Després de la brega PP-Vox que, entre d’altres coses, genera la pròrroga pressupostària, s’ha escampat l’elucubració sobre la convocatòria d’eleccions. Formalment, després de la darrera reforma de l’Estatut de 2007, efectivament la Presidenta del Govern té la potestat de dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. I encara que el present article d’opinió pot quedar desmentit i podria passar que la tesis que aquí es defensarà es demostràs equivocada en poques hores, m’arriscaré.
La meva tesis és que qui convocarà o no eleccions a les Balears no és Prohens sinó Feijóo. I encara que des d’un punt de vista autocentrat a les Balears això sigui molt trist és la realitat pura i dura del sucursalisme on vivim políticament, perquè així ho volen i ho voten els ciutadans. Els ultres han romput perquè així ho ha ordenat el seu cap de Madrid estant, les situacions i necessitats de les Balears se la rebufen. I ara el PP ha de decidir si trencades algunes majories de govern a determinades comunitats han de convocar o no eleccions. I aquesta decisió, evidentment, respondrà a les conveniències del PP estatal.
La meva tesis és que no es convocaran eleccions bàsicament per una raó: la gran incertesa del resultat a València després de la desgràcia patida. Pel PP convocar eleccions a les comunitats que governa i en que hi havia pacte amb Vox podria tenir sentit en la mesura que hi tengués una millora de resultat en lectura estatal, és a dir, no perdés cap govern i guanyàs pes electoral. Perquè si convoquen eleccions i perden València l’operació seria un autèntic fracàs. Certament les circumstàncies extraordinàries podrien justificar que no s’inclogués València, però, aleshores, la força i rellevància de l’operació des d’un punt de vista estatal seria molt menor.
A més a més, quan més singular sigui la convocatòria electoral manco opcions hi ha de convertir-la en un plebiscit sobre Sánchez que és allò que mouria el PP i Feijóo a tirar-ho endavant. Carregar la clau local i minvar l’estatal, entre d’altres coses, genera una davallada de participació i, per tant, un descontrol sobre el possible resultat. És molt difícil saber que passaria a les Balears si només hi hagués eleccions aquí bàsicament perquè la participació es podria enfonsar i no existeixen antecedents.
De fet, que la brega és clarament un tema de l’estratègia estatal d’uns i altres ho demostra que no hagi afectat al Consell de Mallorca. Per què si avancen les eleccions perquè han romput com s’explica que a una institució del pes del Consell de Mallorca tot continuï igual i els socis s’entenguin a les mil meravelles?
Tot plegat, és penós perquè demostra un pic més que els problemes i els anhels de les Balears no són ni tan sols determinants de les decisions d’alt contingut polític mentre aquí aplaudim a les orelles. Som titelles dels partits estatals que mentre al congrés dels diputats consideren gravíssim (PP) o perfectament possible (PSOE) governar amb pressuposts prorrogats aquí es canvien els papers i no passa res.
Els pròxims dies veurem com evoluciona la cosa. Si la meva tesis ha estat errada ja els hi deman disculpes. Pitjor és equivocar-se votant en contra de la nostra llengua.