Llavors hi ha una altra qüestió curiosa: tenc el deure legal de conèixer el castellà, alhora que el deure moral d'ignorar-lo, per tal de reduir la seva utilitat i augmentar la d'una llengua que ho necessita més. Una altra persona va escriure "fes-te el sord quan et parlin castellà". Aquí no hi ha gaire conflicte ètic real, perquè justament els avanços legals s'aconsegueixen sovint transgredint legislacions anteriors injustes.

I si el meu ca ha fet les feines en terra, ho he de fer net: no hauria d'haver dit "parrafada".

Sí, Francesc. Ara ho argument un poc. Tenc el deure de parlar català per tal de garantir el dret de la gent nova que ve i encara no el sap a tenir-hi contacte i poder-lo aprendre. També per garantir el dret de la gent que ja el parla a ser-hi correspost. Per això l'he de parlar amb tothom, per garantir tots els drets. Qualque puput em dirà que si qui ve no el vol aprendre no tenc per què obligar a sentir-lo. Fals. L'he de fer sentir per tal que l'altra gent que el parla sigui compresa -i corresposta- com més aviat millor. És a dir, puc argumentar tot el meu ús interpersonal del català en base al respecte radical dels drets dels altres, deixant-me de banda a mi mateix. Quina és o no és la meva llengua materna no ha aparegut per enlloc. I qui diu jo diu qualsevol. Falta explicar per què he triat el català i no una altra llengua per a bastir-hi aquesta construcció. Perquè és la llengua pròpia d'on visc, per exemple. Per a qui no li agradi aquest terme -llengua pròpia-, hi ha un altre raonament interessant. Bàsicament tenc dues opcions, parlar castellà o català. Si parl castellà, afegesc un parlant a una comunitat grossa -massa i tot-, que creix poc gràcies a això. En canvi, si parl català, afegesc un parlant més a una comunitat mitjana, i la meva aportació és més important, en termes relatius, per al grup. He d'aportar aquí on ret més als altres, per principi ètic. Si aquesta parrafada ajuda poc o molt a deixar ben clara la superioritat moral del catalanisme respecte de l'espanyolisme, doncs encara millor.

Per en "El català és un dret, no un deure" (vaja nom): Com a puntulització està bé, pels que no saben com estan les coses. Però me sembla que en "tip", quan ha dit :"però nosaltres tenim el dret -i el deure- de seguir parlant català." es referia a un deure moral, i no legal. Ara bé, cadascú té un respecte i una consciència determinada respecte la llengua pròpia. Ja sabem com han estat tractats els drets dels seus parlants al llarg de la història, des que pertanyem al Regne d'Espanya. A partir d'aquí, hom pot sentir el deure de fomentar i emprar-la, o no.

Amic Sion, com arribes a la conclusió que parlar català és un dret fonamental segons la Constitución? Jo només ho veig clarament reflectit a l'Estatut. Però hi ha el següent raonament lògic. Tothom té dret de parlar castellà. Tots els ciutadans són iguals. En particular, com a usuaris de qualsevol llengua pròpia de qualque part de l'Estat gaudeixen dels mateixos drets. Com a conseqüència, tothom té el dret de parlar català. Vols dir això?

Aquests del PP el que volen és modificar tot l'ordenament jurídic espanyol. L'EBEP, i altres normes de rang superior a les redactades pel parlament balear diuen que s'ha de saber català per a treballar a l'administració pública a la nostra comunitat, així com el galego a Galicia i l'euskera a Euskadi. Si tenim el dret de parlar el català, dret fonamental segons la Constitució, l'administració ha de garantir-nos el poder exercir aquest dret. Si no els agrada que se'n vagin a Castella, allà hi seran molt ben rebuts.

Els drets comporten deures,al mateix temps que els deures comporten drets. Si jo tenc el dret de parlar català els meus interlocutors tenen el deure d'entendrer-me. En el cas de les persones que treballen a la funció pública tenen el deure de contestar-me en la llengua en la qual em dirigeixo a ells, mentres aquesta sigui alguna de les 2 oficials que tenim a Balears, Això ho dicta la llei de la funció pública aprovada pel PP i el demés és demagògia i estratègies polítiques per enganar la gent perquè les lleis no es poden canviar així com així...

Que potser la toponímia a Malloorca ha estat mai en castellà?? els pobles tenen noms en castellà?? les finques tenen noms castellans?? els trossos porten noms castellans?? les masies i cases de pagès porten noms en castellà?? els rius, muntanyes, valls, porten potser noms castellans?? S'ha de ser un xic curt de mires per no reconèixer lo més obvi.

Jo tenc el dret de parlar català. Jo tenc el dret de parlar català sempre. Si qualcú no m'entén o fingeix que no m'entén m'està retallant la llibertat de triar parlar català sempre. Ho entenc massa bé, eh que sí?

Jo tenc el dret de parlar català. Jo tenc el dret de parlar català sempre. Si qualcú no m'entén o fingeix que no m'entén m'està retallant la llibertat de triar parlar català sempre. Ho entenc massa bé, eh que sí?