Durant la matinada d'aquest divendres a dissabte, diversos municipis de Mallorca han aparegut amb cartells electorals de la candidatura de Puigdemont (Lliures per Europa - Junts).
En concret els municipis ha estat: Alcúdia, Alaró, Binissalem, Búger, Campanet, Inca, Lloseta, Sa Pobla i Sencelles. També, com Bunyola, han aparegut llaços grocs.
D'ençà que s'engegà la campanya electoral per a les eleccions europees, els suports a la llista de Puigdemont no han fet més que augmentar arreu dels Països Catalans; també a l'estat espanyol, tot i que en menor mesura.
Apareixen cartells de Puigdemont en diversos municipis de Mallorca
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Pàgina 1 de 1
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):
"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
La consciència de pertànyer a la mateixa nació es va recuperant i, en aquest cas, es demostra amb el suport de Mallorca als més perseguits d'entre tots nosaltres (catalans continentals i insulars) i que són els qui més s'han arriscat per defensar els drets nacionals del nostre Poble: els compatriotes presos i exiliats polítics.
Recull fotogràfic cartells Puigdemont i llaços grocs a Mallorca 18-5-19
https://drive.google.com/drive/folders/1BR5uwU0Nl2m-QdcSQ2-en6sPKdblh-lx
Pàgina 1 de 1
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699