Si descompten els guàrdies i la parafernàlia de polítics i escriptors ajupits, ni 30 persones al funeral! A Barcelona, per la capella, no desfilaren més de 600. L'estima que mereixia Porcel és aquesta. Els llepaculs que ara han sortit (Biel Janer, Damià Pons, Melior Comes...) farien bé de repassar allò que va dir Porcel del teatre de Pere Capellà i el que varen dir de Porcel Josep Maria Llompart, Guillem d'Efak i Nadal Batle.

Algú hauria de recordar la darrera entrevist que la revista EL TEMPS va fer a Josep Maria Llompart. Potser la colla d'aduladors que brolla ara ponderaria millor les coses.

Alguns confonen la llibertat amb l'oportunisme. Que hi farem! Alguns no perdonen la intel·ligència. Descansa en pau, Baltasar Porcel. Gràcies per la teva obra. Sempre la llegirem.

Va fer bo el que deia: "l'universal és el local sense les fronteres". Un home clarivident i lliure. Gràcies Baltasar.

Én Baltasar era un escriptor regular, d'ideologia oportunista, insolidari i tremendament egocèntric. Això sí: era molt feiner. Era molt, però molt feiner. I, lamentablement, això no basta per pujar als altars. No arribarà a sant, es quedarà com a prior del convent dels llepes. Fra Baltasar de les bacines.

Descanse en paz. Me ha conmoncionado la noticía para nada pensaba de que este hombre pudiera morir tan relativamente joven. Los pancatalanistas que insulais a Porcel estais enfermos, ha hecho mas por el catalán que vosotros en 10 vidas.

molts de mèrits tenia en Porcel, la zencillessa dels seus escrits i la grandessa del seu pensament, però sempre anat canviant i adaptar-se a el poder governant, era de tot i tot no pot eser, català a catalunya, mallorqui a mallorca, monarqui a la vora de la corona, sempre un poc ambigü , sabia fer ballar la baldufa

Vull ser lliure llegint la seva obra, vull ser lliure de pensament com Baltasar feia. Un referent i un Déu (o dimoni) quotidià, com ell deia.

Per a mi el seu gran mèrit és haver demostrat que es pot ser universal parlant d'Andratx. Baltasar va entendre molt bé que per ser mallorquí no cal extasiar-se davant una arada amb rodes (com va passar a molts de la seva generació).Tot i els seus excessos, he passat molt de gust llegint i rellegint la seva obra. Fins sempre, Baltasar!

Gràcies, Porcel, per haver escrit tan bé aquí. Gràcies per la lliçó de llibertat. Sempre et llegirem!