Cada final d'any acostum a consultar les previsions per a l'any vinent del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona, conegut sobretot pel seu acrònim CIDOB. Enguany no ha estat una excepció, i, diguem-ho sense embuts, les previsions pel recentment començat 2024 fan feredat.
Els experts i expertes del think tank a la Nota Internacional del desembre passat, titulada ‘El món el 2024: deu temes que marcaran l'agenda internacional’, no se'n van per les bardisses. Afirmen que "el 2024 serà un any d'urnes i armes. Les eleccions convocades a més de 70 països, que actuaran com un test d'estrès per al sistema democràtic, i l'impacte de la multiplicitat de conflictes, que alimenta la inestabilitat global, definiran un món en plena transició de poder, i amb reculades humanitàries i de drets fonamentals". I, per acabar d'arrodonir-ho, diuen que les conseqüències econòmiques de les successives crisis seran més visibles que en anys anteriors: el creixement econòmic serà feble, i la frenada xinesa reverberarà en les economies emergents, cada cop més tensionades per l'enduriment de les condicions financeres i la fortalesa del dòlar.
L'agenda de l'any tot just començat que ens planteja el CIDOB en aquest panorama ombrívol és que el 2024 serà un any amb més conflictivitat, més impunitat, amb massa processos electorals amb imperfeccions democràtiques, i, fins i tot, en "règims híbrids i/o autoritaris", amb retrocessos en matèria de compromisos internacionals, amb una explosió de la intel·ligència artificial i d'una regulació incerta sobre la matèria, de desconnexió social a causa de la saturació informativa. Un any, el 2024, amb seriosos perills de retallades de drets socials (que poden ser benzina per a la ultradreta neofeixista), de més securitització versus drets, de "desbordament humanitari". És a dir, d'eixamplament global de la "classe angoixada" per les precarietats múltiples i per les percepcions socials, convenientment atiades per la internacional reaccionària, sobre els desconeguts a la porta de casa, en paraules del títol d'un dels llibres, pot ser, més actuals de Zygmunt Bauman.
Ara bé, els dos assumptes què el CIDOB inclou en aquesta agenda 2024 que, per a mi, tenen més rellevància són el "desacoblament entre interessos i valors", una qüestió que és estructural al capitalisme global realment existent, és a dir, al capitalisme caníbal que explica Nancy Fraser al seu llibre així intitulat. I, per una altra banda, el fet que el Sud Global s'ha consolidat com un actor clau en la contestació a l'Occident sota lògiques antiimperialistes o de doble moral. Alguna cosa es mou. Malgrat l’hegemonia neoliberal, eppur si muove!
