Ah!!!!! Na Conxa coneix tothom perquè és una persona agradable, molt riallera i que amb unes herbes en sa mà és SA MADONA des Raval! Camelletes no crec que en tengui, no... vaja, no l'he vista per missa!
Com pot ser que coneguis tothom Conxa? De referència els coneixes? Si no has estat mai dins cap capelleta com coneixes el personal que hi redola? En espanyol es diu allò de "Dime de què presumes...." Et sona maca? Cuida't
Al·lots.. tot això fa molta por!!! Dj ha fet una analítica tenaç i molt vident. Conclusions: En Jaume és un gran poeta. Cilici és un llibre bo... ll'astima de l'epíleg, pobret, això l'enterrarà!
Vos ho jur, anyor Mallorca, però estic contenta de viure lluny dels talibans de la cultura. Tenc 61 anys i conec tot el que s'ha cuit a Mallorca dins el món cultural, precisament perquè mai he estat a cap capelleta els conec a tots i sé de quin peu calça cadescú. Res en ve de nou, ja diuen que sap més el dimoni per vell que per dimoni.
Mol bo això de l'Acida, Sebastià, nin, ara tu i jo som una capellota, serà per les nostres còrpores respectives, Si suman els quilos entre tú i jo, d'acord que som unes "capellotes", no estam magres precisament. Mira ara tú i jo ja som una capellota més a Barcelona. Convidam a Sobrassadaman i ja tenim la capellota completa. Estic xalant com una truja ...
i) Conec, perquè l'he llegit, el llibre d'en Jaume Pons guardonat als Ciutat de Palma de poesia. D'acord amb n'Adolf Cleofe allò més sorprenent és que el llibre no hagi guanyat abans alguns dels premis als quals me consta havia estat presentat. La qualitat del llibre d'en Jaume és troba molt per damunt de la mitja del que usualment és publicat (i guardonat) en el context tant de la nostra llengua com de les altres. ii) En referència als fragments maliciosament descontextualitzats de "Victòria de la Dona Lluna", és segur que de fer el mateix amb l'obra d'autors consagrats i fins i tot clàssics (com algun dels al·ludits als comentaris)els podríem fer passar per ben "xerecs". Per altra banda, no és lícit sustentar un argument amb premises que li són alienes: l'obra que ha guanyat el premi ha estat "Cilici", no "Victòria..." iii) Compartesc absolutament els fonaments del seu discurs, llegit per sa mare, a la cerimònia d'entrega dels premis. L'obra d'Andreu Vidal, Andreu Cloquell (tan promptament truncada) i d'Àngel Terron (tan viva i bategant com podia ser al 77, quan publicà "Iniciació a la Química"), s'erigeixen en el model formal i semàntic més avançat i vigent de què avui en dia gaudeix la tradició poètica catalana. El tresbals, en matèria de crítica, comentaris, al·lusions i, fins i tot, repercusió a la xarxa, produït per l'accidentada (tan accidentada com encara hi està la d'en Blai Bonet, o com ho fou, en el seu dia, la de Joan Vinyoli) edició de l'Obra Poètica d'Andreu Vidal n'es, juntament amb l'enlluernada recepció (Vg. Pel capell, p.ex.) que n'han fet les generacions de poetes més joves, una prova evident. iv) Les tendències poètiques que s'agrupen entorn de "Tafal", "La musa decapitada" o "Blanc d'ou" assenyalen (en oposició al que suggereix algun comentarista) la definitiva superació de les estètiques noucentistes, escolàstico-mallorquines, ingènument engagé (per a no dir "enegegades")que encara ara perduren, als menys a Mallorca, sota la faiçó de propostes que semblen no haver acabat d'entendre la diferència entre "valor dialectal" (o "culte de l'idioma") i "llenguatge poètic" (al respecte seria interessant recuperar una entrevista a Andreu Vidal i Àngel Terron, publicada a principis dels 80 a l'enyorada revista Latitud 39). v) La incontinència és un valor absolutament positiu, val a dir: fecund, i encara més si va acompanyada d'un innegable potencial creatiu, tècnic i intel·lectual com és el cas de Jaume Pons. El temps, com sempre, ja s'encarregarà de discernir allò que és digne de romandre. vi) L'apel·laió, gairebé d'una manera paternal i compassiva, a la "joventut" com a causa de l'efusiva actitud vital i/o vitalista d'en Jaume Pons (la qual es tracta -i xerr amb total coneixement de causa- d'un tret natural del seu caràcter), suposa una carrincloneria reacionària i que, abans que cap altra cosa, més bé hauria de despertar un sentiment de paternalisme i compassió cap a la persona que l'esgrimeix. vii) Tota crítica és necessària i, sobre tot, fecunda (unic valor adient a una actitud efectivament progressista -en el sentit de progrés cap a l'enriquiment experiencial de l'humà- i llibertària), i més encara quan s'empara en l'estilet de l'argumentació i la militància filosòfico-estètica. D'acord amb en Pau Vadell, cal tornar a esmolar les eines i les ungles (dialèctiques) del debat estètic. Tan de bo, aquesta avinentesa servís per a això. De ser així, sens dubte que aquesta edició dels Ciutat de Palma s'esdevindria la més rellevant i prolífica de les últimes dècades. Menys corporativisme i més xulla intel·lectual!
Margaritas ante porcos... nunc est bibendum! You're great, my Lord!
Sebastià Bennàssar, fa agrura llegir-te. Ets l'esser més repulsiu que he llegit en ma vida. Posa't a fer feina i deixa de redolar , i lo teu amb Conxa no és capelleta, no, és capellot.
Fantàstic!!!... Mai la poesia havia tingut tant de ressò, amb tant de nombre de comentaris pareix més una notícia política que no pas de poesia. Precisament això és el que conta, amb aquesta quantitat i qualitat de polèmica vol dir que hi ha gent que se l'estima molt a la poesia. P.D: No m'agrada gens lo de que es pugui votar els comentaris, em sembla que veure numerets vermells o verds és condicionar de manera prèvia la lectura de l'opinió d'una persona. Ara, també entenc que ajudi a crear fronts oposats, tan necessaris per crear polèmica i diàleg. Emperò un mateix ha de ser capaç de respectar ses opinions dels demés i sinó t'agraden exposar amb paraules els teus arguments. Ja ho deien: “Jutja i seràs jutjatâ€.
Senyors i senyores de ses Illes que es xuten odi i estupidesa per la vena. Sembla mentida que no sàpiguen celebrar el talent dels poetes mallorquins. Jaume Pons Alorda es un dels poetes més potents que tenim en llengua catalana. Jo, no tenint res a veure amb les Illes, el celebro cada cop que apareix a l'Horiginal, perquè sé que estima profundament la poesia. Au, senyors i senyores mallorquins que naveguen en la mediocritat. Celebrin als seus autèntics poetes, no cometin la flagrant estupidesa de desterrar profetes, una cosa tan antiga com l'estupidesa humana. Salut, Jaume!!!