S’han inaugurat els Jocs a París, el divendres, amb una cerimònia passada per aigua, amb llums i ombres. Espectacular el final, l’encesa de la flama olímpica per part d’esportistes joves, un històric medallista, i alguns amb diversitat funcional que emocionava veure’ls.

Una cerimònia llarga, amb el lema de la República francesa Llibertat, Igualtat, Fraternitat al qual s’hi afegiren Sororitat amb homenatge a franceses pioneres del feminisme, des d’Olimpia de Gouges, que escrigué el 1791 la ‘Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania’ per denunciar la manca de llibertat i d’igualtat per a les dones, reivindicant els seus drets, o Christine de Pisan, autora de ‘La Ciutat de les Dames’, que al segle XV responia a la misogínia imperant, fins a Simone de Beauvoir autora d’’El Segon Sexe’, obra que ens formà en el feminisme en els obscurs i llargs anys de la dictadura franquista.

S’hi afegiren, Diversitat, Solidaritat, Eternitat, en una cerimònia mesclada amb imatges d’episodis de la història francesa, dels seus científics, descobridors, pioners... i la seva petjada en la música i les arts audiovisuals. Un gran espectacle musical, amb la desfilada dels esportistes pel riu Sena en barcasses.

He de destacar l’equip esportiu dels refugiats, motiu de reconeixement per part del Comitè Olímpic Internacional, que potser hauria pogut ser més nombrós donada la realitat de tants i tants joves que viuen aquesta trista realitat i que depenen de les entitats humanitàries d’ajut.

Ara tindrem les demostracions esportives als canals televisius, veurem les cerimònies de les medalles, desitgem que mostrin l’esperit «olímpic» de respecte, diversitat i solidaritat, com diu la promesa inicial que han de fer els i les esportistes participants.

Esperem un balanç positiu en tots els aspectes, no només esportius també de manca d’agressions i violències, de respecte entre les persones sigui quina sigui la seva procedència, creença o color de la pell.

Ara, un recordatori per a dues dones que ens han deixat aquesta setmana: na Joana M Sampol Mas, montuïrera, sobiranista, feminista, a qui en Tomeu Mestre i Sureda , ‘Balutxo’, li dedicà un emocionant article a aquest mitjà Bon viatge pels guerrers... publicat el dijous 25. Una companya de militància de MÉS per Mallorca, que sabia transmetre les seves idees amb convicció i fermesa.

Na Magdalena Nebot Vaquer, gabellina, ens deixà la matinada del dissabte a noranta-un anys. Vaig poder veure-la el mes passat, i li vaig fer arribar l’article que vaig dedicar-li el 24 de juny

En aquesta carta volia que sabés que l’estimàvem les seves amigues i amics, com la veiem com un referent de dona lluitadora, compromesa en la transformació d’aquesta societat. Una dona simpàtica, despresa, generosa que sabia encoratjar les joves en les seves trobades amb el món universitari, convidada per l’amic David Ginard Féron.

Amb tristor, molta, continuarem el seu exemple, perviuran en el nostre record i en el de tantes dones feministes que com elles, volem transformar aquest món.