nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 16°
16°

Abril: «Acompanyam fraternalment el poble germà de Catalunya i la seva demanda de democràcia»

37299

MÉS per Mallorca

11-09-2017

El portaveu de MÉS per Mallorca, David Abril, ha assenyalat aquest dilluns que acompanyen «fraternalment el poble germà de Catalunya i la seva demanda de democràcia» i ha condemnat la persecució de les urnes, empreses i mitjans de comunicació.

Abril ha recordat que tot «va començar amb un Estatut, el de 2006, aprovat pel Parlament, refrendat per les corts espanyoles i per referèndum, i tombat pel Tribunal Constitucional a instàncies del PP».

David Abril també ha comentat que des de llavors i amb l'excusa de la crisi, «hem viscut un procés de recentralització sense precedents en la democràcia, que fa que reivindicar avui qüestions contemplades a un Estatut de les Illes Balears aprovat en època de Jaume Matas sigui un plantejament revolucionari».

El portaveu ecosobiranista ha posat diferents exemples com ara reclamar una policia autonòmica, tal com s'especifica a l'article 33 de l'Estatut o, assegurar el dret a la salut universal (article 25), «com va fer aquest govern retornant la targeta sanitària». Altres temes pendents i que també haurien de ser prioritaris, tal com explica Abril són: la competència exclusiva en ordenació del litoral que recull l'article 30 o la competència executiva en cogestió portuària i aeroportuària i la gestió del domini públic marítim terrestre. Així com exigir el compliment de les inversions estatutàries, contemplada en la disposició transitòria 9a.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Lamodebalitx, fa 9 dies

Qualque dia dirà dels extremenys que són un "poble germà". He sentit a dir que és un teòric del nacionalisme d'aquest partit benemèrit.

Valoració:3menosmas
Per arg, fa 10 dies

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:-11menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa 10 dies

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:-10menosmas
Per el poble mana,el govern obeeix, fa 10 dies

Ahi se va destapar el títol de la cançó que representaráa Espanya al festival d'Eurovisiòn.
Grupo " la Bonemèrit G.C." cançó " Donde esta la papeleta, la papeleta donde está" mùsica de Valls, letra de La Calle, autor Anónimus Units.
Nota : per tots será la seva primera intervenció, peró se n'esperan algunes més.

Valoració:-11menosmas
Per M, fa 10 dies

I ben prest també partirem noltros.

Valoració:-4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 dies

«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-10menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 10 dies

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:-8menosmas
Per De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer, fa 10 dies

"el poble germà" (?)

La nació catalana som el mateix poble!

Valoració:-5menosmas
Per Marcel Bonveí, fa 10 dies

Moltes gràcies germans illencs!!! Una gran abraçada des de Barcelona.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris