Menys shows i més seny. Si Grimalt se sent fort i amb possibilitats d'exigir, que presenti una candidatura en el congrés del 11 juliol. Si creu que no pot guanyar a Nadal, que accepti l'acord i deixi a Flaquer dissenyar la nova executiva. No li val plegar veles amb l'excusa i exhibint un: deixem-ho per demà. Però que deixi d'emprenyar!!!
Lo que li passa a nen Grimalt i la seva colla es que sovint es justen altres qüestions, com ara les ganes de comandar i gelosies bastant virulentes o simplement de ser “algú†i la possibilitat de liderar un grup, encara que sigui de cinc persones o menys…
Com afilat, pens que si tant uns com els altres han consensuat el nom de Miquel Àngel Flaquer, com a futur president, trob que l´han de deixar fer le seva exacutiva. Ja que trob que es una persona que sap el que vol i com conseguir-ho. Tot el temps que perdem amb " shows" es temps nesessari per UM, ja que tots som de la mateixa famili i volem el millor, sigui com sigui, per la nostra famili. Anims i força Miquel Àngel Flaquer.
perdonau m'equivocat i volia dir canviï tant d'opinió
Totalment d'acord amb tu. En Grimalt és com un nin petit, no sap el que vol. Com dirien els castellans es como el perro del hortelano que ni come, ni deja comer. Que si avui vull carn, que si demà vull peix. Però vos pareix que aquest homo està capacitat per presidir un partit: AQUEST HOMO NO TÉ L'ESTABILITAT MENTAL QUE ES REQUEREIX PER GOVERNAR UN PARTIT I MOLT MANCO PER ESTAR A CAP INSTITUCIO BALEAR. El que hauria de fer aquest individu és posar-se en mans d'un bon psiquiatre, que a Palma n'hi ha uns quants, perquè l'ajudessin a desvetllar els seus objectius professionals i personals. El que no resulta normal és que una persona que prenten dur endavant un partit, canviï tant de partit.
En Grimalt comença a fer oiadaAAAAAAAA!!!
Os Inserto un comentario de Cati Ferrer, publicado el jueves, 04 de junio de 2009, en Mallorcadiario.com. Se las prometía felices Miquel Àngel Flaquer asegurando que con su llegada se acabarían los shows en UM. Pero al día siguiente de alcanzar el acuerdo Miquel Àngel Grimalt ha querido dar marcha atrás al acuerdo pergeñado en la tarde noche del miércoles. Conocido por su carácter dubitativo y titubeante -conviene recordar que el vicepresidente tuvo que leer las críticas a Nadal en la ejecutiva que forzó el congreso extraordinario del 11 de julio- Grimalt ha adoptado la estrategia de 'donde dije digo, digo Diego' plantándose ante los micrófonos de la SER y a través de declaraciones a diferentes medios de comunicación. No hay que ser muy perspicaz para entender que si Grimalt se apea el todavía presidente de UM, Miquel Nadal, también reculará en el acuerdo y las cosas volverán a estar igual que antes. De no solucionar las discrepancias no quedaría más remedio que ir a un congreso extraordinario en el que seguro Grimalt no ganará. Pero mientras tanto tensa la cuerda para ver hasta donde puede llegar.
Em sembla que com més llegeixo "els den Grimalt" aquesta colla d'intel.lectuals orgànics d'UM, més i més entenc la seva jugada. En Mateu Cañellas ha quedat fora de joc i acabarà escoltant la famosa frase “Roma no paga als traïdorsâ€. Us desitjo a tots que passeu un bon cap de setmana!
Com a militant de Palma no estic disposat a que el meu vot valgui menys que el d'un altre militant però em pareix bé l'elecció proporcional, trob que és democràtica i justa. Si ha d'haver Congrés s'ha de permetre una campanya electoral amb condicions d'igualtat per tothom, els afiliats tenim dret a saber la veritat de totes les corrents d'opinió. Un cop finalitzat el Congrés ha d'haver respecte dels resultats, L'exemple el tenim als EEUU, Obama va guanyar a Clinton, Però ara ambdós fan feina junts. Si els militants d'UM no sabem conviure junts per quatre petites diferències val més tancar i anar a la platja.
Fa banstanta pena veure que ni tan sols som capaços d'esperar que hagin passat les europees de demà a sortir a fer "xous" als diaris. N'hi ha molts que ens preocupam per a que demà UM tengui un bon resultat. Aquests aquests dies se dediquen tant als diaris i tan poc a les eleccions se mereixen realment estar al capdavant del partit? Queda partit?