07/05/2009 EL SINGULAR DIGITAL Des de fora L'AURICULAR DE PATXI LÓPEZ "Qui pot aspirar a ser President d'un país quan, a més de no guanyar les eleccions, ni tan sols n'entén la llengua? Malauradament, el problema del front espanyolista – composat pels socialistes, els post-franquistes del PP i els ultra-espanyolistes de Unión Progreso y Democracia – no es limita a la manca de comprensió de l'euskera, sinó a la seva voluntat per imposar un govern estranger a la nació basca" Agustí Bordas Ara fa tres anys, la soprano americana Deborah Voigt fou acomiadada pel seu excés de pes de la Royal Opera House de Londres. Històricament, en el món de l'òpera hi ha hagut una clara incongruència entre els rols dels intèrprets i la seva aparença física i, a mesura que van passant els anys, el culte a la imatge està posant entre l'enclusa i el martell aquelles sopranos i tenors grassos o arrossinats que, suposadament, han d'encarnar donzelles esveltes o joves herculians. Vivim en l'era de la comunicació audiovisual – de fet, enguany es compleixen tres dècades de la famosa cançó “Video killed the radio star” – i la imatge sembla guanyar una creixent importància en la nostra societat; els polítics actuals, conscients de la necessitat d'aparentar el paper d'estadistes intel•lectuals i sofisticats, cerquen ajut professional per millorar el seu aspecte. Així doncs, no ens ha de sorprendre que els assessors socialistes intentin empolainar Montilla amb vestits Zegna i Canali o bé que, a Esquerra, aconsellin Benach de portar ulleres a l'estil Kissinger. Òbviament, els mateixos assessors també els deuen aconsellar de mantenir-se en silenci. A l'altra colònia espanyola, a Euskadi, els assessors socialistes van tenir un mal dia; tot i no vestir Patxi López de “faralaes” pel debat d'investidura al Parlament Basc, el primer Lehendakari nacionalista espanyol va deixar una imatge xocant que perviurà per sempre a la memòria col•lectiva basca: López assegut al seu escó acostant-se un auricular a l'orella. Aquesta imatge, sinistrament semblant a la instantània de Herman Göring a Nüremberg, es va produir quan una representant d'Aralar va adreçar-se al Parlament en euskera. Qui pot aspirar a ser President d'un país quan, a més de no guanyar les eleccions, ni tan sols n'entén la llengua? Malauradament, el problema del front espanyolista – compost pels socialistes, els post-franquistes del PP i els ultra-espanyolistes de Unión Progreso y Democracia – no es limita a la manca de comprensió de l'euskera, sinó a la seva voluntat per imposar un govern estranger a la nació basca. El socialisme espanyol ha demostrat, novament, que no dóna cap importància a la divisió entre esquerra i dreta, sinó a l'eix unionisme-independentisme. Així doncs, ningú es pot estranyar que Montilla hagi qualificat el pacte espanyolista a Euskadi com a “raonablement satisfactori”. Tampoc el soci de Montilla, Joan Puigcercós. http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/l_rsquo_auricular_de_patxi_l_pez_36884.php#

Muy bien, de acuerdo con upupa, al fin alguien con sentido común!!!

Tots som espanyols!!! amb drets i deures. El país que ens acull és Espanya. Desprès hi ha una realitatcultural i lingüística molt variada en les comunitats autònomes. Que el PP i PSOE s'hagin unit al "País(?) Vasc només és un principi; la manca de llibertat propugnada per sectors més intolerants nacionalistes (no espanyolistes) CONVIDA a que aviat hi hagi una GRAN COALICIÓ a totes les comunitats autònomes per tal de que l'UNITAT D'ESPANYA no es perdi mai i tots tenguem ben clar que som espanyols per damunt de tot!!!

Patxi López, no nacionalista? O.O Però allà és molt més descarat que aquí! Si han fet un pacte nacionalista espanyol, per evitar l'altres...però si està claríssim! Dir no nacioanlista es fer el joquet a s'espanyolisme! Que per cert...en Buenafuente també ho va dir ahir...on anirem a parar! Si jo defens la meva nació, som nacionalista. Si ells defensen la nació espanyola, son No nacionalistes?

La brutor del joc d'Espanya per mirar de mantenir la bota damunt els bascos no superaria cap control de qualitat democràtica. De vegades m'entren calfreds pensant com l'hauria de fer de grossa Espanya per tal que Europa no se n'inhibís i ho consideràs un atac directe a la democràcia europea.

Ves per on, la tupinada que pretenia aconseguir la definitiva espanyolització dels bascos es pot convertir en una meravellosa apologia de la independència.

Pesadeta na Xesca...

Ni lehendakari ni Òstias, aquí el que fa falta es ordre, suspendre l´autonomia basca i pena de mort en els terroristes.

El PNB a a les europees en coalició amb CiU i amb UM. Un vot útil a aquesta coalició diria molt sobre el respecte que ens deu l'estat.

EL PATRIOTISME CONSTITUCIONAL DELS ESPANYOLS El Patriotisme Constitucional mencionat per Llibertat Granell en el volum "Societat catalana, societat limitada?" nascut de la Constitució del 78 (per alguns, sempre pendent d'esmenar) sembla que arrelà força en les seus dels partits polítics majoritaris espanyols/istes (PSOE I PP) després de veure com han acabat les darreres autonòmiques basques. En aquest cas no han comptat per a res les ideologies políticament antagòniques dels dos partits polítics no nacionalistes més importants implicats i causants del resultat dels pactes post-electorals. Del que es tractava era que coincidien en l'objectiu a destruir. L'enemic comú amb idees malintencionades pels seus interessos patriòtics comuns. Un dia històric per al País Basc i per a tota la resta. Però a causa d'un fet insòlit, surrealista i dramàtic. Insòlit i surrealista que un Lehendakari basc sigui designat gràcies a la coalició de dues forces polítiques partidàries del renaixement imperial de l'estat nació anomenat Espanya amb els seus símbols i poders fàctics sempre presents com a quintacolumnistes. Dramàtic per a tots aquells ciutadans bascs que optaren i votaren per aspirar a poder aconseguir-ne el dret a la llibertat o, si més no, deixar-ne clara la qüestió identitària de la nació a través de l'autodeterminació, eleccions que guanyaren per majoria legítimament i justa, malgrat que els efectes hi siguin absents o sense poder de decisió (que ve a ser el mateix, pel que fa al cas). El motiu de rerefons d'aquesta mena de fets que transformen alguns dies en "històrics" no pot ser altra que la pretensió i cobdícia, a més de la por al "desmembrament" generalitzat de l'"Imperi", tot plegat observat i respirable ja des del segle XIX ; en la nacionalització imposada després de 1939 i, ara, 30 anys després de la necessitat (o iniciativa força encisadora pels artífexs de la Transició) de reconvertir el règim franquista en monarquia constitucional, la qual cosa sembla que agafa embranzida entre els seus successors. La idea d'intentar donar una raó de ser al mencionat Patriotisme Constitucional és intentar convèncer que els nacionalismes d'estat basats en el fràgil i actualment inviable model dels segles XVIII i XIX i en els feixismes (successors camuflats del franquisme) poden tenir futur en el marc polític europeu actual. És més fàcil creure que els mou la cobdícia de poder seguir amb l'espoliació sistemàtica de les economies dels nacionalismes perifèrics ("colonies") de cada vegada més diferenciadors i perillosos, però, per a la unitat imposada des del govern central que, sigui del color que sigui, hi té molt a perdre o a guanyar. Un dia històric per al País Basc. Quan el Lehendakari entrant i els seus socis que han fet possible aquest govern s'haurien de haver fet la foto de família amb una caputxa negra: per consciència social i moral, per ètica democràtica, per vulnerar els drets humans,... i per vergonya. Avui el terroristes no són aquells que atempten contra la dignitat i llibertat d'alguns espanyols, sinó aquests espanyols que deixeran morir, dia a dia, la esperança al dret a viure en llibertat de tot un poble sotmès a unes lleis antinaturals. No es pot dir que als espanyols només els ha faltat entrar al País Basc amb els tanques ja que els hi tenen des de fa molt temps. Però, si no fos així, la frase o expressió no estaria molt fora de context. Perquè si els nacionalistes bascs havien tengut la il·lusió de poder viure a casa seva sense l'amenaça militar constant de l'exèrcit espanyol sobre ells,(per posar un exemple de la tranquil·litat que es dóna en les poblacions que atènyen la independència d'un estat nació amb un exèrcit ben consolidat) la maniobra política, efectiva al 100%, i les mesures pertinents preses per fer-ho impossible, ha semblat igual de contundent que infal·lible. Més endavant, el temps i els esdeveniments ens ho han de confirmar o desmentir. Al cap i a la fi, un dia per a que el poble Basc recordi la ràbia, la llàstima i la impotència davant una situació que es mala d'assimilar dins del marc europeu socio-polític actual amb constants modificacions frontereres a causa de la independència que aconsegueixen els nous estats nació amb identitat pròpia i, per tant, reconeguts de facto. Laertíada (06.05.09)