!

user Xisca | Fa mes de 15 anys

Jo pens que part del caràcter és innat, i part és educat per un ambient social, cultural, familiar, econòmic, etc. Tot valor humà és social però no tot valor social forma part d'una mateixa persona. Pens que si un neix molt feliç, la felicitat pot deixar-la de costat si li passa un fet tràgic, però mai deixarà de ser el que és, una persona amb la responsabilitat de trobar la felicitat en algun lloc amagat. Qui no la poseeix, tal vegada mai l'ha volguda trobar.

user Antònia | Fa mes de 15 anys

Paco.montes, aquest és un tema quasi filosòfic i per això costa trobar-ne les respostes. Pens que tots neixem amb una personalitat i un caràcter, no sé si la felicitat podria formar part d'aquesta part innata , potser sí, La veritat és que no tenc una resposta concreta, a veure si algú ens pot ajudar a trobar resposets a n'aquestes incògnites. Salutacions! Bernadet i Xisca, què en pensau?

user Bernadet | Fa mes de 15 anys

Antònia salutacions ets un putu crak

user Paco.montes | Fa mes de 15 anys

Hi ha gent q neix feliç, i pot morir trist, i al revés, i d'altres q han viscut molt malament però tnen un caràcter alegra, és innat?

user Paco.montes | Fa mes de 15 anys

Pot ser sigui part innata Antònia, i part creada i educada?

user Antònia | Fa mes de 15 anys

Paco.montes, de veres creus que la felicitat és innata? Devies voler dir que no és innata, veritat? Com que a la vegada dius que no ve sola...

user Antònia | Fa mes de 15 anys

Avui l'escrit m'ha agradat especialment ja que m'ha tocat la fibra. D'ençà que som mare, ara fa un poc més d'un any, em preocupen molt més aspectes de l'educació que abans ignorava. És tan important la nostra feina, la dels pares, que cal pensar detingudament tot el que estam fent amb els nostres fills. Costa dir NO al teu fill, costa veure'l trist o enfadat, costa veure'l plorar perquè no ha aconseguit el seu propòsit, costa inspirar tranquil·litat quan s'està nerviós/a o es té algun problema, costa no concedir-li tots els seus desitjos... Però he de dir, que encara que costi, s'intenta, perquè és el millor per l'infant i s'ha de fer, i s'ha de viure de la millor manera possible. Per què ens costa tant? Perquè l'amor que se sent cap a ells és tan fort que et desborda, i, precisament aquest amor, és el que ha de fer que facem les coses correctes per aconseguir una bona educació i, de retruc, la seva felicitat. Salutacions Bernadet i Xisca!

user Paco.montes | Fa mes de 15 anys

Hem de donar responsalibitat que avui ho donam tot, la felicitat no ens ve soles, es innata crec jo.

user Paco.montes | Fa mes de 15 anys

Q bo colegues.