cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín:
10°

La ‘ela bleda’ s’estén entre els joves arreu de Mallorca

24096

Mapa amb les zones en la qual la ‘ela bleda’ s’ha fet present entre els joves de 20 anys.

17-09-2016 | Gabriel Bibiloni

Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha publicat a través del seu Facebook un mapa amb les zones en la qual la ‘ela bleda’ s’ha fet present entre els joves de 20 anys arreu de Mallorca.

La ‘ela bleda’, tal com recorda Bibiloni, sol anar acompanyada del ieisme, el betacisme i altres ‘desgràcies’ (el que es diu en conjunt «parlar bleda»), tot i que cada un d'aquests fenòmens té el seu mapa.

El professor, finalment, demana informacions que el puguin donar els mestres i professors que hagin observat un poc sistemàticament la pronúncia dels seus alumnes de 10 anys.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente
Per Kaime Tersero, fa dervers d'un any

La fundición khaime tersero segur que està encantada amb "so bon mallorquí" malxerrat amb ela bleda forastera.

Valoración:1menosmas
Per bernadet, fa dervers d'un any

La ela bleda em sembla llastimosa. Però no més que la barreja estúpida de balear i barceloní que adopten alguns davant els micròfons o en actes públics, tot avergonyint-se del nostre accent i considerant que el català "central" és més culte.

Valoración:-1menosmas
Per unaperaqui, fa dervers d'un any

@Macià: Tot i ser cert que una fonètica esguerrada és difícil de corregir d'adult, no és impossible, i ho dic des de l'experiència d'ensenyar-ho. Simplement, s'ha d'ensenyar de forma diferent a com ho aprèn l'infant (usant vies d'aprenentatge adultes). És una disciplina de reeducació articulatòria adulta que es fa servir per eliminar accents (com ara un estranger a EUA que vol parlar anglès sense accent, cosa que li incrementa les possibilitats laborals), és el mateix procediment. Ja sabeu, si a algú li interessa corregir...!

Valoración:3menosmas
Per Tià, fa dervers d'un any


El ieisme general a Sóller no és d'origen espanyol, sinó francès. I ja ve de molt enrere.

En portuguès del Brasil, de les Açores i altres llocs de llengua portuguesa, hi ha brots de ieisme, però la disciplina lingüística dels parlants el frena. Aquest ieisme portuguès és estigmatitzat socialment. Com a la Mallorca que jo conec.

En italià, el parlar popular de Roma és ieista, però no progressa dins el territori italià.

En francès, fa molt (segles?) que el ieisme va triomfar.

La fonètica sempre m'ha interessat molt i, per tant, vaig observar de prop l'evolució fonètica del català dels meus infants. No són ieistes, ni d'estima, però el fonema "ll" fou el darrer que varen dominar.

Davall molt poc a Ciutat. Avui hi he d'anar. Tendré les orelles ben obertes.

De tota manera, i d'acord amb el que diu un dels col·legues que ha enviat un correu en què diu que la degeneració fonètica és una "mala ferida", no hi ha res que sigui impossible. Fa més qui vol que no qui pot.

Valoración:4menosmas
Per Macià, fa dervers d'un any

És exactament així com diu en Cosme, i la cosa té mala ferida. Una castellanada o vint ("entonces", "pues", "servilletes") són relativament bones d'esmenar, però la fonètica s'adqureix els primers anys de vida, i una fonètica mallorquina esguerrada (acastellanada) és molt mala de rectificar d'adult. El mallorquí de les generacions passades duia incorporat castellanades lèxiques i sintàctiques, però la fonètica continuava intacta. Ara, les generacions joves també l'han esguerrada i serà molt mala de compondre.

Valoración:4menosmas
Per Cosme, fa dervers d'un any

El tema el definiria d'aquesta manera: s'està produint una homogeneïtzació fonètica en la qual la llengua subordinada (català) agafa tots els trets de la llengua imposada (castellà)
(biure, bi, Balència; Yuc, cayar, yorenç; l castellana, etc...)
De manera que s'ha consolidat un tall generacional (dels 30/40 per avall) caracteritzat per la pèrdua dels principals elements definidors de la fonètica mallorquina.

Valoración:4menosmas
Per "Castella mos roba", fa dervers d'un any

El betacisme ès convertir la v labiodental amb la b bilabial.
Referent a la l dental se està recuperant. O sigui que ès una cosa "natural" que la zona de Tramuntana, des de Andratx a Pollensa vagi guanyant la l dental.

Valoración:4menosmas
Per Tià, fa dervers d'un any


O vivim a mons diferents o jo no entenc res.

Això del betacisme... Jo només he conegut un mallorquí betacisme. Era un foraviler que ara, si encara fos viu, tendria devers 110 anys, i era betacista.

Amics, o ens movem per àmbits molt diferents, o no ho entenc.

Ah, una col·labora demana què era això de la "el" bleda.

La "el" bleda, o dental, és pròpia del castellà, del francès, de l'alemany estàndard, de l'italià estàndard, del grec... La "el" nostra, "el velar", és pròpia del català, de l'anglès (escoltau com un angloparlant pronuncia "well" amb una "el" com la nostra), del portuguès, del rus i de la major part de llengües eslaves.

Tenim costum d'anomenar "pomots" els joves mascles (?) que parlen amb "el" dental, o sia la "el" castellana.

Valoración:4menosmas
Per "Castella mos roba", fa dervers d'un any

Ès més important el vici del betacisme. L'estudi se hauria de fer sobre el betacisme.

Els castellans han aplegat el betacisme, quan no el tenien.

Els barcelonins aplegaren el betacisme a partir de principis del segle XX.

Els mallorquins començaren aplegant el betacisme a partir dels anys 1950 i continua.

Valoración:0menosmas
Per Macià, fa dervers d'un any

Supòs que la Fundació Espanyolista Jaume III, que diu defensar les modalitats mallorquines, durà endavant qualque iniciativa a fi de preservar la 'l' mallorquina. ¿O per ventura dirà que és un catalanisme i promourà la 'l' espanyola arreu?

Valoración:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris