La traïció, la mentida, la condícia, l'avarícia i l'egoisme, es un problema que ve de sèrie (per defecte) al ésser humà des de el dia dels nostre naixement…es genètic. Amb tot això, jo encara soc dels que hi penso que al món encara es possible de que hi hagin bones persones (ens tornem bons en algunes etapes de la nostra vida i alguns just abans de morir…) i també n'hi ha de gent que de veritat es preocupa o s'estima a altre gent i creu en una societat millor i que un mon millor es possible…al menys a la imaginació de algunes persones. ADÉU i SALUT per a TOTHOM, i no us hi empipeu si algú s'ha sentit ofès, perquè estem tots inclosos a la mateixa olla, i el primer ofès hi segut jo mateix, però per desgràcia o no, així es la vida, la vida que no em escollit però que tenim que patir…i si no TEMPS al TEMPS…

Impossible que progressi el nacionalisme polític no espanyol si no hi ha una opció política liberal moderna i democràtica no espanyola tipus UM. O sigui que endavant, amb honestedat, bona estratègia i visió pragmàtica. La negativitat típica de certs sectors envejosos que volen monopolitzar monopolitzar el nacionalisme polític no espanyol no condueix enlloc. Cal una força política que no estigui prèviament compromesa amb pp o psoE. Si no, tant pp com psoE se'ns rifen. El pp, amb més claredat. El psoE, tot dissimulant.

Aquests dies està aflorant la punta de l'iceberg dels mètodes de funcionament que formen part de les essències de l'UM de las cavernes. I passarà lo de sempre, lluites intestines pel poder, i el pastís que en la seva manera de gestionar l'acompanya.

Crec que fora de qui mani al partit, el debat es ideològic. Unió Mallorquina. No es el partit de na Munar i en Morales, i tenen tot el dret a no ser-ho, es un partit nacionalista, liberal i de centre, ja que es refereix a una forma de govern, que no pot ser una altra. UM es trobara amb un conflicte com el d'altres partits nacionalistes o independentistes: sovint es incompatible el seu objectiu principal amb la ideologia de dretes o esquerres, ja que el nacionalisme no acaba d'encaixar en cap d'elles, i sobretot no encaixa en la gestió de la realitat actual, en el govern. La crisi es tancarà quan es defineixi una ideologia clara i única per a tot el partit, ja que actualment les sensibilitats son tan diferents que conformen ideologies diferents. El gran problema es que això els convertiria en un partit petit. Per tant han d'escollir entre un partit cohesionat mes petit, o aglutinar tots els nacionalismes d'esquerra a dreta, en una crisi constant i infinita.

¿Qué hacer? ¿Cómo serenar el debate y enganchar? Desde luego no entrando al trapo en las provocaciones, las hacen porque quieren que caigamos, porque les ofrecen ventaja, si no, no las harían. Hay que tener en cuenta de que estamos a 2 años de las elecciones y hay que ofrecer la cara más seria, el rostro más humano. Hay que desgranar una a una las mentiras y las falacias que utilizan estos... y hay que decirlo alto y claro. Ese es el discurso, esa debe ser la denuncia, hay que señalar que estos traidores no ha sido leales, que no se puede confiar en quien ha jugado con la mentida y la traición, con tantas y tantas cosas que requieren una amplia visión de partido. No hay que caer en las trampas. Hay calidad, fondo y recorrido para desenmascarar al "traidor". Quien mejor juegue sus cartas ganará.

Ha acabat el Congrés. Cal valorar-lo. Què puc dir-ne? Sincerament que n'he sortit amb cert regust amarg. Per les candidatures? Per les ponències? No ho sé, per la tranquil·litat soporífera del conclave. L'absència de conflictes em preocupa. La calma no és bona. Una mica de mar de fons no deixa de ser necessària, perquè quan vingui la tempesta, cal tindre els muscles preparats. Sempre acaba venint la tempesta.

UM no pot tudar cap més oportunitat de ser el que pot ser. Endavant. La negativitat típica de certs sectors gelosos que pretenen monopolitzar el nacionalisme no espanyol no condueix enlloc. Hi ha d'haver una força política que no està prèviament compromesa amb pp o psoE. Si no, tant pp com psoE se'n riuen de les Illes Balears. El pp, més a les clares. El psoE, enganant. Endavant UM i la bona política nacionalista no espanyola.

A la nova Executiva d'UM hi ha una persona, que no suporta que li portin la contrària. Es torna boja si algú ho fa. Es una persona gelosa, que crucifica i maltracta la gent. Es una persona confosa en tot el que es pugui estar confós a la vida. Es una persona amargada que l'únic que sap fer és amargar els altres. Però ho fa des del cinisme, des de les bones cares. Ell va de guai, de progre, de bon amig i és un traïdor amb als seus. Es molt dur descobrir que la gent dolenta sap fer una bona cara. Que la gent dolenta té clara quina és la moral bona i que quan li fan una ofensa sap entendre on és el bé i on és el mal. Es molt dur descobrir la doble moral de la gent dolenta. Es molt dur descobrir que hi ha, de fet, gent dolenta. I això petarà per algun costat, és clar.

Aquests dies, amb el lamentable espectacle de lluita pel poder -pur i dur, pur i simple- que evidencien els exponents mediàtics d'UM, se m'evidencia més que mai. Els fets d'ara confirmen les pitjors perspectives. El lamentable, penós i vergonyós espectacle de lluita desbridada pel poder, ens situen en la realitat a tothom, crèduls, incrèduls, bonafès, romàntics, amics i enemics. UM és un partit igual que els altres, amb l'afegitó trist de ser el més nouvingut a la misèria. O sigui, no és una eina adequada per transformar la realitat ni per liderar un procés de país. Un congrés no és una simple lluita pel poder, és una dinàmica de xarxes socials transversals i transformadores que canvien la lògica del partir i els seus autonomismes sotmesos. En aquest procés es pot plantejar la diversitat de sensibilitats i models, però mai en la competència amb el mateix. Un terreny només apte per als corruptes, els escaladors i els traïdors.

Un partit polític, un militant, un "enxufe". Qualsevol.