El que no he trobat enlloc és el titular "sol·licitud de BIC per a jaciments de vilafranca" i mira que he cercat! idò, de tota manera amb la resta ja en tinc prou. Dilluns els faré una ullada.Bona nit

Tip, gràcies per l'avís, he sortit per comprar-lo i per sort l'he trobat en l'alcampo. I no saps la il·lusió que m'ha fet !.Hi ha més de set diferències, però estic contenta i agraesc al diari per publicar-lo. I em serveix per millorar l'expressió escrita. Ara compraré l'edició impresa un pic o dos cada setmana (que estam en crisi,jejeje) i així podré corregir les opinions dels altres i adonar-me de les errades. Ets un bon mestre per a jo i m'estàs ajudant molt. Bon cap de setmana i que hagis gaudit en sa cadena per la llengua.

I darrera la cultura del no fer res més que consumir, no tenir cap títol ni cap formació, i abocar tota la frustració en el policonsumisme general què hi ha, revoltós? Doncs el capital-aspiradora, o capital forat-negre, una forma evolucionada -degenerada- del capital-empresa. Ep, i estic d'acord que el procés de Bolonya no té uns mínims democràtics que el facin acceptable. Però crec que al terme "cultura de l'esforç" li ha passat una mica com al del "liberalisme", que el fa servir gent just en el sentit contrari de l'original, mutilant-li significats per fer-lo inservible des d'altres ideologies. Sovint es parla de "cultura de l'esforç" per emmascarar el foment de la "cultura de l'apatia" o la "cultura de la nàusea", i es parla de "liberalisme" quan convé que no sembli "autoritarisme". Que no ens robin les paraules!

Forastera, a l'edició impresa del diari d'avui, han seleccionat aquest teu darrer escrit. Enhorabona! Una forma de jugar, de més grandets com nosaltres, és fer-ho servir com a correcció de les nostres redaccions. Sense haver d'anar a classe! Es tracta de cercar les set diferències entre l'original i el que ha passat pel filtre. Bon cap de setmana.

Però a l'ESO i al Batxillerat tot canvia. Ja no es tracta d'aprendre coneixements, ni de jugar, ni de fer les classes divertides, Es tracta de la "cultura de l'esforç" o sigui de la competitivitat, de voler ser el primer, de negar a l'altre, perquè darrera la cultura de l'esforç només hi ha els interessos del capital-empresa.

Una pena que quan jo era petita no s'utilitzessin els jocs per aprendre. Fa temps una amiga va fer les pràctiques en una escoleta amb un petit hort a la classe. Amb una cosa tan barata i simple com aquesta els nens aprenien: respecte a la naturalesa, coneixement del medi, treball en equip, preparació d'amanides, hàbits alimentaris, valorar el treball i l'esforç, coneixement de les fraccions (media pastinaga, un quart de ceba, etc) i tot d'una manera divertida. També va fer classes al fill d'una altra amiga que, per un problema emocional, s'havia aturat i no aprenia a llegir i a més li deien que era hipercinètic. Amb un joc parescut a una gimcana, amb notes que li duien al tresor i al premi, el nen va progresar d'una manera increible i ara no té cap problema de compressió ni de lectoescritura. També la seva mare li estimula molt i això també ajuda, és clar.És necessari la implicació dels centres educatius, mestres i pares, perquè si desprès els nens van a casa, els engegen la tele i no els ni cas, ni tenen cap estímul malament anirem.

Estic molt d'acord amb el contingut de l'escrit ja que jugant és com millor aprenen els nins. Si partim de la base que la motivació és la base de tota persona que està aprenent, ja que, sense aquesta, el subjecte és passiu perquè no està interessat en allò que té al davant, per tant, no aprèn. La motivació duu l'interès i l'interès duu l'aprenentatge. El joc, que n'hi ha de diferents tipus segons l'edat, és una eina imprescindible en l'aprenentatge dels infants i dels adolescents. Estam parlant de jocs didàctics, de jocs que es duen a terme amb una finalitat, a part de la finalitat que cerquen els infants, la d'entretenir-se. D'aquesta manera, l'infant aprèn sense adonar-se perquè, com que s'ho passa bé jugant, no li representa un esforç exagerat i hi posen tots els sentits. Bon dia a tothom i a jugar que són dos dies!!!

D'un pare d'un mestre, Joan lladonet aquest llibre si que és genial.

plenamar

aconsell tota la col·lecció de'n Lladonet de llibres que té, ets fantàstic.