cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
20°

Xavier Pericay: «Ni Ciudadanos ni Fundació Jaume III posen en dubte la unitat de la llengua catalana»

Segons el diputat, «la igualtat entre llengües és absolutament impossible»

42297

10-01-2018

Aquest dimecres Xavier Pericay, diputat per Ciudadanos al Parlament de les Illes Balears, ha visitat La Vila del Pingüí, el matinal d’Ona Mediterrània. El polític, durant l’entrevista, ha parlat de diferents temes. Aquí, un tast de la conversa:

L'absència de representants del Govern en la Pasqua Militar, la famosa Tabàrnia, el fet de cursar Filologia Catalana, el requisit del català a la sanitat o la valoració dels resultats de les eleccions autonòmiques a Catalunya el 21 de desembre són alguns dels temes tractats. Alguns d’altres:

Situació de la llengua catalana a Mallorca

«Les estadístiques diuen que l’ús (del català) minva. Nosaltres, evidentment, creiem que la llengua s’ha de protegir. Igual que la cultura que hi pugui estar associada. Però tampoc creiem que això hagi de passar per la imposició. Per exemple, en el camp de l’ensenyament, per la immersió lingüística. Hi ha una aspiració d’igualtat que és absolutament impossible. És a dir, aquesta idea de ‘ha de tenir un ús equivalent...’ està molt bé com a pretensió. Però és dificilíssim perquè el que té al costat el català és, no només una llengua que és oficial de l’Estat, sinó que és també una llengua parlada i amb una quantitat de manifestacions culturals darrera amb un poder infinitament superior al que pugui tenir mai el català. La igualtat entre llengües és absolutament impossible».

Desaparició del català?

«Si els parlants es redueixen ho fan per motius objectius. Perquè no es redueixin els parlants, no s’han de violentar una sèrie de drets que tenen els ciutadans. No crec que hi hagi perill de desaparició del català».

Reducció de l’ús

«Està clar que hi ha una reducció d’ús. Però aquesta reducció té a veure amb les onades migratòries. Allà on l’administració té peu, evidentment, pot. Al carrer és molt difícil i, per tant, s’ha de fer perquè la gent hi vegi una utilitat, un sentit. Hi ha molta gent que no hi veu un sentit. Una llengua s’aprèn i, si l’has apresa, s’usa si hi tens una necessitat».

Mesures concretes pel català a l’ensenyament

«El català ha de ser una llengua que pugui ser triada exactament igual que el castellà com a llengua de primer ensenyament. Hi ha d’haver una part d’aprenentatge del català, i inversament. Això correspon a un model que pretén preservar els drets dels ciutadans i els drets de les col·lectivitats lingüístiques que hi pot haver aquí, que després hauran d’usar una llengua més».

Adoctrinament a les aules, segons Ciudadanos

«No ens hem dedicat a ser investigadors directes. Hem recollit el que ha aparegut en els mitjans de comunicació i, en algun cas, hem contrastat amb persones afectades. Ens hem cenyit en els darrers mesos. Casos que ningú ha negat, ni el conseller d’Educació, que nega l’adoctrinament però no els fets. No es pot mesclar la ideologia de manera institucional amb la legítima llibertat d’expressió. Si la impunitat en aquests casos és absoluta, el més natural és que quan torni a passar una cosa d’aquestes hi tornem a ser».

Com s’ha d’actuar dins l’aula, doncs?

«Com diu pensador: Si no saps com abordar un tema fes-te una sola pregunta ‘imagina si un pare qualsevol d’aquests nens estigués aquí dret, escoltant, i pogués sentir-se ofès sentint algunes coses’ si és així absenta’t de dir-ho. El que ha de fer el mestre és explicar en quin cotext s’ha produït això, per què s’ha produït i després deixar en el seus alumnes la llibertat de jutjar-ho. No ha d’orientar perquè donarà forçadament una opinió».

Fundació Jaume III

«L’objectiu és la defensa de les modalitats insulars, que parteix del principi que els model estàndard que s’ha utilitzat els darrers anys aquí és un model que s’ha anat allunyant del que és els trets propis de les Balears. Aquest ha anat agafant els trets del model estàndard de Catalunya. La Fundació Jaume III té tota la raó: s’ha de fer un esforç de difusió, estudi i promoció de les modalitats. Ni Ciudadanos ni Fundació Jaume III posen en dubte la unitat de la llengua. El que sí posa en dubte és que les polítiques fetes són polítiques orientades a allunyar-nos de la manera de xerrar (aquí)».

Entrevista sencera

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Dolors, fa 5 mesos

Abans de res: em plany d'admetre que jo parlo català central (ningú parla català "estàndard"), personalment m'agrada molt més l'accent i les particularitats mallorquines i menorquines que les de català central. Us demano que quan vengueu aquí a estudiar no us mimetitzeu amb el català d'aquí (sobretot el "barceloní", si se'n pot dir català, passa sense volguer però feu un esforç!). Quan denomino a la llengua català no vull ofendre ningú, només ho faig per parlar d'una realitat lingüística (si voleu, podem, com vare proposar fa segles un valencià, de dir-li llemosí). Dit això: aquest home té molta barra! Vol fer una llengua inútil socialment i així, després, justificar el seu no ensenyament perquè no és útil! Quina vergonya de polític que us hem d'un de Catalunya a les illes!

Valoración:0menosmas
Per Vicenç, fa 5 mesos

Aquest personatge trist i avorrit es un cagat. Te por a quedar malament amb els seus de C´s i amb els tambè seus del PP. M´agradaria saber que cony ha aportat a la nostra comunitat en tots els anys que fa que es polític.
REEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEESSSSSS.

Valoración:1menosmas
Per unaperaqui, fa 5 mesos

I a més, això de que els esmentats "no posin en dubte la unitat"... idò que avisin d'això a tots els membres de tal fundació que van omplint-se la boca de que el mallorquí no és català, perquè contradiuen aquest titular completament.
El menyspreu a l'estàndard d'una llengua és habitualment fomentat per ideologies lingüístiques interessades en fer desaparèixer un idioma. Les llengües sense estàndard no es poden usar als àmbits d'ús públic, i així garanteixen que s'hagi de recloure a àmbits privats, que és el que volen, i a la llarga es condemna a la desaparició.

I això de "llengües superiors i llengües inferiors segons la literatura o els parlants..." és un prejudici lingüístic de manual. No pareix filòleg ni d'enfora aquest!

Valoración:3menosmas
Per unaperaqui, fa 5 mesos

Ah, o sigui, que ara es posa en pla de dir que "hi ha llengües superiors a altres" i que "la superioritat d'una llengua es mesura pel nombre de parlants"... i aquest què és, FILÒleg o FOBÒleg?

I per una banda diu que una llengua es parla si es necessita, i per l'altra me consta que defensa que el català no sigui necessari (per accedir a un lloc de feina públic a sanitat per exemple)... el peix que es mossega la coa! Vol eliminar la necessitat de parlar català precisament per eliminar la llengua! Logocida és el que és! Quina barra que té!

Valoración:5menosmas
Per escardapenyes, fa 5 mesos

Pericay t'han vist se cresta, que ara mos surtis amb aquestas, desprès que C's amb Riverete i compadretes hagiu dit ses barbaritats que predicau per els medis cavernaris i televisions d'EsPPanya (to diré en mallorqui de poble) QUE TE CREUS QUE TE CREC, sereu fariseus, tot un filòleg que se ven per un plat de llantías.
Salut i República.

Valoración:4menosmas
Per Catalunya insular, fa 5 mesos

"La tercera lengua és la catalana, hablase ella en los reinos de Cataluña, Valencia, Mallorca, Menorca, Iviça, Cerdeña, i aun en Napoles.[…]
No se han escrito en toda España tantos i tan buenos libros como en lengua catalana.[…]
La lengua Proençal es la mesma Catalana, lo qual ninguno duda.[…]
La Proençal i Catalana son una mesma lengua."

Gramatica de la Lengua Vulgar de España
Bartholime Gravio
Lovaina 1559...

Valoración:5menosmas
Per Catalunya insular, fa 5 mesos

“Tenemos en España esta doble gloria que ningún otro romance puede disputarnos. En castellano, hablaron por primera vez las Matemáticas y la Astronomia, por boca de Alfonso el Sabio. En catalán habló por primera vez la Filosofía por boca de Ramón Llull. Lengua ciertamente grandiosa y magnífica, puesto que no le bastó servir de instrumento a los más pintorescos e ingenuos cronistas de la Edad Media...Ni le bastó siquiera dar leyes al mar y convertir Barcelona en otro Rodas, sino que tuvo otra gloria mayor: la de haber sido la primera, entre las lenguas vulgares, que sirvió para la especulación filosófica...mucho antes que el italiano, mucho antes que el castellano y muchísimo antes que el francés.”

Marcelino Menéndez y Pelayo

Valoración:5menosmas
Per Aturmeda, fa 5 mesos

No en tenim prou amb els d'aquí, que a sobre ha de venir un català traïdor, renegat, mal lletat, més dolent que la pesta, a retallar-nos la llengua?

Valoración:8menosmas
Per Luna Barceló, fa 5 mesos

Una cosa és mantenir i no perdre les diferents modalitats de cada territori, sigui poble, ciutat o capital de parla catalana. L'altra és tenir un lèxic, una gramàtica ... per tal d'unir alhora d'escriuré per exemple.
Ciudadanos crec que ja és ben hora de lluitar pels problemes greus de les nostres Illes i deixar ja aquest tema que els incomòda tant i deixar també d'una vegada el tema català. Catalunya ja sé sap defensar i lluitar tot sols. Vostés facin el que es propi per les Illes Balears i si no... au, au...a Madrid.

Valoración:7menosmas
Per Francisco Zugasti, fa 5 mesos

Primera gramática española. Antonio Nebrija. 1492
Primera gramática Mallorquín. J. Dameto. 1496.
Primera gramatica valenciano. Andreu Sempere. 1546.
Primera gramática Menorquín. Juan Rámis i Rámis. 1785.
Primera gramática catalán. Pompeu Fabra. 1918.

Valoración:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris